«Ara toca formar Govern»: l'independentisme obre el debat de com rendibilitzar el 21-D

Set analistes i veus de les diferents sensibilitats del sobiranisme –Joan B. Culla, Enric Marín, Manuel Milián Mestre, Hèctor López Bofill, Marina Geli, Julià de Jòdar i Josep-Lluís Carod-Rovira- exposen a NacióDigital quin ha de ser el rumb del procés

Una concentració independentista recent
Una concentració independentista recent | Adrià Costa
10 de març del 2018
Actualitzat el 11 de març a les 8:53h
Des de l'1 d'octubre, l'independentisme es troba en una cruïlla. Ha d'interpretar i executar els resultats del referèndum i, alhora, rendibilitzar la majoria revalidada en les eleccions del 21 de desembre. S'ha de desplegar la República o és el moment d'avançar per ampliar la base del sobiranisme? NacióDigital ha contactat amb set analistes i veus de les diferents sensibilitats de l'independentisme per raonar quin ha de ser del procés.


1. El resultat de l'1-O ha de ser vinculant després del 21-D? Què vol dir que ho sigui? Què vol dir que no ho sigui?

- Joan B. Culla: "No va ser un referèndum internacionalment homologable"

"Si es considera que l'1-O ratifica la decisió de declarar la independència de Catalunya, no ha de ser vinculant. El tant per cent de participació no va ser suficient i les circumstàncies de la votació, encara que els organitzadors no ho volguessin així, no permeten dir que va ser un referèndum internacionalment homologable".

Joan B. Culla Foto: Adrià Costa


- Enric Marín: "Ara toca formar Govern"

"El referèndum de l'1-O va ser la primera volta, la segona és el 21-D i la tercera són les municipals. Ara toca formar Govern a partir dels resultats de les últimes eleccions".

- Manuel Milián Mestre: "L'1-O no té cap control ni garantia"

"No, legalment no té cap control ni garantia. Per tant, considerar l'1-O vinculant pot convertir-se en una alteració de la voluntat popular.

- Hèctor López Bofill: "El 21-D ha revalidat l'1-O"

"Sí, crec que l'1-O és la font principal de legitimitat democràtica de la declaració d'independència del 27-O. El 155 és inconstitucional en tant que va dissoldre el Parlament. Per tant, les eleccions del 21 de desembre són i·legals i imposades. Tot i així, els resultats del 21-D han revalidat la votació de l'1 d'octubre i la legitimitat democràtica del sobiranisme".

- Marina Geli: "És el moment de formar Govern"

"Tant els resultats de l'1-O com els del 21-D han de ser vinculants perquè tenim la majoria. Però no sabem com passar de la declaració d'independència a l'efectivitat d'aquesta resolució. Ja vam intentar-ho, ara és el moment de formar un Govern".

Marina Geli. Foto: Adrià Costa


- Josep-Lluís Carod-Rovira: "L'independentisme s'ha de centrar a sumar majoria"

"El nou Govern ha d'estar lligat als resultats del referèndum. S'ha de proclamar la República. Ara bé, no soc partidari de la unilateralitat si el sobiranisme no arriba al 50% de suport ciutadà. Per això, crec que l'independentisme s'ha de centrar a sumar una majoria inqüestionable".

- Julià de Jòdar: "Hi ha una consciència difosa de construir República"

"No sabria establir una diferència entre la voluntat popular expressada l'1-O i el 21-D, però es tracta d'escenaris diferents: en el primer, érem a l'ofensiva; en el segon, com que no vam saber aprofitar els avantatges tàctics de l'1-O, érem a la defensiva. El que ho lliga tot és la consciència difosa de construir República entre els dos milions llargs de les forces independentistes".

2. Creu que es pot avançar sense una negociació amb l'Estat? En algun moment, la posició de Madrid s'estovarà o seguirà reprimint?

