Aquest mètode d'assignació d'escons, molt reivindicat des de fa anys pels partits minoritaris, permet dos grans avantatges: igualar el valor de tots els vots, i facilitar la representació dels partits més petits.
La Llei electoral vigent s'aplica des de la Transició, tant a les eleccions generals com a les autonòmiques catalanes, ja que Catalunya no ha elaborat una llei pròpia, a diferència d'altres comunitats autònomes.
El sistema es caracteritza pel repartiment dels escons quasi proporcionalment a la població per circumscripcions, i per l'existència d'un llindar mínim de vots que s'han d'assolir per a l'obtenció de representació parlamentària, que a efectes pràctics només influeix en les circumscripcions més grans. Eliminar aquest llindar aconseguiria que el vot blanc no perjudiqués als partits minoritaris, ja que no necessitarien arribar a cap percentatge del total de paperetes vàlides. Suprimir les circumscripcions permetria una major representativitat de l'electorat, a la vegada que complicaria la governabilitat.
Parlament de Catalunya: Junts pel Sí repartiria set dels seus diputats actuals
El principal perjudicat d'aquest sistema de repartiment més proporcional és sempre la llista més votada. I Catalunya no n'és una excepció. Junts pel Sí perdria set escons dels 62 que va obtenir les passades eleccions, que s'endurien Unió Democràtica (3), el Partit dels Socialistes de Catalunya (1), Catalunya Sí que es Pot (1), la Candidatura d'Unitat Popular (1) i el Partit Animalista (1).
El principal beneficiat seria sens dubte Unió, ja que passaria de quedar-se fora de la representació parlamentària a obtenir tres escons. Crida també l'atenció l'entrada al Parlament del Partit Animalista, que juntament amb Unió, trauria profit de la supressió del llindar del 3% dels vots. Ciutadans i PP obtindrien el mateix resultat, 25 i 11 escons, respectivament.
COMPARATIVA 27S
Congrés espanyol: PP i PSOE perdrien 30 diputats
Al cojunt l'estat espanyol el moviment d'escons aplicant aquest sistema electoral seria molt més accentuat, ja que els dos grans partits tradicionals, PP i PSOE, perdrien entre tots dos 30 escons. També en sortirien lleugerament perjudicats el Partit Nacionalista Basc (2) i Esquerra Republicana de Catalunya (1). Al bàndol dels més beneficiats, IU-Unitat Popular passaria de dos escons a tretze, Ciutadans en guanyaria deu i Podem, cinc. El Partit Animalista aconseguiria entrar al Congrés dels Diputats amb tres representants; UPyD també ho aconseguiria, amb dos, i la Coalició Nacionalista Gallega, amb un. Coalició Canària i Democràcia i Llibertat serien els únics partits en mantenir la mateixa representació.
COMPARATIVA 20-D
La Llei electoral comporta que a les circumscripcions poc poblades, els partits més petits no tenen pràcticament opcions d'obtenir representació, i per tant votar-los implica "llençar el vot". A més a més, les paperetes tenen un valor diferent en funció de la circumscripció, la qual cosa crea una situació en què les preferències polítiques de les zones menys poblades obtenen una sobrerepresentació en relació a les de tota la població.
A nivell estatal, una anàlisi dels resultats permet afirmar que un sistema electoral amb circumscripció única i sense llindar mínim no perjudicaria significativament els partits nacionalistes bascos i catalans, que passarien d'obtenir 26 escons a 25, i permetria l'entrada al Congrés dels nacionalistes gallecs. Així doncs, mantenir un sistema fragmentat per circumscripcions perd sentit si considerem que la gran majoria de partits apliquen una disciplina de vot centralitzada (els diputats d'un partit voten conjuntament de manera independent allà on han obtingut l'escó) i que modificar-lo no perjudicaria els partits que només es presenten a territoris concrets.
La composició de les cambres quedaria, però, més fragmentada que amb la llei actual, ja que els partits majoritaris obtindrien uns resultats més escassos i hi entrarien més forces polítiques. Els escons quedarien més repartits, però de manera més proporcional i representativa de les preferències de la població, evitant situacions com l'obtenció de majories absolutes amb suports molt inferiors a la meitat dels votants. En conclusió, una modificació de la llei electoral en el sentit plantejat implicaria més dificultats en termes de formació de majories de govern suficients, però una major proporcionalitat en el repartiment d'escons.
Consulta els resultats electorals:
