El conseller de la Presidència, Albert Dalmau (Barcelona, 1990), és d'aquells dirigents que té l'administració al cap. Al llarg de la legislatura ha hagut d'entomar responsabilitats que no esperava -va assumir les funcions del president Salvador Illa durant la malaltia que va patir, i ara també governa la carpeta d'Educació per la baixa mèdica d'Esther Niubó-, i s'ha convertit en protagonista de totes les grans negociacions. Una d'elles, la dels pressupostos, ha acabat amb un ajornament dels comptes davant del desacord entre ERC i els socialistes -especialment a Madrid- per la recaptació de l'IRPF. Ara, s'obre una nova finestra d'oportunitat i des del Govern esperen tenir-los abans de l'estiu. En aquesta entrevista a Nació, Dalmau defensa el compliment dels acords d'investidura però demana "temps", i descarta canviar de socis.

La retirada dels pressupostos és una derrota del Govern?
En absolut. El país necessitava i necessita pressupostos, i el Govern ha arribat a un acord amb ERC per donar-nos més temps i tenir els comptes abans de l'estiu del 2026. El país ha de sortir de la dinàmica de bloqueig i mirar endavant. La Catalunya del 2026 no es pot governar amb els pressupostos del 2023. En un moment d'incertesa econòmica en el món, amb el preu de l'energia disparat i davant de l'embat que té l'extrema dreta, no podem desaprofitar ni un sol euro, i crec que aquesta és una coincidència estratègica que tenim amb ERC i Comuns.

El nou projecte canviarà respecte del que va presentar la consellera Romero al febrer?
Nous pressupostos signifiquen nous pressupostos. Han de mantenir l'esperit original dels que va presentar el Govern, perquè el volum d'ingressos i despeses segueix sent molt similar, però amb la crisi de l'Orient Mitjà i amb la voluntat també d'incorporar les demandes d'ERC, l'objectiu serà presentar uns nous pressupostos acordats ells i amb els Comuns.

Va ser un error aprovar els pressupostos sense tenir lligat el suport d'ERC?
No, va ser una afirmació que Catalunya necessitava pressupostos.

Però al final van tirar pel dret i van aprovar un projecte, i ara han hagut de fer marxa enrere. Han fet tot el que podien per convèncer ERC de retirar l'esmena a la totalitat? 
Compartim amb ERC que el país ha de mirar endavant. Tenim l'obligació de posar les energies en què volem que passi a Catalunya en els propers 10 anys. ERC necessitava més temps incorporar les seves demandes. Si l'estratègia ha servit per situar damunt de la taula que un país normal necessita pressupostos per seguir avançant, benvingut sigui. Ens haurà servit a tots per evidenciar la necessitat que les forces progressistes ens posem d'acord. Catalunya ha de sortir de la dinàmica del bloqueig i passar a la dinàmica dels acords. És més valent qui arriba a acords que qui no arriba a acords. És més patriota el que pacta per fer avançar Catalunya que qui el bloqueja.

El president Illa té bona entrada a la Moncloa. Com és que no ha pogut aconseguir el gest que demanava ERC amb l'IRPF? N'han parlat amb el govern espanyol?
El president Illa ha fet coses molt rellevants. Hem posat damunt de la taula un nou sistema de finançament acordat amb el govern d'Espanya i amb ERC. Portàvem una dècada encallats amb Rodalies i, fruit d'un acord, hem pogut constituir l'empresa mixta. Amb la gestió dels tributs, el president ha dit que el nostre compromís és ferm, que seguirem treballant perquè es pugui desenvolupar, però a vegades les coses requereixen el seu temps. El finançament no ha passat d'un dia per l'altre. Hi ha hagut una negociació molt intensa, durant un any i mig, que ha acabat posant damunt de la taula 4.700 milions d'euros addicionals per a Catalunya. La bona feina vol poc soroll, requereix temps. El nostre objectiu és que es pugui seguir avançant amb la discreció però també amb el convenciment que les coses es fan. El Govern té paraula, ho podem demostrar amb els fets. Hem complert amb finançament, amb Rodalies i amb el consorci d'inversions, i també complirem amb la resta de compromisos.