- Joan B. Culla: ​"Negociar amb l'Estat a curt termini és una utopia"

"Negociar amb l'Estat a curt termini és una utopia. La situació requereix tenacitat i constància, es tracta d'una guerra de posicions. Ja vam intentar aconseguir la independència amb la tàctica blitzkrieg (guerra llampec) a l'1 i 27 d'octubre, i no va sortir bé perquè no comptàvem amb la força social i electoral suficient. Tinc la convicció que, si l'independentisme arriba a sumar més del 60% de la població, l'actitud de la comunitat internacional no seria la que hem vist fins ara".

- Enric Marín: "L'actitud de l'Estat no canviarà"

"L'actitud de l'Estat no canviarà significativament de forma immediata. De fet, no volen, no poden i no en saben. Malgrat tot, s'ha de jugar a tres bandes: primer, eixamplar la majoria social del país en favor de la independència; segon, negociar o aconseguir tant com es pugui dins l'estat espanyol; i tercer, aconseguir suports internacionals".

- Manuel Milián Mestre: "L'independentisme ha de negociar amb l'Estat"

- Manuel Milián: "Si l'independentisme vol fer un pas endavant, ha de negociar amb l'Estat. És impossible trencar amb les normes legals espanyoles sense entrar en una competició que sempre acaba malament. Ara bé, no crec que Madrid canviï d'actitud mentre hi hagi algú tan lamentable com Rajoy, no hi ha res a fer. Potser amb un altre governm l'Estat seria més flexible".

Manuel Milián Mestre. Foto: Adrià Costa


- Hèctor López Bofill: "Madrid no s'estovarà"

"S'ha d'avançar sense una negociació amb l'Estat perquè Madrid no s'estovarà. S'han de crear factors de poder per fer efectiva la República. Per exemple, es poden potenciar més accions diplomàtiques o crear organismes com el Consell de la República de Brussel·les".

- Marina Geli: "Hem de negociar amb Madrid, estem en una transició"

"Sincerament, no esperava que empresonessin els "Jordis", tenia un cert desconeixement del què era l'Estat, ens han injectat una dosi de realisme. Però no ens queda més remei que negociar amb Madrid, estem en una transició. El problema és que mai s'ens ha ofert una taula de negociació". 

- Josep Lluís Carod-Rovira: "S'ha d'avançar en el si mateix de la societat catalana"

"S'ha d'avançar en el si mateix de la societat catalana. Si l'independentisme aconsegueix sumar més del 50% de suport, Madrid es veuria obligat a canviar de posició".

- Julià de Jòdar: ​"La posició de Madrid depèn de la nostra capacitat de resistència"

​"La posició de Madrid depèn de la nostra capacitat de resistència, que no pot tenir lloc en un marc polític autonomista,  sinó que ha de ser una lluita quotidiana i sostinguda, des del carrer i des de les institucions, per la República. D'aquesta manera, l'opinió europea forçaria una negociació en condicions democràtiques". 

3. Quina actitud ha de tenir l'independentisme amb els "comuns" i el PSC? Quina mena d'aliances ha d'explorar, si és que ho ha de fer?

- Joan B. Culla: "Veig més raonable pactar amb els 'comuns'"

"Pactar amb el PSC és quelcom molt il·lusori; afirma categòricament que no es planteja res més enllà del marc autonòmic. En canvi, veig més raonable pactar amb els 'comuns', hi ha més camp per córrer".

- Enric Marín: "S'ha d'acostar a sectors socials que donin suport al projecte"

"No crec que es tracti tant d'explorar pactes entre partits polítics, sinó d'acostar-se a sectors socials que puguin donar suport al projecte".

Enric Marín Foto: ACN


- Manuel Milián Mestre: "Aquestes aliances sempre es veurien limitades"

"La situació és de naturalesa tan confusa que es podrien arribar a acords. Però aquestes possibles aliances sempre es veurien limitades. El PSC no arribaria mai fins el final. Els partits són fills d'una ideologia i es deuen a un programa polític que ha estat votat".

- Hèctor López Bofill: "No cal buscar aliances"

"No cal buscar aliances amb aquestes dues formacions perquè les forces independentistes ja tenen majoria".

