Caldés i Fuster (Poble Lliure): «La CUP ha de posar llums llargues per saber cap a on s'ha d'anar»

Mireia Caldés (Barcelona, 1986) i Guillem Fuster (Barcelona, 1980) són les dues veus oficials de Poble Lliure -partit vinculat a la CUP- que més estan fent visible la línia estratègica de l'organització. Avesats al debat, assumeixen el paper a vegades discrepant que tenen dins del projecte de la unitat popular i mantenen que el sectarisme i el secretisme mai no són bons.

Caldéss i Fuster, a qui NacióDigital ha entrevistat, argumenten perquè la CUP hauria de plantejar-se ser al Consell per la República i perquè s'hauria d'haver presentat a les europees. Decisions, però, que la CUP ha adoptat en sentit contrari. I en una escala major, estableixen la seva interpretació respecte de la mobilització permanent que, segons diuen, serà la clau del "desgast" de l'estat espanyol.

- Poble Lliure és una organització autònoma vinculada a la CUP. Per a molts, però, una de les seves ànimes. És així?

- Guillem Fuster: Som una organització independentista i socialista que, de manera autònoma, apostem pel projecte d'unitat popular i pel seu desplegament. I entenem que la CUP és aquesta aposta. Això vol dir que som una part, un tot, una corrent o un sector de la CUP? No. Simplement som una organització política que aposta per la CUP, igual que vam apostar en el seu moment per la creació de l'ANC o per forces del sindicalisme.

Gaudim d'aquesta autonomia i decidim en cada moment, en base a la coherència de la nostra militància, quines apostes estratègiques fem. A vegades és molt difícil, sobretot per la complexitat de la CUP o per la incomprensió dels mecanisme que té de debat intern, i això pot crear un certa confusió per l'existència de sectors. 

- Poble Lliure, però, sí que és una de les veus  més representatives de la CUP, sobretot dins d'algunes assemblees territorials. I en alguns casos, una veu discordant a la nacional.

- Mireia Caldés: Va en funció del moment i del debat polític que hi ha sobre la taula. Però Poble Lliure és un partit polític registrat de manera independent de la CUP. Hi aportem el debat polític que creiem, i sí, és clar, crea discrepàncies. La CUP també és això, amb mil opinions, i a vegades el que es veu són les discrepàncies entre Endavant i Poble Lliure.

- Així es va fer evident, potser en una de les escenes més mediàtiques, quan va sortir a la llum el debat intern de la CUP sobre la investidura d’Artur Mas. Allò s'hauria d'haver gestionat d'una altra manera?

-Fuster: En aquest debat vam caure en la trampa de la pressió del processisme. En tot cas, nosaltres sempre vam ser crítics amb les polítiques convergents autonòmiques i amb la figura d'Artur Mas. I creiem que ha estat molt injust que se'ns titllés de fer-li el joc a Convergència quan simplement no era una aposta per a una persona, sinó un debat tàctic per pensar què fèiem.

"En el debat sobre la investidura d'Artur Mas vam caure en la trampa de la pressió del 'processisme', però sempre vam ser crítics amb la seva figura"

Nosaltres vam fer una autocrítica de com la CUP va gestionar aquest procediment. Però ningú ens hagués pogut dir en el seu moment que Mas hagués renunciat i hagués proposat Carles Puigdemont. Allà és on nosaltres, com a organització, vam sortir més a la palestra, però allà també vam fer una reflexió a nivell públic i de posicionament polític. I això és donar-li un valor i un grau de maduresa en aquest espai polític. Altra gent no ho va veure igual. Bé, fins aquí. 

- Aquest va ser un dels molts debats. Darrerament també s'han fet evidents altres disparitats d'opinió entre Poble Lliure i el si de la CUP. L'exemple més clar és si cal o no formar o no part del Consell per la República. Cal ser-hi? 

