Va ser l'octubre passat quan els alcaldes de Barcelona, Jaume Collboni, i de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, van mantenir la seva primera trobada oficial. Va ser a Madrid i Collboni, que feia mesos que havia pres possessió gràcies als vots del seu partit, el PSC, els comuns i el PP. En aquella ocasió, l'alcalde socialista va dir que Barcelona "tornava al conjunt del sistema institucional espanyol". Feia cinc anys que no es produia una trobada similar. L'anterior va ser el 2018, entre Ada Colau i Manuela Carmena. Altres temps, complicitats diferents. Aquest dimecres, Collboni i Almeida han protagonitzat un col·loqui organitzat per La Vanguardia i moderat per Enric Sierra.
Que no hi hauria molta sang s'ha vist de seguida quan a la pregunta de perquè s'ha trigat tant a produir-se una visita així, Almeida ha dit que "és millor parlar del futur que del passat". L'alcalde de Madrid s'ha referit a la "defecció" que molts ciutadans senten per la política i ha defensat encontres com el d'avui". "Les ciutats som les solucions", ha afirmat Collboni.
El primer tema tractat ha estat el de l'habitatge. A la pregunta de si Madrid copiaria la decisió de Barcelona de posar fi als pisos turístics, Almeida ha estat prudent: "El que està en cada ciutat sap com està la situació", però ha dit que "estem per la regulació, però no per la prohibició". Collboni ha al·ludit als greus problemes d'habitatge i als preus de lloguer, que fa que els joves hagin de marxar de la ciutat. Collboni ha explicat que cal més oferta en el mercat per contenir o reduir els preus.
Almeida ha admès que, com a Barcelona, l'habitatge és també el primer problema, recordant que el 2023 és l'any en què menys s'ha construït habitatge de protecció oficial i que cal incrementar l'oferta, esmentant algunes iniciatives en marxa, com el projecte Campamento. Collboni ha defensat que els ajuntaments promoguin habitatge públic i ha reclamat que el nou Govern "exerceixi les seves competències". Tots dos han coincidit en què s'ha de reduir el temps entre la primera llicència i la construcció, que pot ser de fins a cinc anys a Barcelona.
Com governar el turisme?
Almeida ha dit que Madrid no té platja, però que té l'avantatge de no haver de governar els creuers del port de Barcelona: "És molt complicat". Ha assegurat que a Madrid no hi ha una contestació al model de turisme d'impacte que ha creat Madrid. "A Madrid no tenim un problema d eturisme". Collboni ha assenyalat que Barcelona està "diversificant" el seu model, apostant per un creixement en qualitat i valor afegit. "Nosaltres defensem el turisme i ho fem també de la seva pròpia amenaça, que és la massificació", ha afegit Collboni.
Jaume Collboni ha insistit en l'aposta de Barcelona per "atreure talent". L'alcalde de Madrid ha defensat un "diàleg competititu" amb Barcelona, afirmació que ha estat entomada per Collboni: "És que competir i compartir no són incompatibles".
En seguretat, tots dos han coincidit en el combat contra la multireincidència. Collboni ha assegurat -i Almeida ha assentit- que "ara hi ha més detencions, però es fa una cua més lalrga en el camp dels jutjats, necessitem més places judicials". Tots dos han recordat que les competències principals en seguretat no són dels municipis. Almeida ha reclamat més coordinació amb la delegació del govern espanyol, que és la que té les atribucions, i ha demanat més places per la guàrdia urbana. Més que competències, tots dos han exigit més coordinació amb les altres administracions.
També han destacat que Barcelona i Madrid "estan molt millor que moltes ciutats europees en qualitat ambiental, millor que una ciutat com París", en paraules d'Almeida. L'alcalde de Madrid ha afirmat que per reduir la xifra de cotxes privats que circulin, "calen alternatives més que restriccions". Collboni, que ha recordat que "Barcelona pacifica carrers des de fa 40 anys", esmentant el portal de l'Àngel i l'avinguda Gaudí en temps de Narcís Serra. Una bona alternativa? "Ens cal més metro", ha sentenciat Collboni.
Xoc pel dumping fiscal
El col·loqui ha pujat de decibels quan s'ha tocat el tema fiscal. Almeida ha negat que Madrid faci dumping fiscal i, en referència a l'efecte capitalitat, ha dit que "som capital d'Espanya des del segle XVI, però liderem el PIB des del 2019". Ha afirmat que "Madrid ha fet les coses millor que Barcelona en política fiscal. Tenim una bona recepta que va molt més enllà del tema d'impostos baixos".
Collboni ha dit que està en favor d'una política fiscal robusta perquè defensa "un estat del benestar robust". Ha criticat que el marc legal permeti una "competitivitat fiscal a la baixa" i ha sortit en defensa de mesures fiscals, esmentant que la taxa turística farà possible un retorn social i climatitzar 170 escoles de primària. Ha criticat que s'indueixi una competència no en talent i millors universitats sinó en impostos més baixos i ha mostrat el seu vessant més socialdemòcrata quan ha dit que el que identifica el model social europeu és "la lluita contra les desigualtats".
Carlos Godó, CEO del Grup Godó, ha presentat l'acte i ha assenyalat que les dues ciutats "competeixen, però també poden competir", posant com a exemple el fet que cadascuna és la primera destinació dels ciutadans de l'altra. Godó ha elogiat el "compromís" de tots dos alcaldes amb les seves ciutats. Godó expressava el que pensava l'auditori, bàsicament empresarial, en què hi havia figures com Josep Sánchez Llibre, president de Foment, el CEO de Criteria, Ángel Simón, Luis Conde, o Miguel Trias, del Cercle d'Economia.
Federico Linares, de la consultora Ey, coorganitzadora del'acte, ha repetit vàries vegades la paraula "sinergia". N'hi ha hagut molta durant l'intercanvi, però també s'ha evidenciat que les diferents mirades ideològiques sobre la realitat es tradueixen en polítiques diferents per resoldre els problemes socials.
