28
de febrer
de
2024, 13:30
Actualitzat:
18:44h
El projecte de pressupostos de la Generalitat marca un nou rècord aquest 2024, amb 43.673 milions de despesa prevista. Es tracta de 2.648 milions més que els comptes de l'exercici anterior o, si no es tenen en compte els fons europeus —que ja no arribaran aquest any—, 3.834 milions més. Si es mira en perspectiva, però, l'augment és més notable, ja que el pressupost ha augmentat un 34% durant l'actual legislatura i, en l'última dècada, un 68%. Si no es computen els fons europeus, la inversió que preveuen és la més elevada des del 2011, abans de les retallades. Tot i això, és encara la meitat que la del 2009.
Pel que fa al repartiment entre conselleries, la de Salut és novament la que preveu una major quantitat, amb 12.059 milions (un 3,6% més que el 2023, o un 5,6%, sense computar-hi fons europeus). A banda, però, cal sumar-hi una partida especial de 800 milions per fer front a despesa desplaçada d'anys anteriors. En tot cas, el Departament d'Educació és el que creix més, en termes absoluts (423 milions més, o 682 milions, sense els fons europeus), mentre que aquells que augmenten més en termes relatius són els de Cultura (+18,7%) i Igualtat i Feminismes (+13,8%).
En total, la despesa social passa de representar el 73,2% del total, l'exercici passat, a un 72,6%. Segons el Departament d'Economia, això s'explica per l'augment d'altres partides, com la d'interessos del deute, que creixen un 75,6%, de 782 a 1.372 milions, a causa de l'increment dels tipus. També pugen els recursos per a polítiques del cicle d'aigua. Igualment, la conselleria de Presidència guanya pes perquè es preveu més depesa per a àrees que gestiona, com polítiques digitals, esports i finançament local o per l'increment de transferències a la CCMA.
Pel que fa a les polítiques de despesa concretes, aquelles que recullen més recursos són, de nou, les de salut (12.928 milions) i educació (8.703), per davant de protecció social (3.497) i infraestructures (3.245). Tot i això, les que més creixen són les d'habitatge i ordenació del territori i l'Institut Català de Finances (ICF), que incrementen gairebé un 50% el pressupost. Per contra, només redueixen la partida les polítiques d'ocupació i de foment de l'economia —més superada ja la crisi posterior a la Covid— i societat de la informació.
Entre els objectius que destaca el Govern d'aquests comptes s'hi inclouen 2.627 milions per a transport públic, 1.246 milions per a universitats, 1.045 milions per a la gestió de l'aigua i la sequera i 1.001 milions per a recerca, desenvolupament i innovació. També 697 milions per al Pacte Nacional per a la Indústria, 572 milions per al sector agroalimentari (dels quals, 87 milions en ajuts al sector) o 111 milions per a foment de la llengua catalana.
En tot cas, la quantitat finalment executada pot variar i acabar sent inferior —perquè no es gasta tot— o superior —com acostuma a ocórrer, en ampliar-se les partides—. El Govern, de fet, ja preveu un augment dels recursos, ja que el projecte de pressupostos presentat no inclou els nous recursos acordats amb l'Estat per l'increment de plantilla dels Mossos, el nou fons per finançar la recerca —d'un mínim de 150 milions—, el finançament de nous òrgans judicials ni les quantitats vinculades al traspàs de Rodalies.
Per contra, els impostos propis i cedits de la Generalitat està previst que permetin ingressar 125 milions menys dels pressupostats el 2023. Això es deu bàsicament per un descens del 6% en l'impost sobre les transmissions patrimonials, a causa de l'alentiment del sector immobiliari. L'impost sobre el patrimoni també cauria un 4,1%, ja que l'any passat s'hauria recaptat molt per inspeccions que aquest exercici no es repetirien. Per contra, els ingressos per la taxa turística està previst que creixin un 33%, per l'augment del turisme.
La Generalitat acostuma a usar la llei d'acompanyament per aplicar petites reformes normatives i aquest any no ha estat una excepció. Entre els canvis aplicats, s'hi redueix del 10% al 5% l'import que l'Incasòl ha de mantenir de les quantitats abonades en fiances de lloguers, per així poder destinar la quantitat sobrant a la construcció d'habitatge públic. Així mateix, es restringeix la publicitat de les empreses i establiments de joc, que, entre d'altres aspectes, ja no podran patrocinar equips, instal·lacions o competicions esportives a Catalunya.
Malgrat que encara no s'han aprovat formalment els topalls de dèficit, aquest pressupost preveu tancar amb un equivalent al 0,1% del PIB. Pel que fa al nivell d'endeutament, el pronòstic és que baixi per sota del 30% del PIB per primer cop des del 2012, fins al 29,5% —o fins al 23,6%, en cas que el govern espanyol compleixi amb la condonació parcial del FLA acordada amb ERC—.
Així ha evolucionat la despesa als pressupostos de la GeneralitatXifres en milions d'euros
Pel que fa al repartiment entre conselleries, la de Salut és novament la que preveu una major quantitat, amb 12.059 milions (un 3,6% més que el 2023, o un 5,6%, sense computar-hi fons europeus). A banda, però, cal sumar-hi una partida especial de 800 milions per fer front a despesa desplaçada d'anys anteriors. En tot cas, el Departament d'Educació és el que creix més, en termes absoluts (423 milions més, o 682 milions, sense els fons europeus), mentre que aquells que augmenten més en termes relatius són els de Cultura (+18,7%) i Igualtat i Feminismes (+13,8%).
