Cansada, amb molts quilòmetres a l’esquena però incombustible, Aleida Guevara (L'Havana, 1960), filla del Che, es pren un capuccino en una terrassa del carrer Sant Antoni de Sabadell, molt a prop del Casal Cubà, que l’ha convidat per explicar el seu punt de vista de com està el món. Diu que no sol prendre cafè, però aquest li venia de gust. Mentre hi aboca el sucre, conversa amb NacióDigital sobre les relacions entre Cuba i els Estats Units, la crisi dels refugiats a Europa o el procés que viu Catalunya.
 
- Tinc cognom català, March, el meu avi era d’aquí. Però la meva àvia era de les Canàries, l’altra de Castella La Manxa i l’altre avi era basc... Guevara.
 
- Tot un mestissatge. Quan va trepitjar Catalunya per primer cop?
 
- Va ser l’any 1994, vaig entrar per l’aeroport vell, i tot era en català i en anglès. Imagina’t, véns amb la idea que ets a Espanya, però et trobes amb que la teva llengua no hi és. I una de les primeres conferències que vaig fer va ser a Vic, vaig necessitar un traductor!
 
- I ara com veu el procés català?
 
- És un problema que viuen vostès, no ho veiem ni cap endavant ni cap enrere. Des de fora, nosaltres veiem que és un tema d’Espanya. Vostès són súbdits de la corona espanyola, com ho érem nosaltres abans. No puc esborrar 500 anys d’història, tan de bo els espanyols no haguessin arribat mai a Amèrica i no haguessin destruït les cultures autòctones, però al cap i a la fi, és la història d’un poble, el meu.
 
- Però si que deu veure la tensió que hi ha.
 
- No conec les lleis de l’estat espanyol, no sóc experta en aquesta matèria perquè no visc aquesta realitat, des de fora ens arriba una informació i està manipulada per un cantó i per un altre, depenent dels interessos de partit. Ara bé, sempre he dit que cal donar suport a allò que la majoria d’un poble decideixi. Que una majoria vol això? Doncs hi apostarem, però només si compta amb una majoria definida. El que és interessant no és demanar, sinó saber per què estàs demanant allò. Si ho tenen ben definit i saben on volen anar, hi donarem suport sense cap problema.
 
- Pel que fa a les relacions de Cuba amb els Estats Units, sembla que ho estan començant a encarrilar...
 
- Nosaltres tenim tractes comercials amb Espanya, amb Alemanya, amb França, amb Gran Bretanya... tots són els mateixos gossos amb diferents collars, fan el mateix que els gringos. Però calen negociacions amb respecte i calma. Nosaltres exigim que ens respectin les nostres lleis, com podríem tenir una relació diplomàtica normal amb un país que ens bloqueja econòmicament?
 
- Els diners no són els únics problemes...
 
- No, també cal que ens retornin Guantanamo, estan usurpant un tros de la nostra terra, i l’hem reclamat històricament a tot arreu. Podem tenir la millor relació del món, però amb respecte.
   
- I què suposaria el desbloqueig econòmic?
 
- L’economia cubana afloraria. La despesa que tenim pel bloqueig és immensa, ara utilitzem els diners per buscar aliments o medicaments, però d’una altra forma podríem millorar els habitatges, el transport urbà, els carrers, que cal asfaltar-los... Hi ha moltes coses que cal resoldre, i si ens aixequessin el bloqueig seria bufar i fer ampolles.
 
- I què va passar amb Twitter i Raúl Castro? Va dir que dimitiria...
 
- Això és una bogeria. El que jo mateixa vaig explicar és que ell, per televisió, va assegurar que aquest seria el seu darrer mandat. Però ell no té compte oficial a Twitter, això deuria ser algú que el suplanta i ho va dir, però no és cert que ho hagi anunciat abans per Internet que al poble cubà.
 
- I com està el desplegament d’Internet a l’illa?
 
- En tenim ja als centres de treball i és ràpid. No encara a cada casa, s’està ampliant, i jo per exemple en tinc, però lent. Ara s’està prioritzant a les feines i als centres d’investigació, com és lògic.
 
- I tornant a les relacions amb els Estats Units, creuen que hi ha tingut alguna cosa a veure el Papa? S’ha entrevistat fa poc amb Castro i amb Obama, i a més, el Papa és argentí, molt proper a vostès...
 
- Aviam, que el Papa sigui argentí és circumstancial, el que és important és que sigui llatinoamericà, cosa estranya al Vaticà. I diu coses interessants, tot s’ha de dir, i el fet que hagi parlat amb Obama i amb Raúl ho reafirma. Ara bé, Raúl va dir que hi havia intervingut, però el canvi de parer del president dels Estats Units ve donat per l’oratòria del Papa. Es veu pressionat pels canvis que hi ha als pobles llatinoamericans.
 
- Ha crescut l’interès dels Estats Units amb Cuba, doncs?
 
- Un exemple és Puerto Mariel, s’està desenvolupant amb passos de gegant i amb tecnologia punta, i pot fer ombra al Canal de Panamà. Té una instal·lació industrial amb matèries primeres on es fabrica el producte i es pot enviar material tant a la resta de la nostra Amèrica com a Europa, i això li pot treure molta clientela al canal. Hi ha espanyols, brasilers, xinesos... però no els Estats Units, i és inadmissible que no hi siguin on hi ha bon comerç...
   
- I com veuen Europa? La crisi dels refugiats està deixant alguns països retratats.
 
- Em sembla tot molt hipòcrita, els governs d’Europa donen uns diners que aguanten terroristes que provoquen guerres, i no són ni capaços de reconèixer que ho han provocat. És absurd, la gent surt del seu país no per gust, sinó per necessitat. Cal tenir el compte que tots els països europeus basen el seu desenvolupament en l’explotació de milers i milers de persones durant segles, i una manera de pagar aquest deute seria tractar millor els països d’on ve la immigració.
 
- Això està clar.
 
- D’on ve el gas, el petroli, la xocolata o el cafè que consumeixen aquí? Vostès no produeixen res, ho produïm al Tercer Món, i ho compren a un preu ridícul. Diuen que la colonització es va frenar fa anys, però no és cert, segueixen explotant els recursos naturals i retornant-ho a uns preus que ningú no pot pagar. Fa falta que els pobles del Tercer Món unim forces, fa 500 anys que ens treuen fins i tot la mare.
 
- Mentrestant, segueixen desenvolupant polítiques d’austeritat.
 
- Estem molt preocupats perquè en els últims anys en aquest Vell Continent s’estan perdent drets per criteri econòmic, com l’educació o la salut. Aquest va ser el terreny de dues guerres mundials, i està sent bombardejat per tot el sud, des de la guerra dels Balcans fins les d’Afganistan o l'Iraq. Què hi passarà en els propers anys? Crec que no hi ha una reacció davant dels problemes reals que hi ha.
 
- Un exemple és Grècia?
 
- És que no esteu mirant què hi passa al vostre voltant. A Veneçuela per tenir un govern diferent es va canviar la Constitució. Qui va fer aquelles lleis? La gent que volia seguir governant i tenir poder. Si véns amb un projecte nou i no canvies les lleis estructurals, no pots fer gran cosa, perquè les mateixes lleis t’ho impedeixen. I si tens un Parlament que no es respon, és difícil canviar res. És una de les coses que vam fer a l’Amèrica Llatina, plebiscits populars per canviar constitucions, si no no haguéssim pogut canviar res.