Amb les
eleccions catalanes en l'horitzó -encara sense data-, els partits comencen a afinar els motors i a designar els pilots per creuar la línia de meta en primera posició. No és casual, en aquest sentit, que
ERC ja hagi designat el president Pere Aragonès com a candidat, o que el
PSC tingui previst convertir el congrés del mes de març en plataforma de llançament de
Salvador Illa. Entre els principals aspirants només queda
Junts per decidir qui liderarà la formació a les properes eleccions, amb la incògnita pendent de
Carles Puigdemont.
Aquests són els noms que ja estan designats de cara als comicis catalans i, també, quins llocs queden encara per omplir quan queda
com a molt un any per triar president.
PSC: Salvador Illa, guanyar i governar
Pedro Sánchez el va enviar a Catalunya provinent del
Ministeri de Sanitat, des d'on s'havia convertit en una de les cares de la gestió de la
pandèmia, i la jugada li va sortir bé: 33 escons, empatat amb ERC, però primera posició pel fet d'haver aconseguit més vots. El resultat no va ser suficient per governar per la manca d'aliances, i des de l'oposició ha allargat la mà més d'una vegada al Govern, com va passar amb els pressupostos de l'any passat i possiblement torni a passar amb els del 2024. Lidera les enquestes, però corre un risc: el càstig que es pot endur l'espai socialista per l'amnistia als dirigents independentistes, que genera
rebuig en un 41% dels votants, tal com quedava reflectit en l'últim baròmetre del
Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).
ERC: Pere Aragonès, a la recerca del segon mandat
El president de la Generalitat, nomenat candidat aquest dissabte, aspira a
repetir a Palau. En els últims tres anys ha maldat per recuperar la institucionalitat i per exhibir els rèdits de l'aliança a Madrid amb el PSOE, amb els
indults i l'amnistia -només possible quan Junts ha format part de l'equació de la governabilitat a l'Estat- com a principals rèdits. En les enquestes internes d'ERC es detecta
creixement, però el principal repte no seran només les eleccions, sinó també les aliances. Quedar per darrere del PSC complicarà, tenint en compte la tensió permanent amb Junts, accedir de nou a la Generalitat. Per optar a la victòria, Aragonès pressionarà per un finançament singular i per encaminar la negociació d'un referèndum, ara per ara llunyà.
Junts: entre Puigdemont i els presos
Qui serà el candidat de Junts? La incògnita no es pot allargar més enllà de la primavera, sostenen al partit. Es dona per fet que Puigdemont serà el candidat a les eleccions europees del 9 de juny, i la direcció
vol que sigui el líder a les catalanes. Tanmateix, tant les dificultats per aplicar l'amnistia -caldrà veure què fan els tribunals un cop estigui aprovada- com les circumstàncies de l'expresident -el 2021 va fer tàndem amb
Laura Borràs i van quedar tercers- ho condicionen tot. Per això ja hi ha alternatives en marxa.
Jordi Turull és un dels noms que apareixen en les travesses, però li pesa encara la inhabilitació per l'1-O i depèn de l'amnistia.
Josep Rull, en canvi, ja està lliure de condemnes judicials. Sense oblidar el nom de
Jaume Giró, exconseller d'Economia, que ja va aixecar la mà per ser el cap de files a Madrid. Borràs, condemnada per corrupció, no podrà repetir en la responsabilitat del 2021.
Vox: Ignacio Garriga, l'home d'Abascal
L'extrema dreta té un referent clar al Parlament. Garriga, que va obtenir 11 escons a les eleccions de fa tres anys, és un dels homes de confiança de
Santiago Abascal i en el proper congrés de Vox ascendirà a vicepresident únic a nivell estatal. En els comicis que vindran, però, haurà de competir amb un PP reforçat i, possiblement, amb una ultradreta catalana que intentarà fer forat pel flanc xenòfob. A banda, Vox es troba en trajectòria descendent, com ja es va veure en les eleccions espanyoles del juliol, quan va perdre quasi vint escons.
CUP: la refundació també arribarà pels noms
Els anticapitalistes, que tenen nou escons, van fer costat a Aragonès en la investidura, però se'n van distanciar ràpidament. L'últim cicle electoral els ha deixat en mal lloc, fora d'ajuntaments com
Barcelona i també sense espai al Congrés dels Diputats. Immersos com estan en un procés de
refundació -
el procés de Garbí- la tria dels noms per liderar la llista al Parlament seran claus per al futur. En funció de la representació, tornaran a ser decisius per fer majoria.
Comuns: Jéssica Albiach, segona oportunitat
Si res es torça, Albiach tornarà a ser la candidata dels comuns al Parlament,
com anticipava ella mateixa en una entrevista a Nació. Com a cap de files a la cambra catalana s'ha alineat amb
Yolanda Díaz, líder de
Sumar, sempre amb l'aval de l'exalcaldessa
Ada Colau. Quan arribi l'hora dels pactes, Albiach tornarà a insistir ERC perquè deixi de tenir un ull posat en Junts i aposti -com demanen també els comuns a Barcelona- per un tripartit amb el PSC.
Ciutadans: el risc de la desaparició completa
La formació taronja, en descomposició arreu de l'Estat, conserva sis escons al Parlament, però no ho tindrà fàcil per revalidar-los. O, fins i tot, per obtenir representació.
Jordi Cañas s'ha convertit en el nou portaveu del partit, i el primer repte és concórrer a les eleccions europees. Si es queda fora del Parlament, s'haurà tancat el cercle obert el 2006, quan
Albert Rivera hi va entrar: hauran passat de néixer a Catalunya i créixer a l'Estat a desaparèixer del tot a Catalunya, on fa tan sols sis anys van aconseguir guanyar uns comicis al Parlament amb
Inés Arrimadas.
PP: Alejandro Fernández, en mans de Feijóo
Els populars van tastar un pèssim resultat el 2021, amb només tres escons, i la figura d'Alejandro Fernández com a president del PP a Catalunya i líder al Parlament ha estat àmpliament qüestionada pels dirigents estatals.
Alberto Núñez Feijóo no li ha mostrat explícitament confiança en amplis compassos des de la seva arribar a
Génova, però la remuntada que es veu a les enquestes i el perfil dur de Fernández contra l'independentisme en un context d'atac permanent al PSOE per l'amnistia pot funcionar per remuntar.