En total, la despesa social passa de representar el 73,2% del total, l'exercici passat, a un 72,6%. Segons el Departament d'Economia, això s'explica per l'augment d'altres partides, com la d'interessos del deute, que creixen un 75,6%, de 782 a 1.372 milions, a causa de l'increment dels tipus. També pugen els recursos per a polítiques del cicle d'aigua. Igualment, la conselleria de Presidència guanya pes perquè es preveu més depesa per a àrees que gestiona, com polítiques digitals, esports i finançament local o per l'increment de transferències a la CCMA.
Així es reparteixen els recursos entre les conselleries de la Generalitat
Pel que fa a les polítiques de despesa concretes, aquelles que recullen més recursos són, de nou, les de salut (12.928 milions) i educació (8.703), per davant de protecció social (3.497) i infraestructures (3.245). Tot i això, les que més creixen són les d'habitatge i ordenació del territori i l'Institut Català de Finances (ICF), que incrementen gairebé un 50% el pressupost. Per contra, només redueixen la partida les polítiques d'ocupació i de foment de l'economia —més superada ja la crisi posterior a la Covid— i societat de la informació.
Així es reparteixen els recursos entre polítiques de despesa i així evolucionen respecte 2023
Entre els objectius que destaca el Govern d'aquests comptes s'hi inclouen 2.627 milions per a transport públic, 1.246 milions per a universitats, 1.045 milions per a la gestió de l'aigua i la sequera i 1.001 milions per a recerca, desenvolupament i innovació. També 697 milions per al Pacte Nacional per a la Indústria, 572 milions per al sector agroalimentari (dels quals, 87 milions en ajuts al sector) o 111 milions per a foment de la llengua catalana.
En tot cas, la quantitat finalment executada pot variar i acabar sent inferior —perquè no es gasta tot— o superior —com acostuma a ocórrer, en ampliar-se les partides—. El Govern, de fet, ja preveu un augment dels recursos, ja que el projecte de pressupostos presentat no inclou els nous recursos acordats amb l'Estat per l'increment de plantilla dels Mossos, el nou fons per finançar la recerca —d'un mínim de 150 milions—, el finançament de nous òrgans judicials ni les quantitats vinculades al traspàs de Rodalies.
Pugen els recursos pel sistema de finançament
I què ha permès aquest increment de la despesa? Bona part dels recursos de la Generalitat provenen del model de finançament, els quals representen el 84% dels ingressos no finalistes —els impostos propis i cedits només són un altre 14%—. I aquests està previst que augmentin força aquest any, en part per la liquidació de les bestretes del 2022 —l'Estat va ingressar llavors 2.077 milions més que pertocarien a Catalunya dels previstos i ara ho abonarà–. També ha de créixer molt la recaptació per IRPF (+1.360 milions) i IVA (+851 milions), cosa que permet compensar la fi dels fons europeus.Així preveu ingressar la Generalitat el 2024 i així varia respecte 2023Xifres en milions d'euros
Per contra, els impostos propis i cedits de la Generalitat està previst que permetin ingressar 125 milions menys dels pressupostats el 2023. Això es deu bàsicament per un descens del 6% en l'impost sobre les transmissions patrimonials, a causa de l'alentiment del sector immobiliari. L'impost sobre el patrimoni també cauria un 4,1%, ja que l'any passat s'hauria recaptat molt per inspeccions que aquest exercici no es repetirien. Per contra, els ingressos per la taxa turística està previst que creixin un 33%, per l'augment del turisme.
Les reformes fiscals
Entre les principals reformes fiscals contingudes en la llei d'acompanyament, s'hi inclouen canvis en l'IRPF per beneficiar els contribuents de rendes de fins a 35.000 euros. També s'hi incorporen deduccions al lloguer (amb un impacte de 14,4 milions) i mesures en IRPF, successions i transmissions patrimonials per reduir la càrrega a víctimes de violència masclista (les quals fan disminuir els ingressos en 4,2 milions). Igualment, set mesures fiscals amb un cost de 14,6 milions han de servir per incentivar el repoblament de municipis rurals.La Generalitat acostuma a usar la llei d'acompanyament per aplicar petites reformes normatives i aquest any no ha estat una excepció. Entre els canvis aplicats, s'hi redueix del 10% al 5% l'import que l'Incasòl ha de mantenir de les quantitats abonades en fiances de lloguers, per així poder destinar la quantitat sobrant a la construcció d'habitatge públic. Així mateix, es restringeix la publicitat de les empreses i establiments de joc, que, entre d'altres aspectes, ja no podran patrocinar equips, instal·lacions o competicions esportives a Catalunya.
Malgrat que encara no s'han aprovat formalment els topalls de dèficit, aquest pressupost preveu tancar amb un equivalent al 0,1% del PIB. Pel que fa al nivell d'endeutament, el pronòstic és que baixi per sota del 30% del PIB per primer cop des del 2012, fins al 29,5% —o fins al 23,6%, en cas que el govern espanyol compleixi amb la condonació parcial del FLA acordada amb ERC—.