Bèlgica «avançarà» en l'oficialitat del català a la UE quan arribi tota la informació

L'ambaixador belga a Espanya diu que Espanya i la Comissió Europea encara han d'aclarir les "conseqüències financeres i jurídiques" de la proposta

L’ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, en un acte a la seu de les institucions europees a Barcelona.
L’ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, en un acte a la seu de les institucions europees a Barcelona. | Natàlia Segura / ACN
Nació
19 de gener de 2024, 13:47
Actualitzat: 14:00h
L'ambaixador belga a Espanya, Geert Cockx, ha assegurat que l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera està entre les carpetes que la presidència belga del Consell de la Unió Europea vol "tirar endavant", però estan a l'espera de diversos informes. En un acte a la seu de les institucions europees a Barcelona, Cockx ha dit que Espanya i la Comissió Europea encara han d'aclarir les "conseqüències financeres i jurídiques" de fer oficials aquestes llengües. "Quan tinguem els informes pendents, per descomptat que avançarem", ha remarcat l'ambaixador, tot recordant que el seu és un "país multilingüe".

Bèlgica, estat que ostenta la presidència rotatòria del Consell de la UE, ha descartat abordar l'oficialitat del català en la pròxima reunió dels ministres d'Afers Generals del 29 de gener. Durant l'acte sobre les prioritats belgues de la presidència rotatòria de la UE, el delegat del govern espanyol a Barcelona, Carlos Prieto, també ha indicat que la carpeta del català "segurament també caldrà tancar-la en algun moment". Cockx ha destacat en la seva intervenció inicial l'ampliació de la UE, la competitivitat, la preparació dels objectius climàtics i el nou pacte d'asil com àrees de principal preocupació per a Bèlgica en la seva presidència del Consell. També la preparació de cara a les eleccions europees.

Pel que fa al català, els socis comunitaris encara tenen dubtes. El president de Lituània, Gitanas Nauseda, s'ha mostrat reticent a abordar aquesta carpeta, pel risc d'un efecte dominó. "Entenc la qüestió per a Espanya, però hem de traçar una línia en algun punt", ha dit. Juntament amb Lituània, altres països com Suècia també han mostrat dubtes sobre la petició, considerant que l'oficialitat del català, el basc i el gallec a la Unió Europea seria massa costosa. Malgrat els dubtes, cap estat ha formulat oficialment un veto a la proposta, cosa que la bloquejaria. És a això a què s'agafa tant el govern espanyol com la Generalitat. Fonts del Departament d'Exteriors diuen que el procediment està seguint "les vies habituals" i que els informes han de servir per donar més "solidesa" a la proposta.

El Govern està en "contacte permanent" amb el govern espanyol per treballar aquest tema, i aquest divendres la consellera d'Exteriors, Meritxell Serret, s'ha reunit amb l'ambaixador belga. Des d'Exteriors insisteixen en la predisposició de Bèlgica per no guardar al calaix aquesta proposta, que per ara no està previst que es debati en les properes reunions del Consell. El govern espanyol es va comprometre amb l'oficialitat del català en un acord amb Junts per a la mesa del Congrés, a l'agost.
 

Debat ajornat

L'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera a la Unió Europea no es debatrà durant el pròxim Consell d'Afers Generals, previst per al 29 de gener, i es tractarà només a nivell tècnic. Segons van indicar veus del Consell de la UE, la presidència belga -que ha pres el relleu d'Espanya- està esperant una proposta alternativa sobre l'oficialitat que sigui "compatible amb els tractats". En aquest sentit, demana que la proposta espanyola vagi acompanyada d'una anàlisi d'impacte administratiu, jurídic i financer i apunta que aquesta "encara trigarà temps a publicar-se".

Des que Espanya va assumir la presidència del Consell, el govern espanyol va incloure la qüestió del català en quatre debats durant el semestre europeu. Malgrat els avenços que es van fer -Albares va presentar una proposta adaptada i la Comissió Europea va presentar un informe preliminar sobre costos-, cap dels debats entre els 27 va concloure amb una votació final.

Tot i no tancar l'oficialitat del català, el gallec i l'eusquera durant el segon semestre de 2023, Espanya va remarcar en l'últim Consell d'Afers Generals -celebrat a Brussel·les el passat 12 de desembre- la "voluntat" de Bèlgica per continuar impulsant la mesura. En una roda de premsa, el secretari d'Estat per a la Unió Europea del govern espanyol, Pascual Navarro, es va mostrar confiat que els treballs avançarien "ràpidament" per trobar una solució "jurídicament acceptable" i que arribés "al més aviat possible".

Pendents de dos informes

Perquè l'oficialitat del català tiri endavant, les delegacions de la Unió Europea parlen de l'elaboració de dos informes, els dos encara en procés d'elaboració. Per una banda, el dels serveis jurídics del Consell, que ha d'avaluar si la modificació que es proposa s'ajusta al dret de la UE.

L'altra fa referència a la Comissió Europea, que ha d'estudiar l'impacte de funcionament. Si bé l'executiu comunitari va presentar un document preliminar el desembre passat -xifrava en 132 milions d'euros anuals el cost de fer oficials el català, el basc i el gallec-, fonts del departament d'Acció Exterior diuen que aquest "no es pot considerar com l'informe definitiu".

De fet, la Comissió va indicar que l'estimació es va fer en base als càlculs que es van dur a terme l'any 2015 pel gaèlic i que caldria tenir en compte altres factors per ser "més acurada". "Ho considerem una primera valoració, perquè molts estats han demanat més sobre l'impacte general, més enllà dels costos", indiquen des d'Exteriors.