- Caldés: Nosaltres ens vam reunir a Waterloo amb Carles Puigdemont i Toni Comín per conèixer més de a prop què és això del Consell per la República. Hem teoritzat que ha de ser una de les accions importants en el marc del procés per avançar en l'estratègia republicana. I vam anar-hi perquè crèiem que era important tenir la informació de primera mà. 

I ara hem vist que s'apropa força, teoritzant, al que havíem pensat. Un espai que agrupi el debat i aquesta direcció, i que pugui seguir avançant en la internacionalització, però també en els temes que, per la tessitura de repressió, des de Catalunya no podem fer. Nosaltres ens vam endur el compromís de portar-ho a la nostra militància, i ara estem en això. Ens trobem en un moment en què estem debatent la necessitat o no de participar-hi. 
 
-Després que es reunissin amb Puigdemont i Comín, van afirmar que, si el Consell per la República era "l'única eina per fer un pas més, benvinguda". La resta de vies ja s'han esgotat?

- Fuster: No és una qüestió d'esgotament de camins. La confrontació democràtica en un estat com l'espanyol ens obliga a posar una sèrie d'elements i acció republicana al marge de la legalitat impositiva espanyola. Per això, una de les coses que vam transmetre a Puigdemont i Comín és que el Consell no té sentit si no es treballa en coordinació amb l'interior i genera una legalitat republicana paral·lela a l'autonòmica, amb elements de confrontació. Si no genera aquests elements que faciliten la confrontació i la ruptura democràtica, no té cap mena de sentit. 

- Per tant, fixaran unes línies vermelles de ruptura democràtica i legislació republicana?

- Fuster: No hem decidit de ser-hi, perquè tenim molts dubtes arran dels papers dels Mossos i de les conselleries d'Educció i d'Interior. Per a nosaltres, hi ha unes línies vermelles. Si el Consell per la República no treballa per aquesta legalitat republicana a l'interior, amb una confrontació directa amb l'Estat i sabent que anirà per llarg, nosaltres no podem jugar-hi, perquè seria incoherent. 

- La CUP hauria de plantejar-se aquest debat, en comptes de descartar-ne directament la participació?

- Caldés: Això respon a un procés de debat intern de la CUP, que va decidir que no apostava per aquesta figura. Està bé, per a nosaltres seria interessant que la CUP també s'ho plantegés, en el sentit de reagrupar agents i teixir aquesta estratègia. Perquè, si no, seguim estant cadascú en la nostra esfera. 

- Fuster: Però no volem estar constantment dient-li a la CUP què ha de fer perquè a vegades es genera la sensació que ho fem. Però sí que és veritat que la CUP necessita dotar-se d'uns mecanismes més intensos de debat estratègic que posin les llums llagues per saber, en els propers mesos, cap a on s'ha d'anar. I una d'aquestes llums llargues ha de ser el Consell per la República, però també saber com vertebrar una legalitat republicana, o què vol dir implementar o no la República. Insistim que aquests són els debats interns que la unitat popular necessita, ara més que  mai. 

"Un dels debats que hauria d'afrontar la CUP ha de ser el Consell per la República, però també saber com vertebrar una legalitat republicana, o què vol dir implementar o no la República"

- Uns debats que també ha de tenir el Govern de Quim Torra?

- Caldés: Quim Torra, malgrat volgués traçar el camí en què ell creu, s'enfronta a una esfera de repressió molt bestia. Potser molt més ara que abans de l'1 d'octubre. I això és una limitació evident. Per a cada pas que faci, hi haurà algú que el privi, el limiti o el quarti. I això s'ha de posar sobre la taula i no és tan fàcil com sembla. El context és d'una violència extrema. 

- Però seguirien optant ara per garantir la seva investidura?