Durant les converses que hi va haver pel finançament es va arribar a un acord sobre l'IRPF? Per exemple, anunciar primer la xifra i després la recaptació? O es va pactar la discrepància en aquell moment amb un "ja ens entendrem més endavant"?
Es va arribar a un acord sobre qui es queda els recursos de l'IRPF i passem del 50 al 55%. Pel que fa a la gestió tributària, en l'última comissió bilateral vam fixar els paràmetres per seguir treballant. El nostre objectiu és seguir avançant, desenvolupant aquest acord, amb modificacions normatives, però també enfortint l'Agència Tributària de Catalunya, que encara no està preparada per poder assumir l'IRPF. Estem augmentant el nombre d'inspectors, el personal i les infraestructures tecnològiques per poder-ho fer. El Govern complirà la seva paraula.

Ajuda a una negociació tan delicada que el Ministeri d'Hisenda digui cada setmana que no cediran el 100% de l'IRPF?
La vicepresidenta Montero ha sigut una aliada pel finançament, que ha sigut positiu per Catalunya, compleix l'ordinalitat, redueix el dèficit fiscal i beneficia la resta de comunitats autònomes. Hem de seguir avançant en un model tributari organitzat en xarxa. Amb els diners dels catalans no s'hi juga i hem d'intentar ser seriosos en l'anàlisi de la gestió dels tributs a Catalunya, perquè encara hi ha molta feina amb l'ATC, que són deures que depenen de Catalunya i que segurament no estaven fets. Cal seguir avançant per poder estar algun dia en disposició de poder gestionar el 100% dels tributs.

Genera un problema de credibilitat i confiança que els acords que se signen, a l'hora de complir-se, mutin en guions de negociació?
Els acords hi són complir-se i s'ha de fer una lectura positiva. El món és dels optimistes i Catalunya hauria de sortir de l'atzucac del pessimisme o de l'escepticisme en què s'ha trobat encallada els darrers anys. S'ha avançat en una fita històrica com és el model de finançament, s'està revertint la situació de Rodalies, s'està avançant en resoldre la desinversió crònica de l'Estat a Catalunya a través del consorci d'inversions. Això avala que hi ha motius suficients per tenir confiança entre aquells que hem signat els acords per poder seguir avançant. El país té necessitats i té urgències, i avui és urgent que Catalunya tingui pressupostos. És positiu que amb ERC ens hàgim donat un vot de confiança per seguir avançant.

Què ha de passar d'aquí fins a l'estiu perquè Esquerra voti els pressupostos?
Ja ens hem mogut tots. Coincidim que el país tingui nous pressupostos i fixem la voluntat de negociar per aprovar-los abans de l'estiu. Aquest és l'objectiu amb què treballem i començarem una negociació de forma imminent.

Quan diu que tots han cedit una mica, és perquè esperen que ERC sigui més flexible amb l'IRPF i no ho posi com a línia vermella?
Hem de sortir de la pantalla de si sortirà o no sortirà. Hem dit clarament que el Govern complirà tots els acords com ha estat fent. Hi ha acords que, per qüestions de negociació, requereixen una mica més de temps. Vam arribar a un primer acord a la comissió bilateral, un document oficial, per impulsar les modificacions legislatives que siguin necessàries. Això ho farem negociant, posant-nos d'acord i també preparant l'Agència Tributària de Catalunya. Hi ha un compromís explícit d'ERC i del Govern de poder avançar i que des de Catalunya es puguin gestionar el 100% dels tributs. Però el país no es pot quedar bloquejat, necessita mirar endavant. Necessitem recursos pel pla de barris, que és el principal instrument contra la desigualtat, la desafecció i l'extrema dreta, o per atendre les demandes del sector educatiu, que necessita recursos. Un país normal ha de poder avançar per la via de tenir pressupostos. No pot ser que els nostres competidors avancin en línia recta, amb grans majories, tenint pressupostos de forma desacomplexada i posant tots els recursos, a vegades jugant amb avantatge. I nosaltres, que som un país meravellós, que tenim totes les potencialitats, siguem incapaços d'anar a la velocitat que el país necessita perquè som incapaços de posar-nos d'acord.

Les eleccions andaluses fan més difícil per al PSOE fer cessions a Catalunya? 
No.

