Així han estat les primeres intervencions en català al Congrés dels Diputats

La cambra baixa espanyola estrena aquest dimarts l'ús de llengües oficials diferents del castellà, acordada entre el PSOE i l'independentisme

Publicat el 19 de setembre de 2023 a les 10:45
[youtubedestacat]https://www.youtube.com/watch?v=AkK-sW0C6U8[/youtubedestacat]
El català al Congrés dels Diputats ja és una realitat. Ha estat primer Gabriel Rufián, per ERC, i Míriam Nogueras, per Junts, qui han fet les primeres intervencions en llengua catalana a la cambra baixa espanyola des que es pactés el seu ús, conjuntament amb el de l'euskera i el gallec. L'ús de les llengües oficials diferents del castellà es va acordar entre el PSOE i l'independentisme a canvi que els diputats d'ERC i Junts situessin Francina Armengol com a presidenta del Congrés.
 


Com funciona la traducció simultània?

El sistema comença a funcionar amb un equip de sis intèrprets homologats. Tots són autònoms, se'ls pagarà entre 80 i 100 euros l'hora, i no estan físicament a la cambra, sinó al lloc des d'on decideixin treballar. També hi ha un total de 650 auriculars a disposició tant dels diputats com dels assistents al ple. Inicialment, el Congrés només disposava de 200 aparells, però de moment fins a acabar l'any se n'han llogat 450. Així mateix, s'aprofiten dues pantalles gegants que ja es trobaven a l'hemicicle en les quals es projectaran els subtítols, per aquells diputats que no vulguin portar orelleres.
 

D'aquesta manera, tots els diputats tenen uns auriculars que oferiran traducció simultània -amb un decalatge màxim de quatre segons- de les intervencions en català, basc i gallec al castellà. Més enllà d'això, a la pàgina web i al YouTube del Congrés també hi haurà interpretació i traducció. Exactament, hi haurà tres maneres de seguir el ple: en versió original, en versió original amb interpretació simultània, i en versió original amb subtítols en castellà.
 

Europa ajorna la decisió sobre l'oficialitat del català

En paral·lel, i com era previsible, la decisió sobre l'oficialitat del català a Europa haurà d'esperar, almenys unes setmanes. L'opció d'ajornar la votació havia anat guanyant pes els darrers dies, pels dubtes d'alguns estats -Finlàndia Suècia així s'havien pronunciat- a incloure el català, el basc i el gallec com a noves llengües oficials de la Unió Europea per la via ràpida, com pretenia el govern espanyol, pressionat per les urgències domèstiques en forma d'investidura.