- Fuster: El Govern de Torra sorgeix d'un moment molt complex i molt contradictori, i d'una manca d'acció de govern unificada entre les dues principals forces polítiques. Això és més clar que l'aigua. La retòrica i els simbolismes maten el paper que s'hauria de tenir en una institució com la Generalitat, que està molt més intervinguda que no ho estava amb l'aplicació del 155. I quins són els límits d'aquesta institució? Ni ERC, ni Junts per Catalunya ho han debatut d'una manera clara. 

Però el suport o no a la investidura no és una qüestió de sí o no, sinó d'analitzar per què aquests límits no s'han volgut treballar. Dona la sensació que cada una de les conselleries va a la seva amb una política pròpia i estancada. I que el president Torra viu sol i isolat dins de la seva retòrica i el seu simbolisme. Això ens preocupa molt. Ara bé, siguem sincers. L'independentisme i la gent partidària de l'autodeterminació creix igualment de l'acció de Govern i de la institució. I això ens porta a veure que cal deixar d'estar pendents de la institució i d'allò que vingui de Palau. La societat civil i organitzada ha de tenir el seu propi estat major i tirar endavant. I amb l'inici dels judicis hi ha aquesta oportunitat. Ho hem vist aquest passat 21-D.

"El president Torra viu sol i isolat dins de la seva retòrica i el seu simbolisme. Això ens preocupa molt"

- Creuen que la República no s'ha fet efectiva perquè han primat els interessos de partit?

- Caldés: Una cosa és clara. Ningú no ha donat la cara per explicar en quin moment estem. El poble reclama més claredat perquè sembla que no s'està fent res, i que tothom fa la feina a casa seva. I qui dia passa, any empeny. 

- Fuster: Però tot això és així perquè hi ha un error de base. El 21 de desembre a la nit, ningú es va tancar per dissenyar l'inici de la nova estratègia política per arribar cap a la República, amb l'existència d'exiliats, presos i repressió. Això porta a un bipartidisme entre forces polítiques. Nosaltres, però, creiem que sumarem més gent al projecte per dues línies: la confrontació directa amb l'Estat i les polítiques que haurien de ser nítidament republicanes i socialment avançades.
 
- Vostè està dibuixant un debat d'unitat estratègica. La CUP hi ha de ser? I com?

- Fuster: La CUP o la nostra organització, discrecionalment. 

- Però oficialment? 

- Fuster: Extraformalment o discrecionalment. Generant una sèrie de debats, trobades i contactes en què tots els agents facilitem que això es dugui a terme. Nosaltres som molt contraris al secretisme, però no som contraris a la discreció si això facilita que aquesta estratègia s'expliciti i ajudi per avançar. 

- Caldés: Perquè, per a nosaltres, l'objectiu és la unitat d'acció en diversos nivells. A tot arreu on es proposi, hi hem de ser. 

- Aquesta unitat d'acció també es va proposar a les europees i, finalment, la CUP va descartar ser-hi, tot i que Poble Lliure s’hi havia mostrat a favor. 

- Caldés: Les decisions de la CUP amb els seus mecanismes s'han de respectar. Poble Lliure no estava d'acord en no anar a les eleccions europees, entenent que era una bona oportunitat per crear o teixir aliances democràtiques i sobiranistes en pro de la ruptura, amb altres grups de l'esquerra verda europea. Era una molt bona oportunitat, no només per seguir internacionalitzant, sinó per ser una mica el corcó. I creiem que hem perdut una oportunitat d'or, i ho vam defensar dins de la CUP. 

- El document que es va presentar i discutir al consell polític d'Artés contemplava una coalició amb partits de l'esquerra independentista i alternativa espanyola, però Bildu i BNG ja havien formalitzat un acord amb ERC. 

- Fuster: Si preguntes si el pacte entre ERC, BNG i Bildu va impossibilitat o distorsionar el debat intern, podria ser. El que passa és que la CUP també va tenir els seus propis debats interns i va ser prou autònoma per valorar les diverses alternatives. També hem d'entendre que a l'independentisme d'esquerres li pot ser difícil anar en coalició amb ERC, en el sentit de la seva ambigüitat a l'hora de dibuixar quin ha de ser el procés, i amb coherència per la seva acció de govern. 

