04
de setembre
de
2021, 21:00
Actualitzat:
06
de setembre,
10:40h
El 27 de maig, pocs dies després d'aterrar a Palau, Pere Aragonès va reunir els secretaris generals de tots els departaments al Pati dels Tarongers. Va ser una trobada breu, a peu dret. "Hem de fugir dels compartiments estancs. Hem de treballar en grup", els va traslladar. Aquest dissabte, en una trobada amb consellers i alts càrrecs a la Vall d'en Bas, ha reiterat el mateix missatge. Les decisions, els ha dit, s'han de prendre de manera més "coordinada", més "cooperativa", emmarcades dins d'una "nova manera de treballar". Un dels objectius d'Aragonès -i, per extensió, de tots els protagonistes que van acabar signant l'acord de legislatura entre ERC i Junts en temps de descompte- és esquivar les turbulències d'etapes anteriors i minimitzar les discrepàncies. O que, si existeixen, es canalitzin de manera menys descarnada a l'esfera pública.
És en aquest sentit que ja s'han posat en marxa, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, tres dels mecanismes de coordinació estipulats en l'entesa signada pel president de la Generalitat i per Jordi Sànchez, secretari general de Junts, a finals de maig. Es tracta de l'equip de coordinació parlamentària (ECP), l'equip de coordinació governamental (ECG) i també les jornades de convivència entre els membres de l'executiu, que s'han estrenat aquest dissabte a la Garrotxa. Un dels punts claus de la coordinació, que és el grup encarregat de la comunicació -baula feble, per conflictiva, en les dues últimes legislatures-, encara no s'ha reunit cap vegada.
Els noms que integren els equips són vells coneguts, tot i que també hi ha hagut incorporacions respecte etapes anteriors. Al Parlament, per exemple, la coordinació pivota sobre les figures de Josep Maria Jové, Marta Vilalta i Meritxell Serret en el cas dels republicans, mentre que per la part de Junts els protagonistes són Albert Batet, Josep Rius i Mònica Sales. Serret i Sales són noves en cites com aquesta, mentre que Jové, Vilalta, Batet i Rius han compartit hores de negociació al llarg dels últims anys. Tots ells, amb l'excepció de Batet, van integrar les delegacions destinades a arribar a un acord de Govern que finalment van tancar a soles Aragonès i Sànchez.
El secretari general de Junts és una cara habitual en les reunions de coordinació que afecten l'activitat governamental, segons les fonts consultades. També té interlocució directa amb el president, amb qui va dissenyar l'estructura de l'executiu i també va perfilar els noms que l'integrarien, marcats per la renovació respecte les dues anteriors legislatures. No és estrany que es truquin per desbloquejar qüestions urgents o per resoldre problemes sobrevinguts, com quan hi va haver la polèmica per la posada en marxa de l'ús de recursos públics per les fiances davant del Tribunal de Comptes.
En la coordinació de l'executiu també hi té presència Sergi Sabrià com a director de l'oficina del president i, a banda, encarregat de liderar la branca comunicativa del Govern. Per la banda de Junts hi ha una figura que ha anat guanyant pes intern. Es tracta de Ricard Font, secretari general de la Vicepresidència i, per tant, mà dreta de Jordi Puigneró. Participa en les trobades de coordinació i, a banda, també juga un paper rellevant en la interlocució amb l'Estat, com demostra la seva presència en la comissió bilateral del 2 d'agost. També serà una veu de referència en el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat, sobre el qual el Govern ha tancat files.
Cada dimarts, reunió entre Aragonès, Puigneró i Vilagrà
Mecanismes pactats a banda, també s'han posat en marxa dues reunions setmanals per greixar la coordinació dins l'executiu. La primera és al més alt nivell i se celebra cada dimarts abans de la trobada del Govern. La protagonitzen Aragonès, Puigneró i també la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. A banda, segons relaten fonts governamentals, sovint també es produeix una trobada informal entre tots els consellers abans que arrenqui el consell executiu. "En les primeres setmanes ha anat bé per anar-nos coneixent més", sosté un dels coneixedors de les trobades.
