L'ACM reclama de manera urgent un nou finançament local per garantir el futur del municipalisme

El sistema actual és insuficient i, per això, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha anunciat la voluntat de crear una línia d'ajuts per a municipis petits

Imatge de la XXVIII Assemblea de l'Associació Catalana de Municipi
Imatge de la XXVIII Assemblea de l'Associació Catalana de Municipi | ACN
Redacció
10 de desembre de 2024, 16:27
Actualitzat: 17:01h

L’Associació Catalana de Municipis (ACM) reclama un nou finançament local per garantir el futur del municipalisme. Així ho ha destacat la seva presidenta, Meritxell Budó, en la XXVIII Assemblea que l’entitat ha celebrat aquest dimarts a Martorell, i en la que també hi ha pres part del conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i el president del Parlament, Josep Rull. “Necessitem eliminar traves burocràtiques, revisar el sistema impositiu local per fer-ne un de més just i equitatiu”, ha destacat Budó. Per la seva part, Dalmau ha anunciat que el Govern té la voluntat de crear una línia d’ajuts als municipis petits perquè tinguin accés a contractacions per fer projectes en l’àmbit econòmic o d’habitatge, entre d’altres.

En la trobada han participat un centenar d’alcaldes i representants locals d’arreu del país, una sessió en què s’ha abordat i aprovat una proposta de resolució que reclama un nou finançament local. “Les despeses municipals han augmentat un 57% des del 2013, mentre que els ingressos només han crescut un 40%”, ha apuntat Budó, destacant greuges com l’assumpció de responsabilitats per les quals sovint no en són competents. En aquest sentit, els ajuntaments catalans són els més mal finançats de tot l'Estat. Segons dades de l'Observatori de les Finances Locals de l'ACM, els ajuntaments reben 473 euros per habitant i, en canvi, hi ha comunitats com l'Aragó que reben fins a 796,2 euros.

El model de finançament va arrencar fa vint anys i actualment ha quedat obsolet. Així doncs, un altre dels punts que ha destacat és la modificació de l’impost de la plusvàlua, que ha suposat que els ajuntaments hagin passat d’ingressar uns mil milions d’euros a només 350.000. “Defensem la necessitat d’un nou model de finançament, que es basi en un increment de les transferències directes i incondicionades, amb els ajuntaments reconeguts com a capaços de gestionar els recursos amb responsabilitat”, ha dit. Així doncs, cal modificar aquesta tendència, ja que hi ha una clara desigualtat que es transforma en un model deficient, fet que perjudica directament els veïns i veïnes de cada municipi.

La presidenta de l'ACM sempre ha recalcat que el model actual "és insuficient i caduc". És per això que es va decidir impulsar l'Observatori per denunciar l'actual sistema i poder estructurar una nova proposta de llei. A més, es busca "donar visibilitat a les dificultats financeres i fer exercici de transparència". En aquest sentit, en l'Assemblea celebrada aquest dimarts també ha reclamat que cal eliminar les "traves burocràtiques” que dificulten l’accés a les subvencions, així com la revisió del sistema impositiu local: “Cal un sistema més just i equitatiu”, ha apuntat, tot destacant que sovint els consistoris són la primera i de vegades l'única porta que es pot obrir a les necessitats de la ciutadania.

Per la seva banda, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, ha destacat l’esforç que a dia d’avui està fent el Govern per dotar el país d’un millor accés a l’habitatge, un greuge que posa pals a les rodes a moltes famílies a l’hora d’iniciar un projecte o dels joves en el moment que plantegen emancipar-se. En aquesta línia, ha anunciat als representants municipals una línia d’ajudes destinats als petits municipis. Així doncs, aquesta proposta busca impulsar la contractació d'experts per abordar projectes d’habitatge i de l'àmbit econòmic. A més, el president de la Generalitat, Josep Rull, ha remarcat el paper del municipalisme com a eix vertebrador i d’impuls del país.