Carod-Rovira afirma que es tornaria a reunir amb ETA

L'exvicepresident explica en un article els detalls de la trobada amb l'organització armada

Publicat el 21 d’octubre de 2011 a les 09:07
Josep-Lluís Carod-Rovira Foto: Adrià Costa

L'exvicepresident del Govern Josep-Lluís Carod-Rovira tornaria a reunir-se amb ETA, com va fer a principis de gener del 2004 en una trobada que li va costar el càrrec de conseller en cap del govern de la Generalitat, aleshores presidit per Pasqual Maragall. En un article al diari El Punt Avui, creu que "va pagar la pena" aquella reunió, que va servir per "parlar de pau" amb ETA i exposar-los les seves raons per optar exclusivament per la via política. "En tot moment vam defensar la inconveniència de la via militar, per motius ètics i polítics, i vam fer l'elogi de la via democràtica", recorda en aquest text, hores després de l'anunci que ETA deixa les armes.

Han passat gairebé set anys de la reunió entre l'aleshores líder d'ERC i flamant nou conseller en cap i ETA. Una trobada que es va portar en total secret en un xalet d'una zona propera a Perpinyà, però es va fer pública tres setmanes més tard, quan el cap del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) li va lliurar a José Maria Aznar l'enregistrament d'una conversa telefònica entre un membre d'ETA i un altre de Batasuna on s'esmentava la trobada, segons revela Carod.

"Ho vam pagar molt car i ho paguem encara ara", es lamenta Carod, recordant que quan va reconèixer públicament que s'havia reunit amb ETA, molts li van retreure que "aquestes coses tan delicades només les fan els estats i els seus governs". "La criminalització m'ha acompanyat des d'aleshores", afegeix l'exvicepresident, que creu que el que "més molestava" és que "com a catalans" haguessin tirat pel dret.

El dia de la reunió amb la banda terrorista, que va ser possible després d'un primer intent frustrat per motius de seguretat, segons revela en l'article, Carod i el Xango, com anomena ell a Jaume Renyer, que ja va reconèixer com el seu acompanyant, van parlar bastament de política i de la via política per aconseguir la independència, insisteix Carod, que també afegeix que van rebutjar signar un document que legitimava totes les formes de lluita.