Quina és la manera d'implicar la ciutadania en l'elaboració de polítiques públiques? El Govern aprova aquest dimarts la llei de participació ciutadania, la primera que tindrà Catalunya, per fixar les línies mestra per fomentar què la gent "ajudi" a fer política. Ja fa temps que hi ha processos participatius, però l'executiu de Salvador Illa vol regular-ho perquè es faci amb totes les garanties, sigui més accessible -que no participin sempre "els mateixos"- i hi hagi un diàleg entre els ciutadans i l'administració.
La finalitat de la llei és implicar la ciutadania en la presa de decisions, perquè el Govern interpreta que així millorarà la confiança amb l'administració i la deliberació ciutadana en un moment que creix la desinformació i l'extrema dreta. Es tracta d'una participació que no és vinculant, però que l'administració pot tenir en compte per millorar o modificar algunes polítiques públiques. S'han fet processos d'aquest per prevenir el malbaratament alimentari, plans de desenvolupament agrari o prioritats de les finances públiques.
Pagar diners per fomentar la participació
Així, un dels elements clau de la norma és fer accessible aquesta implicació de la ciutadania. En altres paraules, facilitar que tots els segments de la població puguin participar i donar la seva opinió quan l'administració obre un procés d'aquest estil. Un exemple és compensar la participació, com ja es fa amb els jurats populars o amb els ciutadans que formen les meses electorals. No serà pas una obligació, però s'obre la porta a fer-ho, sobretot en aquells processos llargs, que requereixen d'una implicació a fons.
La secretària de Funció Pública, Alícia Corral, ha explicat que es contemplen aquestes mesures compensatòries, un sistema de permisos laborals, per tenir cura dels fills mentre es participa en aquests processos, o remuneració per tal que sigui accessible per a molts perfils de gent. Pagar diners ja es fa en alguns processos de participació ciutadana, per exemple amb l'Assemblea Ciutadana pel Clima, es pagaven 60 euros per assistir els dissabtes a les sessions.
En la línia de facilitar la participació, també es preveu que els procediments es facin en diferents franges horàries, habilitar canals de participació digital. Alhora, reconeix el dret a la participació universal, també dels nens o altres persones sense dret a vot. En el cas dels infants ja s'han fet processos participatius, per exemple, per millorar l'atenció a les consultes de pediatria.
Tenir en compte la realitat municipal
La llei també té en compte la realitat dels municipis petits, que no sempre tenen els recursos -humans o materials- per facilitar aquesta implicació ciutadana. En aquest sentit, els municipis rurals només hauran d'aplicar els principis generals de la nova llei tenint en compte la dimensió i recursos. Així, per exemple, en aquells municipis que no hi hagi infraestructura digital, el cost l'assumeix la Generalitat o bé les diputacions. A Catalunya hi ha 600 municipis considerats rurals, que suposen un 62% del total del país.
En els anys 2023 i 2024, la Generalitat ha fet 33 processos participatius, sobretot en els àmbits de Territori, Agricultura i Transició Ecològica, en Salut, i cada cop més en l'àmbit d'Economia. Als municipis, en els mateixos anys hi ha hagut 838 processos, sobretot per pressupostos participatius, segons dades del darrer panel de polítiques públiques locals de Participació Ciutadana. Amb la nova llei, es mira de regular aquesta participació i que "es faci bé", de manera planificada, amb garanties i qualitat.
Un diàleg més fluid
La participació en aquests procediments no és vinculant i l'administració pot decidir si en fa cas o no. Una de les crítiques habituals fins ara és la poca transparència i el poc retorn després d'haver-se implicat en l'elaboració d'una política pública. Això, ara, es vol canviar: la nova norma recull el compromís perquè les administracions rendeixin comptes i expliquin què s'inclou i què no en una nova política pública, i justifiquin la decisió. Es tracta d'aconseguir un diàleg més fluid amb els ciutadans.
