Parc de la Ciutadella, Barcelona, sol de justícia però temperatura amable. Dues mil persones, assegudes en cadires plegables de fusta i a peu dret, davant l'escenari de la Cascada. Les autoritats del país en el marge de dret de la tramoia. Un pal buit elevat fins al turquesa que aquest matí lluïa presumit el cel presidia l'escena. Músics i corals a l'altra banda del teatre. Aquesta ha estat la rigorosa escenografia de la celebració institucional de la Diada Nacional de Catalunya organitzada pel Parlament i el govern de Catalunya. 

 A dos quarts de dotze del matí han començat els actes i les interpretacions habituals. Música, poesia i ball han omplert hora i mitja d'espectacle. Homenatges a la Nova Cançó de la mà de l'escriptor Josep Maria Espinàs, recull de tendències musicals i poètiques d'arreu dels Països Catalans (València, l'Alguer, Catalunya Nord i Andorra), i l'obligat lliurament de la Senyera per part de l'alcalde d'Aiguamúrcia, l'Alt Camp, en representació dels pobles de Catalunya, al president de la Generalitat i al president del Parlament. 

El tret de sortida: entrada de la formació de Gala dels Mossos d'Esquadra i la hissada de la bandera amb els acords del Cant de la Senyera. Després les actuacions que han recollir el colpir i el sentiment cultural de Catalunya, País Valencià, l'Alguer i Andorra.

El moment més ovacionat ha estat la interpretació del poema Oda Espanya de Joan Maragall. El rapsoda, el cantautor lleidatà Xavier Ribalta, potser conscient o potser per necessitats fonètiques, ha aturat la locució al final abans de pronunciar l'Adéu Espanya que finalitza la peça. Els aplaudiments començaven i finalment, amb una força de veu extraordinària ha entonat un valent “Adéu Espanya” que ha aixecat frisosos aplaudiments del públic. Ovació independentista o emoció per la rapsòdia, el secret íntim dels aplaudiments. L'entorn polític en té la clau que desxifraria el misteri.

La sardana 'quistch', anècdota de la jornada Foto: Adrià Costa La sardana 'quistch', anècdota de la jornada Foto: Adrià Costa

Una sardana flamenca de Toti Soler, ballada per la Colla Mediterrània guarnida amb un estil 'quistch retro seixanta' de faldilla extremadament curta i voleiada, ha distret les mirades masculines dels espectadors que han agraït la cuixa en la institucionalitat de l'acte. El moment més divertit ha estat la interpretació de la Jota de Jotes dirigida per Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries. “De Roquetes vinc, de Roquetes baixo, agulles de cap, agulles de ganxo” mai falla. El públic ha acompanyat el ritme picants de mans i amb rialles per la sonoritat popular de la música.

Després de la Jota, el públic ha pres el protagonisme. Crits 'd'Independència' que han ofegat la veu de la presentadora de l'acte Rosa Renom. Aplaudiments del públic han aturat l'embranzida i han permès continuar l'acte que ha patit un nou sotsobre quan un espontani ha clamat un sonor 'Visca Catalunya lliure!' intensament aplaudit. Baixa de bandera, Segadors amb els expresidents de la Generalitat i Parlament. Retirada del cos del gala dels Mossos i jornada que, sense estridències, no passarà a la història. Diuen que els pobles feliços tenen una història avorrida, i, si avui hagués baixat  un extraterrestre  al Parc de la Ciutadella, segurament hagués pensat que Catalunya és un poble immensament feliç. Reivindicació civilitzada d'allò retallat per la sentència de l'Estatut.

Formació de Mossos de gala Foto: Adrià Costa Formació de Mossos de gala Foto: Adrià Costa