La infanta Cristina "representa el caràcter de la ciutat", va afirmar l'aleshores alcalde Pasqual Maragall en el discurs en el qual es concedia la Medalla d'Or de Barcelona a la filla del rei d'Espanya, per aquella època a punt de casar-se amb Iñaki Urdangarin. Era l'any 1997 i el PSC i ICV -amb el suport entusiasta de PP i CiU- tractaven d'inocular, com fos, alguna empenta monàrquica a la poc motivada ciutadania barcelonina. Tant és així que Maragall va voler suplir l'apatia republicanitzant dels catalans amb un discurs de reivindicació del vasallatge tradicional/tradicionalista: "La ciutat atorga la màxima distinció a una persona que simbolitza l'estimació mútua entre Barcelona i la Corona".

En aquell moment, la Medalla d'Or de Barcelona només havia estat concedida a 22 persones. Però Cristina de Borbó ja era la quarta de la seva família, després del seu avi, el seu pare i el seu germà. Tots ells, imagino, també devien representar "el caràcter de la ciutat" perquè el que és "l'estimació mútua" entre l'Ajuntament i la Corona està fora de qualsevol dubte.

Han passat els anys i als barcelonins els queden poques ganes de regalar medalles d'or a aquesta resident actual de la Confederació Helvètica. Fins i tot l'Ajuntament de Palma, del PP, ha retirat la placa de la Rambla que honorava els Ducs de Palma "per respecte als ciutadans". Tot i així, els grups municipals de Barcelona li mantindran la distinció. Fins i tot el PSC ha trobat una excusa realment original per mantenir-se en el fervor monàrquic: "La Rambla duia el nom de Ducs de Palma, i el concepte 'Ducs de Palma' incorpora Iñaki Urdangarin. A Barcelona, la medalla és només per a la infanta", explica el regidor Colomé. Déu n'hi do.

En fi, només explicar que, al marge dels regidors de Barcelona i el fiscal del Cas Noos, també hi ha ciutadans responsables que -aquests sí- s'ocupen de l'honor de la ciutat de Barcelona.