I el fet que Montero sigui la candidata socialista a Andalusia?
Ha tancat un model de finançament que posa 4.700 milions damunt de la taula per Catalunya i que compleix amb la ordinalitat, que és una reivindicació històrica del país. Catalunya, i això és molt important tenir-ho present, necessita tenir a l'altre cantó de la taula, a Madrid, un govern que sigui aliat nostre. I crec que s'ha demostrat que és bo per Catalunya tenir un govern progressista que ha avançat en l'amnistia, en el finançament, en fer inversions estratègiques, com pot ser la gigafactoria a les Terres de l'Ebre, la B40 entre Sabadell i Terrassa, o les encomanes de gestió. L'alternativa és obrir a Espanya un procés d'involució amb el PP i Vox, que seria nefast pels interessos de Catalunya. I qui es faci fantasies que es pot avançar sense tenir a l'altre banda un govern progressista amb sensibilitat territorial s'equivoca i portarà el país a la frustració.

Què pensa quan sent altres presidents de comunitats autònomes dir que Catalunya és insolidària?
Penso que s'equivoquen i que hi ha un ús partidista de Catalunya. S'equivoquen d'adversari. Catalunya vol jugar amb les mateixes condicions que la resta, no amb desavantatge. Volem resoldre un problema d'infrafinançament crònic que té la nostra nació, i hi hem posat solució en forma d'un nou finançament. Volem jugar amb les mateixes regles de joc. No volem perjudicar ningú, però no volem estar pitjor que ningú. I crec que aquesta és una de les qüestions importants a l'hora d'explicar-nos a fora de Catalunya. Volem poder desenvolupar tot el nostre potencial sense perjudicar la resta.

Malgrat això, només cal escoltar les paraules de García Page o repassar la campanya electoral a l'Aragó.
Hi ha alguns presidents de comunitats autònomes que haurien d'estar més preocupats pel forat negre que s'ha instal·lat a la Comunitat de Madrid, que ha pres activitat econòmica i inversions de la resta de comunitats autònomes. Avui hi ha comunitats que han perdut pes respecte al seu producte interior brut perquè Madrid ha sigut una aspiradora de recursos i s'ha emportat empreses d'altres comunitats. Per sort, això no ha passat a Catalunya. Volem el que ens sembla que és just: que els recursos de Catalunya es puguin gestionar des d'aquí.

Creu que l'anticatalanisme dona vots a l'Estat?
Hi ha una majoria progressista al conjunt d'Espanya que entén clarament que el país és divers, plurinacional, que necessitem avançar tots, que cal desenvolupar el llevant de l'Estat: Catalunya, la Comunitat Valenciana, les Balears, i també Andalusia. Alguns que utilitzen Catalunya com una cortina de fum per tapar els seus problemes. Avui és més problema per algunes comunitats el dúmping fiscal que es fa a la comunitat de Madrid que no la proposta de Catalunya, que ha posat més recursos damunt de la taula per a totes les comunitats i penalitzar aquells que fan la competència deslleial. El govern d'Espanya entén que les infraestructures i les inversions no han de passar només a Madrid, que han d'estar repartides i hi ha d'haver poder econòmic al conjunt del territori. 

S'han plantejat en algun moment un escenari d'eleccions anticipades?
Sempre ha estat damunt de la nostra taula un escenari que era pressupostos i espero que quedi corroborat amb l'acord amb què hem arribat amb ERC.

I un canvi d'aliances? Per exemple anar a buscar Junts.
Procurem acabar el viatge amb qui l'hem començat. Ara bé, la nostra mà està estesa a totes les formacions polítiques per arribar a grans acords de país. No em sembla normal que el principal partit de l'oposició, Junts, s'hagi exclòs dels grans consensos. Els nostres acords d'investidura són amb ERC i els Comuns, però no estem tancats a arribar a acords de país on pugui participar Junts. És una pena, per exemple, que s'hagin exclòs del Pacte Nacional per la Llengua. El mateix en relació al Partit Popular. No és positiu per Catalunya que hi hagi formacions polítiques que s'excloguin de la governabilitat en aquelles qüestions que les generen un gran consens, especialment amb la llengua, que és la columna vertebral del projecte nacional de Catalunya i de la nostra identitat com a nació. Junts ha contribuït històricament a la governabilitat de Catalunya, han deixat un gran llegat com a hereus de Convergència i Unió. Em sembla estrany que s'hagin apartat de la centralitat que havia representat el seu projecte polític. Avui veig Junts més lluny del que era Convergència.

