Fa exactament deu anys que Muriel Casals va morir. La diputada de Junts pel Sí en aquell moment, expresidenta d’Òmnium Cultural, economista i militant històrica de l’antifranquisme va morir concretament a la 1.06 de la matinada del 14 de febrer de 2016 a l'Hospital Clínic de Barcelona, uns dies després que un ciclista l'envestís en un pas de vianants entre el carrer Provença i el carrer Comte d’Urgell de Barcelona. Fa només uns dies, Òmnium Cultural la recordava en un acte íntim al Centre Bonnemaison, que va congregar un grup nodrit d’amics i companys de viatge.
Nascuda a la localitat francesa d'Avinyó un 6 d'abril i filla d'un català i d'una francesa, la vida de Muriel Casals Couturier a Occitània es va acabar el dia que el seu pare, un advocat de Sabadell i soldat republicà exiliat, va decidir tornar a Catalunya. Casals va créixer a Sabadell entre les històries franceses heretades de la seva mare i les experiències d'un país que vivia sota la bota del franquisme.
El seu vincle amb la política el va anar descobrint a la Universitat de Barcelona, el lloc on va estudiar Econòmiques i on va contactar amb el PSUC, partit on va militar al costat de figures destacades com Josep Termes o Jordi Solé Tura. La seva militància comunista la va relligar anys després amb Iniciativa per Catalunya, si bé la seva vocació catalanista i cada cop més independentista la va anar allunyant d'aquesta formació.
Doctora a partir del 1981 per la Universitat Autònoma de Barcelona, Casals va enarborar la bandera del catalanisme durant anys a través dels seus llibres històrics que versaven sobre el passat industrial de Catalunya, la crisi i renovació del sector tèxtil i el paper de la dona al mercat català. La tasca d'historiadora la va compaginar amb la docència a l'Autònoma, on va fer classes d'Anàlisi Econòmica, i amb altres responsabilitats com la de formar part del Consell Català del Moviment Europeu i de la junta de l'Ateneu Barcelonès, on va estar del 2003 al 2007.
Una líder de l'independentisme
Un any més tard, va entrar a Òmnium Cultural, i la seva cara es va fer popular arreu del país el 2010, quan es va presentar per presidir l'entitat en unes eleccions internes que va guanyar amb més de 600 vots. Com ella mateixa recordava sovint, aquell va ser l'any que l'independentisme va fer un gran pas endavant amb la manifestació del 10 de juliol, just després que el Tribunal Constitucional retallés l'Estatut d'Autonomia.
A partir d'aquell moment, la seva figura va anar agafant volada, i va començar a ser vista per la ciutadania com una de les líders independentistes que trepitjava el carrer i que aglutinava unes voluntats que, a voltes, s'allunyaven dels interessos dels partits.
- Imatge general de l'acte de comiat a Muriel Casals organitzat per Òmnium l'any 2016
- ACN
Muriel Casals va ser una de les cares del tàndem independentista que formava amb Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana que, amb Òmnium Cultural, van organitzar les mobilitzacions a favor de la independència des del 2012 fins al 2015. Durant els darrers anys, Casals va estar a la primera línia de la política catalana, més quan va ser escollida com a tercera candidata de la llista de Junts pel Sí a les eleccions del 27 de setembre 2015.
Un mes després, es va convertir en diputada de la XI legislatura del Parlament de Catalunya, la que va posar les bases d'una independència que no podrà veure. Després de la mort es van multiplicar els homenatges entre els quals un d'institucional al Parlament i un de popular a l'exterior de la cambra catalana. Quim Torra, que també va presidir Òmnium Cultural, li va dedicar el llibre Muriel Casals i la revolució dels somriures.
