No tots poden dir que tenen una biografia escrita als 18 anys; Lamine Yamal Nasraoui Ebana és un d'aquests escollits. El jugador blaugrana devora rècords de precocitat amb una voracitat mai vista. Amb només 16 anys ja acaparava portades i, ara que ha arribat a la majoria d'edat, carrega el pes de ser la cara visible del Barça i la selecció espanyola. Luca Caioli (Milà, 1968), amb la inestimable ajuda del seu amic Cyril Collot, han escrit a quatre mans la primera biografia sobre el 10 blaugrana, parlant amb exentrenadors, amics i periodistes: Lamine Yamal: el noi prodigiós (Oberon). Un jugador únic i una persona descarada, que no deixa indiferent ningú.
"M'agrada explicar històries", així es defineix Caioli a ell mateix, "anar-les a buscar, parlar amb la gent, reconstruir als personatges...". Periodista de vocació, Caioli va créixer escrivint sobre moda, viatges, política o economia, fins al 1990, quan va passar a cobrir l'actualitat futbolística. La publicació de més d'una desena de novel·les i biografies, traduïdes a quaranta idiomes, així com la venda de més d'un milió d'exemplars de la seva obra l'avalen sobradament. Caioli, amb un castellà italianitzat i una veu arrepenjada, conversa amb Nació sobre futbol, Lamine Yamal i la perillositat dels excessos.
Messi, Neymar, Cristiano Ronaldo, Ronaldinho... i ara Lamine Yamal. Per què va decidir especialitzar-se en escriure biografies de futbolistes?
Va ser una mica casualitat... (riu) L'any 2004 estava treballant de corresponsal del Corriere della Sera a Madrid, i un amic meu em va trucar des d'Itàlia per dir-me que li havia agradat molt la meva entrevista a Ronaldinho i li havia arribat una proposta en ferm per fer-li una biografia. Al principi em vaig espantar molt. Sí que havia escrit llibres, però mai una biografia, però em vaig llençar a fer-la i m'ho vaig passar d'allò més bé! Recordo que era el millor moment de Ronaldinho: acabava de guanyar la Champions amb el Barça, la Pilota d’Or, i estàvem a les portes del Mundial del 2006.
Què tenen d'especial les biografies?
El futbol avorreix. Al final, qui ha marcat un gol o ha fet una assistència és igual. La màgia està a conèixer als personatges, saber qui són, d'on venen... És interessant descobrir els seus llocs d'origen, on van créixer, com és el club on van formar-se, els seus barris o els carrers en què jugaven. Recórrer Brasil, Argentina, Anglaterra... per explicar a la gent aquestes històries que s'amaguen darrere dels futbolistes.
Tant el llibre de Lamine Yamal, com altres, els ha escrit conjuntament amb Cyril Collot. Com es gestiona escriure una biografia com aquesta a quatre mans?
Cyril i jo som amics de fa temps. Vam treballar junts a Euronews... jo era el seu cap! (riu) Anys després estava treballant en un llibre sobre jugadors francesos i vaig parlar amb ell per si em podia ajudar, i al final vam acabar fent-lo junts. L’avantatge de treballar a quatre mans és que em trec de sobre la solitud de l’escriptor. Tinc algú amb qui discutir l’estructura del llibre, divertir-me escrivint-lo, decidir com fem les coses…
Lamine té 18 anys, com és que decideixen escriure-li una biografia?
Fa anys, el 2007, vam publicar una biografia de Leo Messi, quan ell tenia 18 anys. És el primer llibre que es va escriure sobre ell. Recordo que a Anglaterra ens van fer una crítica duríssima dient que com podia ser que escrivíssim una biografia d'un noi tan jove... Doncs bé, tothom sap on va arribar Messi. I, amb Lamine, passa una mica el mateix; quan vaig veure’l jugar vaig pensar: "És una aposta quasi segura d’un nou Messi!". I ara era el moment d’apostar per Lamine. També és cert que hi ha milers d’exemples de futbolistes que no han arribat on tots pensàvem, com Ansu Fati o Bojan Krkić… De fet, vam estar a punt d'escriure un llibre sobre en Bojan.
Per escriure el llibre s'ha hagut de capbussar en l'univers Lamine Yamal, descobrir els seus orígens. Coneixia el barri de Rocafonda?
No, no coneixia ni Mataró ni Rocafonda. És un barri de gran immigració, d’integració. Vaig parlar amb els nois del barri, em van explicar com és viure allà, els problemes i el seu gran somni... Lamine Yamal. No és un barri tan dolent com es diu, no hi ha la criminalitat exagerada que volen vendre, sinó nois que tenen l'esperança de ser futbolista o cantant de trap per no haver de delinquir. Lamine ja no hi viu des de fa temps, però els té molt presents. Cada cop que fa el gest del 304 (codi postal del barri de Rocafonda) els hi dona veu, se solidaritza amb ells.
