El Govern ja té enllestida la llei de l'ocupació pública, que un cop l'aprovi el Parlament -està previst que sigui durant l'any 2026- tindrà efectes en el cos de treballadors del sector públic de Catalunya -des de la Generalitat fins a les universitats- i també de cara a aquelles persones que aspirin a incorporar-se al cos de funcionaris. Nació ja va detallar fa uns mesos quin futur esperava als treballadors públics, però tot això es comença a concretar: l'executiu aprovarà aquest dimarts el projecte de llei -des de la secretaria de Funció Pública remarquen que compta amb un ampli consens- i aviat començarà el tràmit parlamentari, amb certes garanties de poder tirar endavant per la necessitat de renovar una llei fa quasi trenta anys.
Com seran els "nous" funcionaris de Catalunya? Quines característiques se'ls demanaran? Hi ha tres elements clau. El primer fa referència a l'accés a l'administració, és a dir, les oposicions. El segon, a la "fiscalització" de la feina dels funcionaris, o dit d'una altra manera, a les avaluacions anuals, que es fixaran entre d'altres en si s'assoleixen els objectius. I, per últim, a la manera de progressar dins de l'administració, perquè es passarà d'una carrera que prioritza el creixement vertical -és a dir, per prosperar has de tirar cap amunt dins de l'estructura- a promoure també la carrera horitzontal, per tal de premiar la bona feina i l'expertesa en un lloc concret sense necessitat de "perdre" els bons treballadors perquè salten a places més altes.
En el marc de la reforma de l'administració que pilota el Departament de la Presidència, una de les carpetes clau és la dels funcionaris. El diagnòstic és que l'actual estructura és massa rígida i que cal canviar-la, així com buscar perfils més adaptats a les necessitats. I per aconseguir-ho cal anar al principi de tot: el model d'oposicions. "No volem un model purament memorístic", assenyala la secretària de Funció Pública, Alícia Corral. Ja fa temps que es qüestiona que l'actual model, i amb la nova llei el Govern preveu canvis en els mecanismes de selecció per tal que siguin més àgils, enfocats a una administració més "professional" i que permeti captar nous tipus de treballador. En aquest àmbit, serà clau l'Escola d'Administració Pública de Catalunya.
Es vol tendir cap a unes oposicions menys memorístiques en què guanyi pes el raonament, la competència i les característiques del treballador per al lloc concret que s'ofereix. Ara, per exemple, potser no es necessita tant un perfil purament jurídic i calen més especialistes en dades o intel·ligència artificial. L'executiu ja ha fet proves en aquest sentit en el marc del pla Catalunya Futur. De la mateixa manera, es preparen mecanismes de selecció que siguin més àgils, que es puguin fer de manera unitària, o concursos "oberts i permanents" per omplir llocs de treball. El Govern ha constatat que té poca capacitat de "captar talent" per a l'administració, i espera corregir-ho amb aquests nous mètodes, necessaris també per afrontar el relleu generacional.
Ascendir sí, però consolidar-se també
Un cop dins de l'administració, quin marge hi ha per fer carrera? Ara com ara, la principal via per créixer és ascendir dins l'escala de funcionari i això té algunes conseqüències negatives. Un treballador que és bo en el seu lloc de treball i que té experiència, només pot tenir un sou més bo si assumeix més responsabilitats dins de l'estructura, i això no sempre es pot aconseguir dins del seu àmbit. Es produeix, doncs, la paradoxa que aquest treballador que ho fa bé en un terreny concret marxa a un altre lloc i es "perd talent". La nova llei vol fomentar també la carrera horitzontal amb el doble objectiu de permetre un creixement professional sense moure's de lloc i, alhora, sense que només es tingui en compte l'antiguitat.
A l'espera de concrecions, la norma preveu quatre trams de desenvolupament professional: inicial, consolidat, expert i referent. Per passar d'un tram a l'altra, no n'hi haurà prou amb el temps a l'administració, també serà necessària superar amb èxit les avaluacions, complir els objectius i presentar mèrits. La feina en un tram o altre serà la mateixa, però anar avançant dona dret a un complement retributiu i a un reconeixement professional, tant per trajectòria com per domini, expertesa i aportació. I això, sense necessitat d'assumir més responsabilitat, ascendir a càrrecs directius o haver de canviar d'àrea. És una manera, diuen al Govern, de professionalitzar l'administració, reduir la mobilitat, retenir els bons professionals i tenir un sistema més "ordenat", segons la secretària de Funció Pública.
A més, la llei també preveu una ordenació dels llocs de treball que faciliti la planificació i la feina per projectes, de manera que es puguin fer crides per a carpetes concretes temporals, trasllats a sectors prioritaris amb necessitats urgents o atribucions temporals de funcions. També es contempla la creació de llocs de treball de caràcter "interadministratiu", per compartir llocs de treballar entre diferents administracions locals o llocs a temps parcial en diverses administracions. Serviria per facilitar, per exemple, que els treballadors puguin estar més a prop del seu lloc de residència a l'hora de prestar un servei públic. No deixa de ser una eina per aconseguir una gestió menys encarcarada i més flexible, i donar respostes més ràpides.
Avaluacions anuals per objectius
Un tercer element rellevant són les avaluacions dels funcionaris. Una crítica habitual és que aquests "exàmens", centrats sobretot en la productivitat, no funcionen perquè els "aproven" tots els treballadors, i tots obtenen el plus de productivitat. La nova llei preveu avaluacions anuals en relació amb la feina que fa el funcionari i a l'assoliment dels objectius que fixa la direcció de l'administració. Aquestes avaluacions serviran, per exemple, per avançar en els trams dins de la carrera horitzontal (no es podrà avançar si no se superen, amb la pèrdua del complement retributiu corresponen). Seran obligatòries per a totes les administracions.
