Santi Rodríguez, Jordi Roca, Rafael Luna, Quico Sallés, Ramon de Veciana i Alícia Alegret, al TGV (d'esquerra a dreta).Estació de Lleida-Pirineus. Són les 8:59 del matí. Les hores dels trens sempre són estranyes i intempestives. Fins i tot, absurdes. Arriba l'AVE direcció a Madrid. El tren va carregat de gent i molta d'aquesta gent, diputats i alcaldes. És dia 8 d'abril. Hi va l'excrític del PSC i alcalde de Flix, Marc Mur; l'alcalde que vol proclamar la República catalana des del balcó de l'Ajuntament de Montblanc, Pep Andreu, i l'alcalde de Balaguer, Josep Maria Roigé, membre de la cúria de l'AMI.
Però vet-ho aquí que on em toca a mi, el cotxe set, (abans ens dèiem vagó), classe turista, hi ha tot el ferro de l'unionisme. De fet, el meu seient és el 2A i el 2B està en possessió de Ramon de Veciana, l'home fort de Rosa Díez a Catalunya. Home extraordinàriament educat i dotat d'un sentit de l'humor fred. Explica que avui assistirà al debat. Després presentaran la Societat Civil Catalana als grans partits de la cambra espanyola, allò que en Bernat Ferrer va descriure com l'unionisme amb pell de xai. I com no, es presentaran a l'hotel Catalina Goya de la capital espanyola. Se suposa que a la societat civil madrilenya. Tot plegat, un espanyolisme molt català.
Al seient 3B, just al davant meu, seu Jordi Roca, diputat dur del PP que sempre que enraona per telèfon ho fa amb un d'aquells aparells d'auricular tipus Minority Report. Ha fet un miniBàrcenas i li ha birlat els auriculars que regalen al tren a l'Alícia Alegret, primera tinent d'alcalde de Reus i també diputada, que seu al 4D. Vigila el cotarro, des del seient 4A, el portaveu adjunt del PP, Santi Rodríguez, un enginyer vilanoví de discussió vehement, riallera i contundent. Al 4B seu tot una icona del PPC, el diputat territorial Rafa Luna, immers en la gestió del seu mail, exclama que aquest tren és el “tren de la llibertat”.
"Mira que n'és de llarg el tren i ens hem d'asseure de costat!", es queixa amb conya Rodríguez. Veciana proposa fer-nos un selfie. Esperem que el xoc de trens es quedi en això.