"El pacte entre ERC, BNG i Bildu va impossibilitat o distorsionar el debat intern de la CUP sobre les europees? Podria ser"

- Caldés: Però en tot cas, partim de la base que sí que hi hauríem de ser, en tant que són un altaveu més. Poble Lliure no defensava el canal d'estar al Parlament europeu per fer-hi polítiques, perquè ja sabem quin model d'Europa creiem nosaltres i dista molt d'allò que és actualment. Ens ho plantejàvem com un altaveu que s'ha d'utilitzar. 

- Les municipals són un altre escenari. En aquest, alguns dels seus militants o simpatitzants s'han posat al costat de candidatures unitàries i transversals d'esquerres. És el cas de Girona, Badalona o Sabadell. 

- Fuster: Sí, i ho veiem perfecte. És la nostra aposta estratègica, la de tenir candidatures unitàries, republicanes, nítidament d'esquerres, socialment avançades, rupturistes i posem-hi tota l'adjectivació que vulguem, amb l'esquerra transformadora i de cosmovisió nacional. Són urgents en la situació d'emergència nacional i social que està vivint el nostre país. En el seu moment, Poble Liure va treballar amb Guanyem Badalona, Girona, la Crida per Sabadell, i vàrem demanar i emplaçar la nostra militància a estendre aquest model. Per tant, per a nosaltres és estratègic. I també és important per a la vertebració d'un nou espai d'esquerres determinades que creguin que hi ha camí per córrer per a l'ampliació de la unitat popular. 

En aquest sentit, veiem amb simpaties i interès els processos que s'estan produint dins dels comuns, com la proposta de sobiranistes de Joan Josep Nuet i Elisenda Alamany. Són potes on creiem que hem de tenir comunicació i hem de treballar conjuntament en l'àmbit municipal. 

- Els preocupa, però, que el discurs dels sobiranistes pugui arribar a prendre part del terreny que actualment la CUP abraça des de l'esquerra?

- Caldés: Crec que som complementaris i així hem de treballar. Ha de poder-hi haver espai per a tot l'espectre polític. I amb Sobiranistes, la CUP comparteix molt més del que difereix. 

"La nostra aposta estratègica és tenir candidatures unitàries, republicanes, nítidament d'esquerres, amb l'esquerra transformadora i de cosmovisió nacional"

- Guanyem és el nom de les plataformes unitàries d'esquerres que repetiran a Badalona o s'inicien a Girona. Plataformes on la CUP no hi és com a partit, però sí molts dels seus militants. Hi ha el temor que acabin solidificant com un projecte estable d'unitat popular similar al que ja pretén ser la CUP?

- Fuster: No són una CUP dos, des del moment en què tu avances amb determinats sectors d'esquerres, amb els quals la CUP no ha estat amb capacitat de sumar. 

- Perquè no ha eixamplat prou la unitat popular?

- Fuster: No podem fer caure la pedra sempre a la teulada de la CUP. En altres èpoques, els comuns han viscut compactes i hermètics amb molta ambigüitat en els processos de l'1 i el 3 d'octubre. Si el propi procés ja va generar una implosió de l'espai convergent, també ho ha generat en l'espai d'esquerres, i és el que ha passat amb els comuns i Sobiranistes.

Per tant, la pregunta la podríem fer al revés: els comuns no es tornaran a convertir en una ICV 2.0? No pot ser que siguin ells, els que no han avançat? Colau i companyia s'han deixat portar més per Coscubiela que per altres sectors que veien que el país avançava cap a la via independentista però, quin tant per cent del votant dels comuns té simpaties amb la unitat popular i ERC des d'una perspectiva independentista? Un tant per cent elevadíssim, igual que dins de CCOO. El país és el que és. Per tant, potser són ells qui repeteixen errors del passat de l'esquerra d'aquest país. 

