El vendrellenc Alejandro Alda, nou independentista.

Els casos de Gerard Quintana i Montserrat Nebrera no són aïllats. Catalans que mai havien pensat que defensarien la independència, s'adonen que esdevé una opció possible i/o probable, i se'n fan partidaris. Aquest seria el cas del lector de Nació Digital Alejandro Alda, de 18 anys, nascut al Vendrell (el Baix Penedès) i estudiant de segon curs del Grau d'Enginyeria de l'Energia.

- Havíeu pensat mai que defensaríeu la independència de Catalunya?

- No, de fet, no m'ho havia plantejat mai. Tenia alguns amics independentistes, però aquest pensament no era el que m'havien inculcat a casa.

- Abans de ser independentista, quina postura defensàveu en el debat Catalunya-Espanya?

- A casa sempre havíem estat autonomistes, a més a més part de la meva família és castellana; de manera que defensava Catalunya com una comunitat autònoma espanyola, evidentment respectant la nostra cultura i l’autogovern.

- Què us va fer canviar d'opinió?

- Crec que amb el temps vaig desenvolupar un punt de vista propi. També vaig informar-me amb dades sobre temes com l'espoli fiscal o la marginació per part del govern central; a banda que va ser una època d’excessos per part d'Espanya -l'Estatut, la immersió lingüística, els incompliments amb la Generalitat... Tot aquest cúmul de fets em van obrir els ulls; per dir-ho d’alguna manera, jo era "espanyol per ignorància".

- Hi ha un moment concret en què us adoneu que feu aquest canvi? Ens el podeu explicar breument?

- No puc parlar de dates concretes. No obstant, potser el punt clau va ser amb la sentència contra l’Estatut, quan vaig reflexionar: si la voluntat dels catalans no pot ser respectada dins d’Espanya, haurà de ser respectada fora d’ella. També vull remarcar que no em considero extremista: mai he insultat Espanya, ni tampoc ocultaré les meves arrels castellanes; però per defensar la nostra cultura, l’economia i el benestar cal un Estat propi. Jo en dic "independentisme en positiu".

- Entenem que el vostre entorn devia compartir, poc o molt, les vostres reflexions sobre l'encaix Catalunya-Espanya. Com va reaccionar, quan vau canviar d'opinió?

- Bé, al principi a casa els va fer gràcia que pensés diferent, però no vam tenir ni tenim cap problema. De fet, fins i tot no els fa res que pengi l’estelada al balcó. Pel que fa als meus amics, més del mateix, alguns pensen com jo i d’altres no, però no és un tema de confrontació

- Un cop sou independentista, us sentiu millor/pitjor que abans?

- La meva vida segueix exactament igual, tot i que considero que abans vivia enganyat, com moltes altres persones avui dia. Crec que qualssevol català que no defensi l’Estat propi ho fa, o bé per manca d’informació, o bé per masoquisme.


* Si ets independentista des de fa poc o coneixes algú que hagi evolucionat en aquest sentit, volem parlar amb tu. Fes-nos arribar el teu contacte a  exespanyols@naciodigital.cat .