És poc discutible que -almenys des de la demostració de la darrera Diada- hem entrat de ple en la fase internacional del conflicte Catalunya-Espanya. El desenllaç escocès i la constatació que el Govern i la societat catalana mantenen objectius i determinació ha col·locat en primer pla la hipòtesi de Catalunya com a estat independent.

I és precisament en aquest sentit que em sembla extraordinàriament útil la impugnació -arbitrària, injustificable- de la consulta del 9-N en el nou format. Una acció autoritària d'aquest tipus seria enormement avantatjosa per diverses raons. En primer lloc, faria evident la poquíssima qualitat de la democràcia espanyola, capaç d'esclafar fins i tot una iniciativa basada en la voluntarietat. En segon lloc, quedaria clara la presumpció de victòria de l'independentisme, per què hauria actuat Madrid de forma tan rotunda en cas d'una previsió contrària?

Més avantatges. Una prohibició liquidaria, de cop, totes les misèries entre els partits sobiranistes,  qui podria entrar de nou en una discussió bizantina sobre el 9-N? D'altra banda, un abús d'aquesta magnitud començaria a posar nerviosos determinats entorns mediàtics i intel·lectuals del PSOE, especialment alguns catalans que treballen a Madrid i han apostat públicament pel sí-no. En aquestes circumstàncies un suport a Rajoy, ni que fos per omissió, se'ls faria insuportable.

Un altre actiu polític de l'abús contra el 9-N és que, al capdavall, la mobilització es podria fer igualment i les imatges de cues davant de col·legis electorals tancats són bastant més impactants que les fileres davant les urnes obertes, que són les habituals al món. A més, la incertesa d'una jornada tan imprevisible afegiria un plus d'interès a la premsa internacional, ja molt sensibilitzada sobre el conflicte de Catalunya.

En l'àmbit social, una nova impugnació renovaria l'impuls de mobilització i, de passada, evitaria l'estrès autoimposat que implica haver d'aconseguir un resultat superior als dos milions de vots. I facilitaria les negociacions per a una llista de país que eviti nous episodis de guerra civil entre CiU i ERC. A partir d'aquí, les plebiscitàries esdevindrien una solució difícil de criticar i perfectament assumible per l'opinió pública internacional.

Hi ha més raons però, per no allargar més l'article, les deixo al criteri dels comentaristes. Gràcies per les aportacions.