- Caldés: I en tot cas, la por no és a perdre la marca CUP. Si apostem per la unitat popular, la CUP és una part més de la unitat popular, no la única. Si la tendència és d'ampliar aquest subjecte d'unitat popular, benvingut sigui. 
 
- Durant les darreres setmanes s'han viscut moltes coses i la ciutadania sembla que s'ha tornat a organitzar de forma aïllada dels partits. Es podria considerar aquest moviment popular del 21-D una segona oportunitat, similar a la que es va produir l'1-O?

- Caldés: El poble ja ha deixat clar que està disposat a tot. Si no el crides, surt ell igualment perquè som persistents i estem a punt. Perquè és un poble disposat a defensar la República, una institució i tot. 

- Fuster: El que passa és que hi ha un canvi de paradigma. No som República. Podem dir-ho, o no? No, no ho som. Però el poble hem fet un pas que és el de ser poble republicà mobilitzat. I per tant, hem de jugar amb el 51% que votaria que sí en un referèndum d'autodeterminació, i la diferència entre el 51% i el 80% que són els que estarien a favor de la defensa dels drets elementals que, com a poble, han estat vulnerats per l'existència de presos, però també per la repressió. 

Aquí s'obre la finestra d'oportunitats de la famosa mobilització permanent. Una altra cosa és com ha de ser aquesta mobilització. Per a nosaltres, ha de partir de la no violència, però també d'una mobilització permanent i gradual que permeti que l'estat espanyol, en algun moment, s'assegui a negociar. I això no es fa amb bilaterals amb un govern que ens tracta com una colònia, sinó desgastant l'Estat perquè es vegi obligat a negociar. No és una organització ciutadana nova, sinó una continuïtat de la que ja hi va haver l’1-O. El que ha canviat són els escenaris de confrontació. Passem de defensar un referèndum a criticar el que entenem que és una provocació.

"La mobilització ha de partir de la no violència, però també ha de ser permanent i gradual i que permeti que l'estat espanyol, en algun moment, s'assegui a negociar"

- El consell de ministres el 21-D ha estat una provocació?

- Caldés: Absolutament. Per la celebració d'un any d'aquestes eleccions imposades pel govern de Mariano Rajoy i manipulades. És la provocació més macarra i més quinqui del hooligalisme que s'estila en l'àmbit més feixista de l'Estat. Amb tot el que està passant, ens intervenen, coartant drets i llibertats, hi ha violència física als carrers de manera impune, i tenen la santa barra de venir a passar-nos-ho per la cara encara més. 

- Fuster: És que ens hem de preguntar, és diferent perquè és el PSOE i no el PP? Hem d'entendre que no és una qüestió del PP i el PSOE, sinó de l'estat espanyol i de tots els elements de l'Estat. L'estratègia sempre serà la de negar el poble català i els seus drets d'autodeterminació. El PSOE respon a les mateixes directrius que el poder de l'Estat. 

- Veuen possible una nova intervenció de l’Estat a través del 155?

- Fuster: Que l'estat espanyol jugarà sempre amb l'eina de la por és evident. No ens deixaran marxar de qualsevol manera. Margallo va dir que, abans que marxem, ens passaran coses molt grans. El terrorisme s'oblida, la dissolució d'Espanya no. Per tant, no deixaran que marxem de qualsevol manera. La intervenció, de facto, ja hi és. Però hi ha una pugna interna en els aparells de l'Estat per quina intervenció s'ha de fer.

I la por que ens fa és que estigui guanyant l'ala dura, que és fer un 155 allargat en el temps i que no sigui una convocatòria electoral immediata, sinó que es dediqui a desmuntar totes les poques estructures democràtiques que hi ha, i es generalitzi una persecució política i s'ampliï la causa general contra. Per tant, hem d'estar preparats pel que pugui venir. Hem d'aguantar aquesta pressió de l'Estat quan hi hagi la intervenció, i hem de muntar les infraestructures republicanes que puguin fer front a aquest nou atac. Jo crec que hi haurà una intervenció heavy heavy. 