Els dimarts també se celebra una trobada fixada entre Font, secretari general de la Vicepresidència, i Núria Cuenca, secretària general de Presidència. Aquests tipus de reunions ja eren habituals en anteriors legislatures. Quan Carles Puigdemont era president i Oriol Junqueras ocupava la vicepresidència en l'etapa del referèndum, els i interlocutors del sottogoverno eren Joan Vidal de Ciurana per la part de Convergència -i després del PDECat- i Josep Maria Jové, número dos a Vicepresidència. Puigdemont i Junqueras també van mirar de travar una relació personal, sopars amb les parelles inclosos, però no va fructificar. De moment, Aragonès i Puigneró no han celebrat trobades que transcendeixin l'esfera formal de compartir Govern de coalició.
"Hi ha més soroll a fora que a dins"
Aquesta voluntat de coordinació no ha eliminat el soroll -polític i mediàtic- que acompanya els dos partits des de fa pràcticament una dècada. Episodis com el de la negativa de Puigneró a liderar la representació del Govern en el sopar del Cercle d'Economia amb el rei Felip VI, les fiances del Tribunal de Comptes i l'ampliació de l'aeroport -les versions, després que transcendís el primer esborrany d'Aena, no eren coincidents en funció de qui era l'interlocutor- han generat friccions, però res irresoluble. "Hi ha més soroll a fora que a dins", assenyala una veu amb experiència en diverses etapes. Traducció: el Govern intenta aïllar-se del xoc entre partits.
La propera etapa de l'executiu serà presentar el grup promotor de l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, i després triar els membres de la part catalana de la taula de diàleg. Aragonès vol arribar a la mesa amb una posició comuna entre els socis i que les discrepàncies es vegin minimitzades si l'Estat continua enrocat. Puigneró segur que s'asseurà a la mesa -també es valoren els noms de Victòria Alsina i Gemma Geis- i encara s'està adaptant al paper de líder de Junts dins l'executiu. I ho fa en un context en què Jaume Giró, independent promogut per Jordi Sànchez, s'ha guanyat el respecte dels seus companys amb les primeres decisions al capdavant d'Economia. Un departament des del qual, se sorprenen fins i tot a Junts, està fent molta política.
És en aquest sentit que ja s'han posat en marxa, segons diverses fonts consultades per NacióDigital, tres dels mecanismes de coordinació estipulats en l'entesa signada pel president de la Generalitat i per Jordi Sànchez, secretari general de Junts, a finals de maig. Es tracta de l'equip de coordinació parlamentària (ECP), l'equip de coordinació governamental (ECG) i també les jornades de convivència entre els membres de l'executiu, que s'han estrenat aquest dissabte a la Garrotxa. Un dels punts claus de la coordinació, que és el grup encarregat de la comunicació -baula feble, per conflictiva, en les dues últimes legislatures-, encara no s'ha reunit cap vegada.
Els noms que integren els equips són vells coneguts, tot i que també hi ha hagut incorporacions respecte etapes anteriors. Al Parlament, per exemple, la coordinació pivota sobre les figures de Josep Maria Jové, Marta Vilalta i Meritxell Serret en el cas dels republicans, mentre que per la part de Junts els protagonistes són Albert Batet, Josep Rius i Mònica Sales. Serret i Sales són noves en cites com aquesta, mentre que Jové, Vilalta, Batet i Rius han compartit hores de negociació al llarg dels últims anys. Tots ells, amb l'excepció de Batet, van integrar les delegacions destinades a arribar a un acord de Govern que finalment van tancar a soles Aragonès i Sànchez.
