El Partit Popular (PP) i Ciutadans (C's) ja han expressat el seu suport a la convocatòria de SCC, que porta per lema Espanya sona bé. Des d'aquesta última formació, el seu portaveu al Congrés espanyol, Juan Carlos Girauta, ja anunciat que hi assistirà acompanyat del secretari General del partit, Matías Alonso, per defensar la "identitat oblidada que són els espanyols de Barcelona". El vicepresident de SCC, Jose Domingo, afegeix els noms d'altres polítics que també han confirmat la seva assistència. Entre ells hi ha la presidenta del grup parlamentari de C's i cap de l'oposició, Inés Arrimadas, el portaveu parlamentari del PP, Enric Millo o el diputat del Partit Socialista (PSC), David Pérez.
Domingo explica que han optat per fer dissabte el seu acte independent i "diferent perquè és de caràcter festiu" amb concerts, piromusical i un globus aerostàtic com a atracció per celebrar la diada espanyola "amb normalitat" i "sense cap tipus de conflicte". A més, demana que les institucions "respectin la festa" i reclama la presència d'alts càrrecs que "han celebrat altres festes". Sobre la resta de mobilitzacions convocades, el vicepresident de SCC es manté diplomàtic. "No tenim res a pensar, que cadascú faci el que ha de fer", expressa, però sí que es mostra contrari a les "intervencions antidemocràtiques" i els "intents de boicotejar la festa d'Espanya" des d'altres manifestacions o institucions que "estan al marge de la legalitat", referint-se a l'Ajuntament de Badalona.
Contra "la pesta del nacionalisme"
El "Comité Oficial de la Fiesta Nacional de España de Barcelona", per la seva banda, ha convocat per cinquè any els seguidors de les més de 25 entitats que representa en una marxa que a partir de les 11 recorrerà el Passeig de Gràcia fins a plaça Catalunya amb el lema La hispanitat som tots, Cataluña somos todos. Els seus membres més destacats són Somatemps, liderada per Josep Alsina, Espanya i Catalans i Regeneración Democrática, entitats presidides per Clemente Polo, Movimiento Cívico 12-O, Convivencia Cívica Catalana, España Generosa, Asociación por la Tolerancia o Resistencia Cívica Catalana, entre d'altres.
Aquestes entitats van presentar els actes el setembre des del Col·legi de Periodistes i van deixar clar els seus objectius: lluitar contra "la pesta del nacionalisme" i els "colpistes", en referència als diputats independentistes. Aquests últims dies, aquestes entitats han organitzat autocars per transportar els manifestants. Els principals punts de partida són Tarragona, Reus, Girona, Lleida, València i Madrid.
Mentre, la plaça Espanya tornarà a acollir els més radicals congregats per l'extrema dreta. La marxa que acabarà al migdia a Montjuïc serà liderada per Democracia Nacional, partit ultra que té com a vicepresident a Pedro Chaparro, investigat per amenaçar públicament el fotoperiodista Jordi Borràs un 12 d'octubre i per a qui la Fiscalia demana 5 anys de presó. En la convocatòria d'enguany, proposen "alçar-se enfront de separatistes traïdors i covards moderats". Els acompanyaran La Falange i el Movimiento Católico Espanyol.
Manifestació ultra del 12-O del 2015 Foto: José Manuel Gutiérrez
L'antifeixisme surt al carrer
En paral·lel a aquests actes, l'antifeixisme ha organitzat tres contramanifestacions amb el suport de l'Esquerra Independentista. La primera gairebé coincidirà amb la mobilització espanyolista pel centre de Barcelona. La Plataforma Antifeixista ha convocat la seva militància a les deu del matí a l'encreuament entre el Passeig de Gràcia i la Gran Via per reivindicar que en el Dia de la Hispanitat no hi ha "res a celebrar".
També han cridat a la mobilització contra la festa de SCC, a qui acusen de tenir "lligams d'extrema dreta i nazis amb grups de tot l'estat". Per això convoquen el veïnat de Nou Barris a una concentració el 16 d'octubre a les cinc de la tarda a la plaça Sóller.
L'Espai Immigrant del Raval completa el grup de mobilitzacions contràries a la celebració del Dia de la Hispanitat amb una manifestació anticolonialista el mateix 12 d'octubre a les cinc de la tarda a davant del Palau de la Virreina. Un dels seus membres, César Ulises, explica que mentre que a l'estat espanyol "es vol vendre que Cristòfor Colom va ser un descobridor, un científic i un aventurer" per als indígenes americans va ser "el principi de la destrucció i un símbol de la globalització i el colonialisme".
"Va ser el primer de la representació de l'altre com a caníbal i salvatge", afegeix. La manifestació anirà fins a l'estàtua de Colom, on es llegiran un seguit de discursos i acabarà davant l'estàtua a l'esclavista Antonio López. "Per a nosaltres el 12-O és el dia on va començar la resistència indígena i popular", conclou Ulises.
Les institucions, dividides
La mateixa divisió arran del 12 d'Octubre que es palparà al carrer s'ha viscut els últims dies a nivell institucional. L'Ajuntament de Badalona va obrir la caixa dels trons espanyols amb la seva decisió avançada per NacióDigital de treballar el Dia de la Hispanitat. Coincidint amb la celebració institucional de la diada nacional espanyola de delegació del govern, María de los Llanos de Luna va decidir portar el consistori badaloní als jutjats amb l'objectiu d'obligar-lo a tancar i fer festa, com finalment ha succeït.
El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, també s'ha encarregat d'escalfar la Hispanitat amb unes declaracions on dilluns assegurava que "dir que el 12 d'octubre commemora un genocidi és ser un indigent cultural". I aquest mateix dimarts, ha aprofitat els actes de celebració de la festivitat de la patrona de la Guàrdia Civil a Sant Andreu de la Barca (Baix Llobregat) per qualificar de "ridícul" que el Govern enviés el passat mes d'agost una carta a l'ONU i al Consell d'Europa denunciant la persecució de polítics.
Molt diferent ha estat la posició del Govern català respecte els crítics amb l'antic Dia de la Raza. La consellera de la Presidència, Neus Munté, ha expressat el suport de l'executiu als ajuntaments catalans que vulguin treballar el 12-O. "Com a Govern, només podem respectar l'autonomia municipal", ha assenyalat Munté en la roda de premsa posterior a la reunió del gabinet català. De fet, no només Badalona es decanta per deixar de banda la celebració de la Hispanitat, sinó que també ho han decidit així una vintena d'ajuntaments catalans.
Per ara, l'únic acte institucional programat a Barcelona amb motiu del 12 d'Octubre és una jornada de portes obertes al Palau de Capitania General.