Com és la relació de Lamine amb Mounir Nasraoui, el seu pare?
És difícil. El seu pare li ha causat molts problemes amb les seves declaracions, els seus gestos exagerats... Tenir 18 anys i haver de fer-li de pare al teu pare no és gens fàcil.
Com l'ha marcat aquesta relació amb el seu pare?
Les condicions en què ha crescut són molt difícils: una família que es trenca, un pare complicat, la figura clau de l’àvia… És un noi molt madur per la seva edat. Però com tota aquesta nova fornada de joves de la Masia: Cubarsí, Marc Bernal, Gerard Martín... Tots demostren una maduresa futbolística excepcional. I Lamine és un descarat, juga com si estigués al camp de Rocafonda, com si jugues contra els seus amics, no contra els millors jugadors del món.
Aquesta personalitat desinhibida ha generat moltes polèmiques fora del camp. Com ho ha de gestionar el Barça?
El Barça l’ha de contenir, protegir i cuidar. L'ha triat com la seva nova estrella, la cara visible del projecte, el 10, i ha de destinar tots els seus esforços en què no es perdi. Perquè si no... mira Neymar o Ronaldinho, jugadors excepcionals, però que no van arribar a ser el que haguessin pogut ser, i Lamine se n'ha d'adonar. De fet, ja ha fet un canvi radical des de l'estiu. Algú el va agafar i li va dir: "Noi, així no anem bé". I des d'aleshores, s'han acabat les persones amb nanisme, les noies d'imatge, les nòvies, les festes, els missatges polèmics... Les seves xarxes ara són futbol, futbol i més futbol. Ja no parla de bajanades ni ostenta de joies que costen 400.000 euros.
Creu que la situació el va superar?
Sí, es va passar. Però no el jutjo, de fet puc entendre'l. Imagina que ets un noi de 18 anys que guanya 20 milions d'euros l’any... I si a més no tens a ningú que et porti recte, pot ser un fracàs! Lamine té una personalitat fantàstica, diversa i descarada, però si no se li posen límits pot acabar perdent-se. Hi ha molts exemples de futbolistes que han acabat enfonsant-se per culpa de la nit, la festa, l’alcohol, les drogues… La nit de Barcelona és fantàstica (riu).
De fet, mentre escrivia el llibre va esclatar tota la polèmica relacionada amb la celebració del seu aniversari...
Sí, i esperem que no es repeteixi (riu). Però, és clar, després tens casos com el de Ronaldo Nazário, que feia unes festes estratosfèriques. Hi havia de tot! (riu). En acabar els partits, viatjava fins a París i passava el cap de setmana de festa, celebrant, i no tornava fins dilluns al matí per entrenar. Però, tot i la festa, els quilos de més que pesava i els infortunis que va tenir, era molt decisiu. En aquest cas, què li has de dir?
Futbolísticament, què pot millorar Lamine Yamal?
L'eficàcia. Els seus primers entrenadors diuen que té molt de gol, fins i tot que pot jugar per dins, de 9 o de fals 9. També ha de ser capaç, com ho era Ronaldinho en el seu millor moment, de trobar l’equilibri entre show i efectivitat. El barroc no serveix, et pot valdre la bellesa d’alguns versos lliures, de dos o tres retalls, però sense exagerar. Ha d'aconseguir combinar l'eficàcia amb show, trobar el punt mitjà. La gent es queda esmaperduda quan fa jugades espectaculars, però ha de ser capaç de concretar més.
Al llibre diu que Lamine segueix els passos dels més grans, i fins i tot, adverteix Messi, Pelé, Maradona i Ronaldo que el seu tron està en perill. Quin sostre té Lamine Yamal?
Fins ara ha demostrat que no en té, de sostre. Ha trencat tots els rècords de precocitat que tenia per davant, és impossible preveure fins on pot arribar. Si no té infortunis i modela el seu cap, aconseguirà ser el que es proposi. Des de Pelé al Mundial de Suècia de 1958 que no vèiem res de semblant, per una qüestió d'edat només se'l pot assimilar a ell. Lamine ha guanyat una Eurocopa amb 16 anys i sent una figura clau, ningú s'ho esperava. És "El noi prodigiós" (riu).
Lamine Yamal té només 18 anys i una carrera molt prometedora per davant, anirà actualitzant la biografia?
Sí, això de segur. Ja ho hem fet amb Leo Messi. Després de la primera publicació que et comentava abans, hem anat afegint i canviant capítols per explicar la seva història. Ara deu tenir unes 500 pàgines el seu llibre! Amb Lamine esperem que sigui similar. De fet, si tot va bé, després del Mundial d'aquest estiu haurem de fer-ne una actualització.
