El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha presentat un escrit per demanar al jutge que investiga el seu espionatge amb Pegasus que no arxivi la investigació, tal com demanen la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat. Aragonès sosté que hi ha elements per continuar investigant i esclarir les responsabilitats penals de l'exdirectora del CNI, Paz Esteban, i d'altres persones dels serveis secrets espanyols per haver tingut un paper en la intervenció del seu telèfon mòbil durant mesos, quan era vicepresident del Govern. És per això que ha demanat a la Fiscalia que demani al jutge la imputació de qui va dirigir els serveis secrets, Félix Sanz Roldán, per l'espionatge.
"És obvi que al CNI hi ha diverses persones responsables penalment dels fets", diu la defensa d'Aragonès. Per ara, l'únic nom que ha transcendit és el de Paz Esteban, però també sobrevola el nom de Sanz Roldán. Els advocats del president diuen que és "sorprenent" que fins ara la Fiscalia no n'hagi demanat la imputació malgrat relacionar-lo amb els fets l'any 2018. "Aquesta part haurà de ser la que haurà de sol·licitar en tot cas a l'instructor del senyor Sanz Roldán", diu.
L'escrit del president, presentat la setmana passada, rebutja la petició de la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat d'arxivar el seu cas d'espionatge amb Pegasus, perquè considera que "distorsionen els fets i els arguments" per treure responsabilitats a l'exdirectora del CNI, l'únic càrrec polític cessat per l'escàndol del Catalangate. De moment, el jutge ha acordat prorrogar la investigació sis mesos més amb la sospita que hi podria haver hagut casos d'espionatge sense autorització judicial i també s'ha obert una peça secreta en el mateix sentit.
Aragonès sosté que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat intenten fer prevaldre el seu criteri per davant del criteri dels informes pericials dels informàtics, i critica que argumentin que part de l'espionatge s'hauria dut a terme quan Esteban encara no era directora del CNI. Abans d'arribar al càrrec, era secretària general de la intel·ligència espanyola, càrrec rellevant que segons la defensa del president fa pensar que era coneixedora del que passava. És en aquest sentit, també, que Aragonès creu que hi ha més gent dins del CNI que té responsabilitats en els fets.
A l'escrit, els advocats del president denuncien la vulneració de drets fonamentals que suposa intervenir de manera massiva el telèfon mòbil. Suposa una violació del dret a la intimitat, al secret de les comunicacions, a la protecció de dades personals, i desincentiva l'exercici del dret a la llibertat d'expressió i de reunió. La defensa argumenta que no hi ha cap llei que permeti autoritzar una mesura d'aquestes característiques i que Pegasus és "incompatible" amb l'ordenament jurídic. Encara que hi hagués autorització del Suprem, Aragonès sosté que l'espionatge no es pot considerar legal.