En una democràcia, les revistes satíriques són l'indicador més sensible de la llibertat d'expressió. Els seus dibuixants tenen com a funció ofendre el poder i els poderosos, siguin quins siguin i utilitzin els instruments que utilitzin. Per això les portades de Charlie Hebdo als quioscos de París, sempre amb una vinyeta a tota plana, contribueixen a fer de la República Francesa una democràcia amb garanties. Tant, que el propi president Hollande -que ahir va encapçalar la resposta institucional contra l'atemptat- ha hagut de suportar, reiteradament, caricatures molt feridores.

La llibertat d'expressió és això: Llibertat. I la dels humoristes de Charlie Hebdo és la que garanteix la nostra, la dels ciutadans. Això no són paraules buides, ni una condemna ritual. És l'única forma de viure amb dignitat, a l'altre extrem del que pateixen les persones que viuen sota règims basats en el dogma i la brutalitat. Dels homes de negre.

I també crec que avui és un bon dia per solidaritzar-nos amb els tres-cents mil catalans que, amb més o menys intensitat, se senten vinculats a l'Islam. Són gent de pau, com ho són l'Alcorà i l'àrab en què el llegeixen. Una llengua que va deixar al català la que molts consideren la paraula més bella del nostre diccionari: Atzavara. Je suis Charlie Hebdo.