Societat

«Em preocuparia que la vaga de mestres fos per l'immobilisme del Govern» Bernat Surroca Albet

De moment no hi ha pressupostos, tenen protestes de mestres, metges i pagesos, i Rodalies no acaba de funcionar. El relat de la bona gestió queda tocat? 
Crec que no. La situació és una evidència del país que teníem. Algú es pensava que l'educació estava bé fa un any i mig? O que les Rodalies funcionaven? O que la sanitat estava solucionada? El Govern ha començat a abordar aquests problemes. Ha començat a inflexionar la situació de Rodalies. Estem fent les inversions i hem impulsat un canvi de gestió perquè es puguin gestionar les vies i els trens des de Catalunya. Hem abordat la situació a les aules, que era una bomba de rellotgeria que es venia arrossegant des dels darrers deu anys. Hem posat damunt de la taula una proposta molt ambiciosa. Potser no tant com alguns voldrien, però hem traçat un camí de sortida. No ens podem permetre no escoltar les demandes d'una part molt important de la comunitat educativa que ens demana avançar. El camí pot ser insuficient, però hem començat a fer passes ambicioses. Sobretot en matèria retributiva i de ràtios. Estem abordant una agenda de gestió d'un país que havia quedat bloquejat en la darrera dècada i el nostre objectiu era obrir carpetes incòmodes però que són necessàries.

És possible posar al dia els serveis públics amb un dèficit fiscal de 21.000 milions d'euros? 
És possible si hi ha nou sistema de finançament i pressupostos. Si no, no serà possible. El país necessita estabilitat, posar les energies allà on toca -en la sanitat, en l'educació, en les infraestructures- i també tenir recursos. Estabilitat significa tenir un període de confiança al país, una legislatura completa per poder seguir avançant. Posar les energies crec que queda demostrat amb les carpetes que treballem. I necessitem recursos. Crec que tant el finançament com els pressupostos es podran materialitzar més concretament abans de l'estiu. Però aquest camí no el podem fer sols. El president Illa va guanyar les eleccions amb 42 diputats i hem arribat a acords amb les forces progressistes. Podem deixar el llegat d'una nova dècada d'estabilitat i progrés social i econòmic per Catalunya, i enviar un missatge que davant de l'extrema dreta els progressistes podem fer funcionar les institucions i podem fer funcionar el país.

En l'actual context polític i social és sostenible la Catalunya dels 10 milions?
No és aspiracional. Catalunya no vol arribar a 10 milions, però ha de poder gestionar el país que té avui, que és el país dels 8 milions. I no es pot tirar endavant un país de 8 milions amb unes infraestructures i uns serveis de 6 milions. Jo podria preguntar-me què ha passat aquí, per què no s'han fet les escoles, els hospitals i les carreteres que s'havien de fer. Però crec que la nostra obligació és situar un horitzó pels propers deu anys en què fem els deures que teníem pendents. I ho volem fer amb ERC i els Comuns. Es pot tirar endavant un país de 8 milions amb un servei de Rodalies pèssim pensat per la Catalunya dels 6 milions? No. No es pot tirar endavant un país que té les infraestructures per connectar la mobilitat amb unes carreteres pensades per 6 milions i que no resoldrà el problema de l'habitatge. No podrem tirar endavant els polígons industrials que necessitem perquè Catalunya tingui indústria i es desenvolupi econòmicament si hem sigut incapaços de generar sol industrial en els darrers anys. No podrem tirar endavant si no som capaços d'impulsar les infraestructures sanitàries que el país necessita. No hem d'espantar la ciutadania amb la Catalunya dels 10 milions, perquè avui és una irrealitat. El Govern portarà les infraestructures i els serveis del país dels 6 milions al país dels 8 milions.

Fa un any i mig que ocupa el càrrec. Val la pena estar a primeríssima fila tenint en compte la feinada que suposa i les crisis que ha hagut de gestionar? Està prou ben pagat? 
El pagament emocional passa en dies com el consell executiu per desplegar la llei ELA i en què veus que clarament fem polítiques que milloren la vida de la gent. Que donem els recursos perquè la vida de les persones amb ELA es pugui desenvolupar en condicions, si així ho decideixen. Això és el salari emocional de les persones que ens dediquem a la vida pública. Servir al país és un regal i fer-ho amb el president de la Generalitat, que és una persona amb uns valors humanistes, que prioritza la gestió dels problemes del país, que dona tranquil·litat a la gent que treballa amb ell, és un luxe. Catalunya és un país imparable i que ens aniria a tots més bé si apliquéssim la dinàmica de l'acord que no pas la del desacord.