- El DAFO del 12‑M: com hi arriben els partits?
- El pactòmetre del 12-M: totes les combinacions per governar Catalunya
- Qui guanya i qui perd amb l'avançament d'eleccions a Catalunya?
- Qui guanyarà les eleccions? Això diuen totes les enquestes per al Parlament
Durant aquesta campanya hem conegut les propostes i idees dels candidats catalans per a les eleccions del 12-M, gràcies a les entrevistes que els hem fet, els mítings a què hem fet acte de presència i les fotografies de la infància que ens han mostrat. Com són, però, a nivell personal, segons els seus gustos culturals? Ho hem analitzat a De gustos i colors a partir de quatre elements: un llibre, una sèrie, una pel·lícula i un plat.
Laia Estrada: feminisme, comunisme i boines amb accent anglès
«La candidata de la CUP a aquestes eleccions comença amb una tria cultural que segurament podria sota signar qualsevol dels seus companys de partit»
El Carles Puigdemont més hedonista
«Puigdemont no s’ha volgut mullar, però si una cosa demostra amb la seva resposta és un tarannà, una inèrcia per anar a buscar el punt reconfortant del ritme pausat»
El retrat autoconscient de Jéssica Albiach
«Mostrar la complexitat i les diferents cares d'un mateix a través d'allò que ens agrada consumir quan estem relaxats és complicadíssim. Era difícil vendre's bé, ho reconec, però molt ben jugat, Jéssica»
Salvador Illa: un home seriós
«Hi ha qui, quan arriba a casa després de tot el dia treballant, només vol seure al sofà i desconnectar. Això no li passa al candidat del PSC, que encara té esma per a anar a buscar la cosa seriosa»
Pere Aragonès: molt de seny però també una mica de rauxa
«Malgrat que el líder d'ERC hagi apostat per un perfil prudent, escollint clàssics i productes icònics, també ha mostrat un punt trapella intentant definir el seu màxim contrincant en aquestes eleccions»
Alejandro Fernández: home de gustos exquisits i estrangers
«Selecció exquisida del candidat del PP, que ha deixat passar l’oportunitat de fixar-se en el talent i en l’art del país que vol representar al Parlament i que, anant a totes, voldria governar»