"Hem d'aguantar aquesta pressió de l'Estat quan hi hagi la intervenció, i hem de muntar les infraestructures republicanes que puguin fer front a aquest nou atac"

- Caldés: És important que nosaltres, des d'aquí, ens blindem perquè aquest fantasma del 155 no hi tingui cabuda. Aquest blindatge és necessari perquè aquesta gent no entri a les nostres institucions. I quan deixes impunement que aquesta gent creixi, quan has girat el cap, ja els tens a dins. El fantasma del feixisme, la xenofòbia i el racisme creix. És súper populista. 

- Ja de cara al judici de l'1-O, vostès s'hi veuen implicats amb Mireia Boya, membre de Poble Lliure, i la CUP ha anunciat una campanya de mobilització permanent. Això què vol dir? 

- Caldés: Sortint al carrer i organitzant-nos des de ja. Estem a les portes d'un judici polític que serà molt dur per a aquest poble. Per tant, activem-nos des de ja i que tothom sigui benvingut a qualsevol espai. Cal interpel·lar la gent perquè no deixi d'activar-se. 

- Fuster: I la mobilització permanent passa per com socialitzem i creem la idea de quins són els elements de desgast cap a l'estat espanyol. Si fas uns càlculs estimats, i hi ha uns dos milions de persones que són independentistes, podem aconseguir que un tant per cent elevadíssim, per exemple, ens donem de baixa de les empreses de l'Ibex 35. Això els desgasta, però alhora crea estructures republicanes per escollir quin model de societat volem.
 
- Per altra banda, l'Audiència Nacional ha arxivat la causa contra vostè i altres membres de Poble Lliure per enaltiment del terrorisme per homenatjar un militant històric del MDT. És una victòria?

- Fuster: La nostra causa és coherent dins del conjunt de la causa general contra l'independentisme. Igual que ara estàvem parlant de com volem desgastar l'Estat, l'Estat té els seus mecanismes per desgastar el conjunt del moviment republicà, i l'independentisme combatiu en particular. A nosaltres ens van obrir aquesta pota d'enaltiment del terrorisme perquè, especialment a Poble Lliure, sempre se'ns ha volgut generar el mantra de la violència política que en el seu moment l'estratègia independentista en els anys 70, 80 i 90 va tenir. Sí, no negarem que això va existir, és un fet històric clau. L'estratègia independentista de l'MDT i l'organització armada de Terra Lliure existia, sí. 

La manera com han volgut aïllar-nos del conjunt del moviment republicà i col·locar-nos al còrner ha estat tornar a treure aquest mantra, en el nostre cas concret, amb una mena d'acusació que no s'aguantava per enlloc. Però no només és el nostre cas, sinó que hi ha hagut mols cassos d'imputacions per delictes d'odi i d'injúries que també s'han acabat arxivant.

"Ens sap molt de greu la manca d'unitat antirrepressiva. Ens hagués agradat que qualsevol decisió com la vaga de fam, a nivell de presos polítics, fos de caràcter col·lectiu"

- La vaga de fam dels presos polítics ha estat una de les darreres accions més importants de mobilització contra l'Estat. Ha tingut els efectes esperats?

- Caldés: És una forma de lluita més i, per tant, legítima. És una decisió personal i en tant que personal, ha de ser respectable. 

- Fuster: A més, és una acció política que evidencia clarament la vulneració de drets que estan patint els nostres presos. L'única cosa que hem trobat a faltar i ens sap molt de greu és la manca d'unitat antirepressiva. Ens hagués agradat que qualsevol decisió així, a nivell de presos polítics, fos de caràcter col·lectiu. Per altra banda, creiem que hi hauria d'haver hagut una mobilització de denuncia i solidaritat molt més contundent.