El secretari general de Junts és una cara habitual en les reunions de coordinació que afecten l'activitat governamental, segons les fonts consultades. També té interlocució directa amb el president, amb qui va dissenyar l'estructura de l'executiu i també va perfilar els noms que l'integrarien, marcats per la renovació respecte les dues anteriors legislatures. No és estrany que es truquin per desbloquejar qüestions urgents o per resoldre problemes sobrevinguts, com quan hi va haver la polèmica per la posada en marxa de l'ús de recursos públics per les fiances davant del Tribunal de Comptes.
En la coordinació de l'executiu també hi té presència Sergi Sabrià com a director de l'oficina del president i, a banda, encarregat de liderar la branca comunicativa del Govern. Per la banda de Junts hi ha una figura que ha anat guanyant pes intern. Es tracta de Ricard Font, secretari general de la Vicepresidència i, per tant, mà dreta de Jordi Puigneró. Participa en les trobades de coordinació i, a banda, també juga un paper rellevant en la interlocució amb l'Estat, com demostra la seva presència en la comissió bilateral del 2 d'agost. També serà una veu de referència en el debat sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat, sobre el qual el Govern ha tancat files.
Cada dimarts, reunió entre Aragonès, Puigneró i Vilagrà
Mecanismes pactats a banda, també s'han posat en marxa dues reunions setmanals per greixar la coordinació dins l'executiu. La primera és al més alt nivell i se celebra cada dimarts abans de la trobada del Govern. La protagonitzen Aragonès, Puigneró i també la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà. A banda, segons relaten fonts governamentals, sovint també es produeix una trobada informal entre tots els consellers abans que arrenqui el consell executiu. "En les primeres setmanes ha anat bé per anar-nos coneixent més", sosté un dels coneixedors de les trobades.
Els dimarts també se celebra una trobada fixada entre Font, secretari general de la Vicepresidència, i Núria Cuenca, secretària general de Presidència. Aquests tipus de reunions ja eren habituals en anteriors legislatures. Quan Carles Puigdemont era president i Oriol Junqueras ocupava la vicepresidència en l'etapa del referèndum, els i interlocutors del sottogoverno eren Joan Vidal de Ciurana per la part de Convergència -i després del PDECat- i Josep Maria Jové, número dos a Vicepresidència. Puigdemont i Junqueras també van mirar de travar una relació personal, sopars amb les parelles inclosos, però no va fructificar. De moment, Aragonès i Puigneró no han celebrat trobades que transcendeixin l'esfera formal de compartir Govern de coalició.
"Hi ha més soroll a fora que a dins"
Aquesta voluntat de coordinació no ha eliminat el soroll -polític i mediàtic- que acompanya els dos partits des de fa pràcticament una dècada. Episodis com el de la negativa de Puigneró a liderar la representació del Govern en el sopar del Cercle d'Economia amb el rei Felip VI, les fiances del Tribunal de Comptes i l'ampliació de l'aeroport -les versions, després que transcendís el primer esborrany d'Aena, no eren coincidents en funció de qui era l'interlocutor- han generat friccions, però res irresoluble. "Hi ha més soroll a fora que a dins", assenyala una veu amb experiència en diverses etapes. Traducció: el Govern intenta aïllar-se del xoc entre partits.
La propera etapa de l'executiu serà presentar el grup promotor de l'acord nacional per l'autodeterminació i l'amnistia, i després triar els membres de la part catalana de la taula de diàleg. Aragonès vol arribar a la mesa amb una posició comuna entre els socis i que les discrepàncies es vegin minimitzades si l'Estat continua enrocat. Puigneró segur que s'asseurà a la mesa -també es valoren els noms de Victòria Alsina i Gemma Geis- i encara s'està adaptant al paper de líder de Junts dins l'executiu. I ho fa en un context en què Jaume Giró, independent promogut per Jordi Sànchez, s'ha guanyat el respecte dels seus companys amb les primeres decisions al capdavant d'Economia. Un departament des del qual, se sorprenen fins i tot a Junts, està fent molta política.