Assumpta Escarp: «Quan surti del Parlament l'últim dia tindré una sensació de buidor»

• El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
• El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
• Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
• Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament

Assumpta Escarp és "molt barcelonina", tot i que no hi ha nascut. Cita Nació al bell mig de l'Eixample, al Cafè del Centre, una cafeteria modernista de les més antigues de Barcelona, situada al carrer Girona, entre Consell de Cent i Diputació, un espai que ara està pacificat i on costa trobar bars dels de tota la vida. Escarp va ser durant anys regidora de l'Ajuntament i "això no es deixa mai". Com que la seu del districte quedava a prop -Aragó amb Bruc-, el cafè era un lloc habitual després de treballar, o per concertar trobades de feina. Just davant hi ha el Col·legi de Farmacèutics i, mig amagada a l'interior d'illa, la biblioteca Sofia Barat, que il·lustra bé com aprofitar l'espai. "És aquell concepte de l'Eixample en què, per fer coses, has de ser creatiu", diu.

Abans de fer el salt al Parlament l'any 2015, va passar 12 anys com a regidora, amb els governs de Joan Clos i Jordi Hereu. En guarda un bon record, per la proximitat de la política municipal, "l'efecte immediat" de les decisions i "estar al carrer i escoltar les persones". Va arribar al Parlament en els moments àlgids del procés -encara no ha oblidat els plens del 6 i 7 de setembre de 2017- i ho deixarà després del 12 de maig. És una de les diputades que es jubila, després d'haver fet de vicepresidenta segona de la mesa aquesta darrera legislatura. Aquests dies acaba d'enllestir algunes carpetes pendents a la diputació permanent, que acabarà el 9 de juny. "Quan surti del Parlament l'últim dia estaré trista, serà una sensació de buidor", admet. Té clar que "s'ha de saber entrar i s'ha de saber sortir" i encara no sap què farà després de tota una vida dedicada a la política.

Tant al Parlament com a l'Ajuntament, sempre ha defensat el diàleg i el consens, però tampoc li ha fet por prendre decisions. En tot aquest temps, el nivell polític ha baixat? "Trobo a faltar lideratges forts, persones que quan s'aixequen i intervenen al faristol, la gent calla i escolta", sosté. Defensora del "respecte" entre els diputats, Escarp creu que en aquests últims anys "s'ha perdut la cortesia parlamentària", sobretot per part de Vox. Veu amb tristesa l'entrada de l'entrada de l'extrema dreta al Parlament. "Ha trencat moltes coses", diu. Ja a partir del 2017 va haver-hi una fractura, assenyala, però això s'ha anat reconduint. La irrupció de Vox, però, ha marcat un abans i un després. "És una manera de fer molt més agressiva, basada en la mentida i l'insult, i a mi això em costa entendre-ho com a manera de fer política", lamenta.

El mal record del procés

Escarp també ha tingut càrrecs importants dins del PSC. En va ser secretària d'organització entre els anys 2014 i 2016, en un moment que els socialistes cotitzaven a la baixa. Ha canviat, el PSC, des que ella hi va entrar el 1985? "El PSC ha resistit", assenyala, i sempre ha mantingut "una línia coherent", tot i que ja no és aquell partit de Pasqual Maragall. Davant dels pronòstics dels seus enterradors, el partit ha recuperat la força i opta ara a guanyar les eleccions després dels anys del procés. Ha passat temps, però Escarp encara guarda un mal record dels plens del 6 i 7 de setembre. "Sempre vaig pensar que no tirarien endavant les lleis de desconnexió", diu.

En aquesta legislatura, com a membre de la mesa, ha hagut d'entomar la suspensió de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel cas dels contractes a la Institució de les Lletres Catalanes. Va ser un moment especialment tens, en què Escarp va tancar files amb Alba Vergés, vicepresidenta del Parlament i blanc de moltes crítiques. "Vam passar una etapa que anàvem juntes arreu, preníem decisions molt consensuades; va ser una època dura, però com que ho vam fer junts no ho va ser tant", recorda. A la mesa han intentat mantenir un clima de cordialitat per fer una bona gestió i amb l'entrada de la presidenta Anna Erra això s'ha mantingut.

Satisfeta d'haver impulsat la llei d'eutanàsia

Al Parlament, Escarp s'ha centrat en l'àmbit de la salut, una "política bàsica" on ha intentat teixir aliances àmplies. "Sempre he estat pactista, he intentat buscar acords i transaccionar", apunta. Es mostra un bon record d'haver pogut tirar endavant tot allò relacionat amb l'eutanàsia, llei promoguda des del Parlament i que va tirar endavant al Congrés. "És molt important poder morir de la mateixa manera que vols viure, amb dignitat", assenyala. Li hauria agradat, però, haver pogut acabar de tancar un pacte nacional de Salut. "La política pública de salut necessita un acord de mínims, perquè el sistema necessita una gran transformació", avisa.

Escarp encara els últims dies com a diputada i acabarà aquesta etapa quan es constitueixi el nou Parlament. Un dels bons records que s'endurà d'aquesta etapa es remunta al 2016, quan va patir un infart un dia que tenia una moció davant del conseller Toni Comín. El dia que va tornar, la presidenta Carme Forcadell li va donar la benvinguda i l'hemicicle es va posar a aplaudir: "Encara ho recordo amb emoció".