Camacho i Alfonso Alonso, en roda de premsa aquest migdia. Foto: Núria JuliàAquest dimarts és, pel procés sobiranista, un dia més mediàtic que útil. El Congrés espanyol és un formiguer de mitjans, polítics i acompanyants disposats a explicar el seu rotllo, conscients que només un guanyarà un i tothom sap qui és. És la sensació de veure tots junts “Braveheart”. L'hem llogada al vídeo club, tenim cerveses i mirem la pel·lícula sabent perfectament que en William Wallace, l'escocès apassionat pel Margaret Astor, morirà vilment.
Tot i això, l'enrenou és evident i tothom hi diu la seva. Els termes més utilitzats són: democràcia, diàleg, unió i legalitat. El primer a parlar als passadissos del Congrés, ha estat el seu president, Jesús Posada. “El debat és bo per a la democràcia, espero que la relació entre Catalunya i Espanya sigui millor a partir de demà”, ha assenyalat Posada. Una obvietat i una sorpresa. Un debat sempre és bo per a la democràcia -l'obvietat- i considerar dos entitats diferents Catalunya i Espanya -una sorpresa.
Mentre Posada enraonava, aquest diari ha topat amb Marta Rovira, un dels tres representants del Parlament que defensarà aquesta tarda que traspassin la competència per celebrar referèndums. “Estic preparada i amb força”, ha sentenciat. Elena Valenciano del PSOE ha assegurat que encara el debat sobre la consulta per obrir "un nou temps de diàleg i entesa" entre Catalunya i l'estat. Valenciano ha afinat més. Miquel Iceta, pel PSC, ha desitjat que després del “no”, la consulta comenci de “zero”. Alfonso Alonso, el portaveu del PP al Congrés apostava per un “diàleg amb pretensions raonables" i acusava a Artur Mas de buscar un “no” com excusa pel que anomenen desafiament.
Dolors Camats ha insistit en l'errada que cometran aquells que veuen el debat del Congrés com la fi del procés català I en Josep Antoni Duran i Lleida ha apuntat el que sempre apunta, que debat serveixi per reprendre el diàleg entre els governs espanyol i català. Aquí ha estat quan un veteraníssim periodista de la capital ha glossat el posat de Duran. “Caldrà parar l'orella quan parli, tothom vol estar dins el cercle de l'anomenant 'diálogo' , però en Duran voldrà tenir portada, voldrà que demà es parli més d'ell que dels tres delegats, juga a casa”, afegia. La pel·lícula tothom l'ha vista i sap com acaba. Però això no importa. L'espectacle és l'espectacle.
