Aragonès, després dels indults: «És l'hora del referèndum acordat»

El president de la Generalitat, acompanyat de tot el Govern, veu la mesura de gràcia com un "primer pas" per abordar la negociació amb l'Estat i exigeix la fi de la repressió

Compareixença del Govern.
Compareixença del Govern. | Europa Press
22 de juny de 2021, 16:10
Actualitzat: 16:39h
Hora i mitja després de la concessió dels indults per part del govern espanyol, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut a Palau acompanyat de tot l'executiu per fer-ne la primera valoració política. El missatge ha estat inequívoc: "És l'hora del referèndum acordat". Segons Aragonès, la mesura de gràcia és un primer pas per obrir la via de la negociació amb l'Estat, a qui ha demanat que "posi fi a la repressió", en la línia del que indicava ahir el Consell d'Europa.

"Som molts els que estem convençuts que la millor manera d'aconseguir la independència és la via del diàleg, és la via de la negociació, és la via de l'acord. Per això és l'hora de l'amnistia i del dret a l'autodeterminació. És l'hora d'un referèndum acordat. És l'hora dela solució que genera més consens intern, que assegura l'aval internacional i que garanteix una cohesió social del tot irrenunciable", ha ressaltat el president de la Generalitat, que ha indicat que la decisió del govern espanyol implica reconèixer que les penes per sedició contra els líders de l'1-O van ser "injustes".

Aragonès ha ressaltat que els condemnats, que sortiran demà dels centres penitenciaris on estan privats de llibertat des de la tardor del 2017, reben els indults "amb el cap ben alt i els ideals intactes". "En surten amb la voluntat reforçada de construir una República catalana lliure i justa. Europea i pròspera. En surten amb el convenciment que és l'hora de respectar la voluntat popular dels catalans i catalanes per tal de resoldre definitivament el conflicte entre Catalunya i l'estat espanyol", ha apuntat el president de la Generalitat, que ha demanat "tornar a fer política"

El dirigent d'ERC també ha posat de manifest que els indults no suposen cap solució per a la situació dels exiliats -amb Carles Puigdemont al capdavant-, ni tampoc per la resta de represaliats, que acumulen causes vinculades amb el procés. "Per això defensem l'amnistia, perquè significa posar fi a tota la repressió. Per això continuarem determinats fins aconseguir-la, convençuts que juntament amb l'autodeterminació representen els grans consensos del país", ha apuntat Aragonès, que ha reclamat una "sortida acordada" al conflicte a rebuf de l'impuls que suposen els indults.

El primer pas que arribarà en les properes setmanes -previsiblement la vinent- és la reunió de presidents a la Moncloa, pactada amb una trucada telefònica poc després que Aragonès prengués possessió. Els dos dirigents mantenen contacte sovintejat -el president català la defineix com a "cordial"-, i el cert és que els indults s'han accelerat un cop ERC ha arribat a la Generalitat. No hi ha hagut cap pacte explícit en aquest sentit, però sí una coreografia de moviments que van des del rebuig a la unilateralitat d'Oriol Junqueras a la conferència de Sánchez a Barcelona. Bufen nous temps tant a Palau com a la Moncloa, obligada també a satisfer els socis parlamentaris que els poden dotar d'estabilitat fins al 2023, data en què hi haurà eleccions a l'Estat.

En la trobada entre Sánchez i Aragonès s'hi parlarà sobre la segona reunió de la taula de diàleg, que en teoria s'hauria de celebrar abans de les vacances d'estiu. La primera queda lluny: va ser el 26 de febrer del 2020, encara amb Quim Torra de president i a les portes de l'esclat de la pandèmia. La part catalana ja ha defensat que hi portarà l'amnistia i l'autodeterminació, mentre que la Moncloa parla d'una millora de finançament i qüestions més aviat ordinàries, del dia a dia. Aragonès, la setmana passada, va indicar que el punt de partida per al diàleg ha de ser la Declaració de Pedralbes, que estipulava la presència d'un relator, preferiblement internacional.

Els indults tenen oposició, tant en l'independentisme -hi ha sectors que els equiparen a la "rendició" dels condemnats i a la renúncia al projecte- com en la dreta espanyola. Vox batallarà jurídicament a la sala tercera del Suprem per tombar-los, però la Moncloa confia que el tribunal no decapiti l'únic gest de distensió real protagonitzat els últims anys per les institucions de l'Estat. Un revés judicial d'aquest tipus suposaria una crisi sense precedents i jugaria en contra de l'agenda del "retrobament" que promou Sánchez, acorralat després de les eleccions a Madrid i que ha revifat amb els indults com a bandera per recuperar la "convivència" amb Catalunya.

Declaració institucional by Naciodigital