-Marina Geli: "Mai ens hem aixecat de la taula de negociació"

"Jo vaig deixar el PSC perquè no va voler donar suport a un referèndum d'autodeterminació. Amb els 'comuns' és diferent, estan a favor del dret a decidir, però no tenen suport majoritari a Madrid. Així i tot, nosaltres mai ens hem aixecat de la taula de negociació".

- Josep-Lluís Carod-Rovira: "S'han de trobar lluites compartides"

"S'han de trobar lluites compartides. Amb els 'comuns' s'hi pot pactar perquè són aliats indubtables per dur a terme una estratègia antirepressiva unitària. El PSC és diferent, s'hi ha de parlar, però no pactar, cal recordar que estan donant suport al 155".
 

Josep-Lluís Carod-Rovira. Foto: Adrià Costa


- Julià de Jòdar: "Ja hi ha una idea compartida de tebi reformisme social"

"Cal diferenciar els plans d'actuació política per no confondre's. Amb 'comuns' i PSC, ja hi ha una idea més o menys compartida de tebi reformisme social. Una altra cosa és quan passem el pla nacional. Si l'independentisme hegemònic no pot fer Govern amb majoria absoluta, i s'acontenta a tenir-ne un amb minoria, sempre podrà fer acords puntuals de caràcter autonomista amb les forces esmentades".

4. Acostar-se a altres espais s'ha de fer al marge de les direccions dels partits?

- Joan B. Culla: "L'independentisme s'ha d'acostar directament als votants dels 'comuns' i del PSC"

"Sí, l'independentisme s'ha d'acostar directament als votants dels Comuns i del PSC amb plans i anhels de transformació social i econòmica, que només poden ser possibles en el marc de la República".

- Enric Marín: "S'ha d'explicar que estan en joc les garanties democràtiques"

"S'ha d'explicar que estan en joc les garanties democràtiques del país. Per atraure la gent dels Comuns i dels socialistes s'han d'apel·lar les condicions socials i culturals de la possible República".

- Manuel Milián Mestre: "L'independentisme té les cames curtes"

"Pot ser. Però cal fer un anàlisi més general. L'independentisme té les cames curtes per la situació geogràfica i circumstancial en la qual es troba. Estan emergint forces d'extrema dreta i pre-feixistes a tot Europa, en aquest context tothom té precaucions. A curt termini és difícil que el sobiranisme rebi suports internacionals. A mig termini, si hi ha una crisi global i canvia l'escenari, l'independentisme ho pot aprofitar".

-Hèctor López Bofill: "S'han produït acostaments i s'han d'intensificar"

"S'han produït acostaments i s'han d'intensificar. L'independentisme s'ha de dirigir als votants dels 'comuns' i del PSC explicant-los que el projecte la República defensa els drets socials i democràtics fonamentals, que no són possibles dins del marc de l'estat espanyol".

Hèctor López Bofill. Foto: ND


- Marina Geli: "Hem d'aconseguir gestionar millor la pluralitat"

"Sí, per eixamplar les bases cal gestionar millor la pluralitat, s'ha de fer un esforç per anar a la una. S'ha d'arribar a un acord per l'investidura i demostrar que podem governar bé"

- Josep-Lluís Carod-Rovira: "S'ha de convèncer nous sectors socials"

"L'acció del Govern i ajuntaments dirigida a millorar la qualitat de vida dels sectors socials més necessitats pot demostrar que Catalunya no es mou en els paràmetres que identifiquen la manera de governar de l'estat espanyol. És una bona manera de convèncer nous sectors socials".

- Julià de Jódar: "Sense la República, no s'avançarà gaire"

"La qüestió a determinar és el grau d'hegemonia que pot aconseguir l'independentisme en la direcció de les iniciatives de tot l'arc ideològic sorgides des de baix. S'ha d'articular al voltant de la construcció de la República o no s'avançarà gaire".

Julià de Jòdar Foto: ACN

Arxivat a