Ara toca arremangar-se!

Establert el calendari i la metodologia el dia de la constitució i primera reunió de la ponència conjunta de la proposició de llei electoral de Catalunya.

Publicat el 20 de novembre de 2009 a les 12:08



Anar per feina. Aquest és el clam de torts els membres de la ponència que ha redactar al proposta de llei electoral. De moment, i després d’una hora i mitja de reunió aquest divendres, el compromís  entre els dotze diputats ha arribat en dos conceptes: metodologia de treball i calendari.

El calendari ve marcat per una reunió setmanal fins a finals de febrer i la metodologia la discussió d’un document de 50 punts elaborat per un grup d’experts. Un informe basat en tres línies, transparència, representació i participació. Tres línies que no són successives, però si necessàries. Això vol dir, que si en un punt no estan d’acord, es saltaria al següent i es provaria sort més endavant.

La voluntat de tots els grups és que abans de legislatura la llei vegi la llum, però han mostrat la seva desconfiança. En tot cas, una de les propostes ha estat que si la llei fos aprovada abans d’acabar la present legislatura, no s’apliqués fins unes eleccions futures.

Divendres, dia zero

A dos quarts d'onze d'aquest matí de divendres, la president de Comissió d’Afers Institucionals, Núria de Gispert, ha convocat als dotze apòstols de la ponència, dos diputats de cada grup parlamentari, per constituir-la.
 
Els membres d’aquesta ponència conjunta són: Lluís M. Corominas i Josep Maria Pelegrí, pel Grup de CiU; Miquel Iceta i David Pérez, pel Grup del PSC-CpC; Anna Simó i Patrícia Gomà, pel Grup d’ERC; Santi Rodríguez i Josep Llobet, pel Grup del PPC; Jaume Bosch i Lluís Postigo pel Grup d’ICV-EUiA, i Albert Rivera i Carmen de Rivera pel Grup Mixt.

Tots els grups parlamentaris van sol•licitar la creació d’aquesta ponència conjunta que disposarà de tres mesos, prorrogables, per elaborar una proposta de llei electoral. De moment cert escepticisme i diversos referents en dret comparat. Ara comença la feina.

30 anys sense llei

Catalunya és l’única comunitat que no té llei electoral pròpia. L’actual estatut, com també feia el del 1979, té una disposició transitòria que fixa unes normes bàsiques per a les eleccions al Parlament (la convocatòria, la composició de 135 diputats, el repartiment d’escons a les quatre circumscripcions...) i remet qualsevol altra qüestió a les normes vigents per a les eleccions al Congrés dels Diputats