04
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:00h
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha defensat aquest divendres al jutjat la seva gestió en la concessió de subvencions a entitats socials com la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), de la qual va ser fundadora, l'Observatori DESC, l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) o Enginyers Sense Fronteres.
Colau ha explicat que les subvencions ja es donaven abans que ella entrés a l'Ajuntament i que l'interventor simplement va recomanar al govern municipal que en comptes de donar subvencions extraordinàries i directes es fes a través dels pressupostos per convocatòries ordinàries. També ha dit que el secretari general no va veure il·legal que ella no s'abstingués en la votació per aprovar les subvencions.
Colau ha estat interrogada com a investigada i només ha respost les preguntes de la fiscalia, que ja va arxivar una denúncia pràcticament idèntica de les mateixes persones contra l'alcaldessa fa uns mesos, després de veure que no hi havia cap indici de delicte. La jutgessa no li ha fet preguntes i s'ha negat a respondre a l'acusació popular de l'associació Transparencia y Calidad Democática.
Segons fonts jurídiques, la fiscalia li ha preguntat, un per un, pels diversos expedients de subvenció de la querella. Colau ha explicat que feia anys que l'interventor recomanava introduir les subvencions a aquestes entitats en el pressupost ordinari, i no fer-ho de forma extraordinària amb convenis bianuals per a projectes d'interès públic. El 2020 es va decidir començar-ho a canviar. En tot cas, ha dit que mai la van advertir de cap possible il·legalitat, ja que sempre s'havia fet així. A més, ha negat que ella tramités els expedients de subvenció, ja que tenia les competències delegades a l'àrea de drets socials. També ha negat que ordenés concedir més diners a aquestes entitats amb les quals ella tenia vincles abans de ser alcaldessa.
Preguntada per aquests vincles i si s'hauria d'haver abstingut en la votació de la comissió de govern sobre aquestes subvencions, Colau ha dit que pensava que només s'havia d'abstenir si hi havia un interès personal directe. Quan la fiscalia va arxivar al juliol la denúncia pels mateixos fets va assenyalar que potser l'alcaldessa s'hauria d'haver abstingut, però que, en tot cas, això no anul·lava la subvenció ni suposava un delicte de prevaricació, sinó com a molt una "falta administrativa molt lleu".
Colau va preguntar aleshores al secretari general de l'Ajuntament, i aquest va defensar que no calia que s'abstingués. A més, ha recordat que les subvencions es van aprovar a la comissió de govern per unanimitat i que la seva abstenció o la d'altres regidors de l'equip de govern, que no haurien estat substituïts, no hagués modificat el resultat, perquè ella no té dret de vet ni vot de qualitat.
Colau també ha explicat al jutjat l'origen de les diverses entitats, les seves funcions i la seva importància social. De fet, ha recordat que l'Observatori DESC va néixer el 1998 i històricament ha rebut subvencions de moltes administracions diferents.
Fonts properes al cas han explicat que la fiscalia considera que el "99,9%" del contingut de la querella és el mateix que les denúncies prèviament arxivades pel ministeri púbic sobre la mateixa qüestió, l'última de les quals fa un any presentada per l'associació Abogados Catalanes por la Constitución. El ministeri públic no hi veu gaire recorregut però de moment no demanarà l'arxivament de la causa a l'espera que l'acusació popular pugui demanar noves diligències.
Des del govern municipal asseguren que hi ha un "abús del sistema judicial" per part de determinats lobbis, que dirigeixen reiteradament accions judicials contra Colau. Fins ara, hi ha hagut onze denúncies contra l'alcaldessa i totes han acabat arxivades.
Colau ha explicat que les subvencions ja es donaven abans que ella entrés a l'Ajuntament i que l'interventor simplement va recomanar al govern municipal que en comptes de donar subvencions extraordinàries i directes es fes a través dels pressupostos per convocatòries ordinàries. També ha dit que el secretari general no va veure il·legal que ella no s'abstingués en la votació per aprovar les subvencions.
Colau ha estat interrogada com a investigada i només ha respost les preguntes de la fiscalia, que ja va arxivar una denúncia pràcticament idèntica de les mateixes persones contra l'alcaldessa fa uns mesos, després de veure que no hi havia cap indici de delicte. La jutgessa no li ha fet preguntes i s'ha negat a respondre a l'acusació popular de l'associació Transparencia y Calidad Democática.
Segons fonts jurídiques, la fiscalia li ha preguntat, un per un, pels diversos expedients de subvenció de la querella. Colau ha explicat que feia anys que l'interventor recomanava introduir les subvencions a aquestes entitats en el pressupost ordinari, i no fer-ho de forma extraordinària amb convenis bianuals per a projectes d'interès públic. El 2020 es va decidir començar-ho a canviar. En tot cas, ha dit que mai la van advertir de cap possible il·legalitat, ja que sempre s'havia fet així. A més, ha negat que ella tramités els expedients de subvenció, ja que tenia les competències delegades a l'àrea de drets socials. També ha negat que ordenés concedir més diners a aquestes entitats amb les quals ella tenia vincles abans de ser alcaldessa.
Preguntada per aquests vincles i si s'hauria d'haver abstingut en la votació de la comissió de govern sobre aquestes subvencions, Colau ha dit que pensava que només s'havia d'abstenir si hi havia un interès personal directe. Quan la fiscalia va arxivar al juliol la denúncia pels mateixos fets va assenyalar que potser l'alcaldessa s'hauria d'haver abstingut, però que, en tot cas, això no anul·lava la subvenció ni suposava un delicte de prevaricació, sinó com a molt una "falta administrativa molt lleu".
Colau va preguntar aleshores al secretari general de l'Ajuntament, i aquest va defensar que no calia que s'abstingués. A més, ha recordat que les subvencions es van aprovar a la comissió de govern per unanimitat i que la seva abstenció o la d'altres regidors de l'equip de govern, que no haurien estat substituïts, no hagués modificat el resultat, perquè ella no té dret de vet ni vot de qualitat.
Colau també ha explicat al jutjat l'origen de les diverses entitats, les seves funcions i la seva importància social. De fet, ha recordat que l'Observatori DESC va néixer el 1998 i històricament ha rebut subvencions de moltes administracions diferents.
Fonts properes al cas han explicat que la fiscalia considera que el "99,9%" del contingut de la querella és el mateix que les denúncies prèviament arxivades pel ministeri púbic sobre la mateixa qüestió, l'última de les quals fa un any presentada per l'associació Abogados Catalanes por la Constitución. El ministeri públic no hi veu gaire recorregut però de moment no demanarà l'arxivament de la causa a l'espera que l'acusació popular pugui demanar noves diligències.
Des del govern municipal asseguren que hi ha un "abús del sistema judicial" per part de determinats lobbis, que dirigeixen reiteradament accions judicials contra Colau. Fins ara, hi ha hagut onze denúncies contra l'alcaldessa i totes han acabat arxivades.