Alejandro Fernández: home de gustos exquisits i estrangers

«Selecció exquisida del candidat del PP, que ha deixat passar l’oportunitat de fixar-se en el talent i en l’art del país que vol representar al Parlament i que, anant a totes, voldria governar»

Alejandro Fernández, durant una entrevista amb Nació
Alejandro Fernández, durant una entrevista amb Nació | Hugo Fernández
09 de maig de 2024, 13:23
Actualitzat: 13:23h

Som conscients que triar un llibre, una pel·lícula, una sèrie i un plat preferit és missió gairebé impossible i potser també una mica tramposa. Som molt més que allò que consumim, ja ho sabem, però hem vingut a jugar. El candidat del Partit Popular a les eleccions del 12 de maig m’ha sorprès amb una selecció exquisida tot i que ha deixat passar l’oportunitat de fixar-se en el talent i en l’art del país que vol representar al Parlament i que, anant a totes, voldria governar. Bon gust en general, poca sensibilitat nacional.

📚 Un llibre

El món d’ahir, d'Stefan Zweig. És el gran llibre de Zweig, una obra mestra que ens explica com a societat, que retrata l’Europa del segle XX, amb totes les llums i totes les ombres, amb una ploma molt lúcida i d’una bellesa extraordinària. Jo en general no estic gaire a favor de grans sentències com ara “un llibre que tothom hauria de llegir” però si hagués de fer alguna excepció, probablement inclouria El món d’ahir.

el mon dahir 416x663

🎥 Una pel·lícula

La grande bellezza, de Sorrentino. La comèdia dramàtica italiana (molt italiana) que consagra Sorrentino en el lloc que mereix dins la història de l’audiovisual modern: un autor de culte. Una de les millors maneres de veure i viure una festa a través de la pantalla, una història d’excessos però també d’esplendor i de caos. Una oportunitat per veure la magnífica ciutat de Roma en tota la seva esplendor. Si Zweig és el seny, Sorrentino aquí és la rauxa.

🍿 Una sèrie

Los soprano. Si remeneu entre els diferents perfils culturals que estem fent a Nació dels candidats a les eleccions del 12 de maig, veureu de seguida que un dels gèneres més repetits quant a ficció televisiva són els gàngsters. És el primer cop que surt la sèrie reina, en aquest sentit. Tony Soprano i companyia encara no havien fet cap cameo en aquesta secció i ja trigaven. Clàssic entre els clàssics.

🍴 Un plat

Fabada asturiana. Que jo no dic que la fabada asturiana no sigui un plat exquisit, només penso que tenint mongetes del ganxet, o tenir tot un ventall de gastronomia catalana de la qual poder-ne treure pit, anar a buscar un plat d’un altre lloc potser no seria l’aposta guanyadora. Sobretot tenint en compte que el país que se suposa que aspires a governar és Catalunya, és clar.