Triomf del Front Popular a Espanya en les eleccions celebrades avui. Amb un cens de més de 13 milions de votants (tots els espanyols amb més de 23 anys), ha anat a votar el 71%. A falta de concloure totalment el recompte, el conjunt de les esquerres podria superar els 4.400.000 vots, amb una aliança de dretes només unes desenes de milers de vots darrere, però clarament en desavantatge en nombre d'escons. Tot indica que el Front Popular disposarà de majoria absoluta a les Corts.

Es considera imminent que el president de la República, Alcalá Zamora, encarregui a Manuel Azaña, el polític més rellevant dels republicans d'esquerres, la formació d'un nou govern en substitució de Portela Valladares. Aquest ja ha manifestat la urgència de la constitució d'un nou executiu per evitar buits de poder.

Clara victòria a Catalunya

El sentiment en la societat catalana és que el govern que formi Azaña decreti una amnistia i reinstauri la Generalitat suspesa. La recuperació de la Generalitat ja es veu com una realitat.   

El Front d'Esquerres s'ha imposat amb claredat a Catalunya. Companys ha obtingut 262.002 vots a Barcelona, segons el recompte provisional. Per minories, el primer candidat de la Lliga, Pere Rahola, n'ha recollit 150.268. Un resultat bastant indicatiu de la correlació de forces en la principal demarcació. El Front d'Esquerres s'ha imposat igualment en totes les circumscripcions electorals.

Un element clau de l'èxit del Ffront Popular ha estat la mobilització massiva dels treballadors i de les organitzacions sindicals. Aquest cop, la CNT, a diferència del que va fer en les eleccions de 1933, no ha fet una crida a una abstenció estricta i la major part dels seus afiliats han anat a les urnes.    

La fi de la sèrie

La història no es repeteix però sí que hi ha unes constants històriques que es resisteixen a desaparèixer. Aquell procés electoral es va fer també sota un executiu de dretes a Espanya, amb una autonomia intervinguda -després dels fets del Sis d'Octubre- i amb un Govern català sobiranista empresonat. Per això, des de NacióDigital ens ha semblat útil fer una crònica electoral diària de febrer del 36 i transmetre l'ambient amb què es van viure les eleccions de febrer de 1936.

Hi havia la sensació que una etapa, plena de foscor, repressió i pèrdua de drets nacionals i socials, tocava a la seva fi. Però les coses es torçarien. Espanya entraria en una espiral de violència i inestabilitat. Les esquerres van cometre l'error de destituir el president Alcalá Zamora, un dels pocs elements de moderació en aquell context. I un sector de els dretes, que no va acceptar el resultat electoral, van començar a preparar l'aixecament facciós de juliol del 36. Però aquesta ja és una altra història.   


[antic]