El jutjat de primera instància número 41 de Barcelona ha condemnat els impulsors del manifest La societat civil de Catalunya, per la dignitat, entre els quals hi ha diverses entitats, a pagar 15.000 euros a Societat Civil Catalana per "danys i perjudicis" per haver vulnerat el seu dret a l'honor. Al manifest es vinculava SCC amb el franquisme. La sentència conclou que no s'aprecia "que existeixi cap prova que permeti afirmar que SCC defensa els crims contra la humanitat del nazisme i el franquisme" ni que en faci exaltació o apologia.

En un comunicat aquest dijous, SCC s'ha refermat en el "respecte escrupolós als drets fonamentals i als principis democràtics", i en contra del nacionalisme. "La pretensió d'evitar el debat amb SCC mitjançant una estigmatització és absurda, està mancat totalment de fonament i només s'explica per l'intent nacionalista d'ubicar en l'extrema dreta a qui qüestioni els seus plantejaments", afirma l'entitat al mateix comunicat. 

A banda de la indemnització, la sentència també prohibeix els demandats que imputin a l'entitat conductes semblants o iguals a les del manifest, i els obliga a publicar a La Vanguardia la interlocutòria de la sentència, que no és ferma. Es condemna les entitats Comissió de la Dignitat, Amical de Mauthausen, SOS Racisme, Fundació privada Congrés de Cultura Catalana i Fundació Catalunya, Fons per a la defensa dels drets dels Catalans, que eren signants del manifest. 

Els eurodiputats, exclosos de la condemna

També van signar el manifest els aleshores eurodiputats Ernest Maragall, Ramon Tremosa, Jordi Sebastià, Josu Juaristi i Lidia Serna, que també van ser demandats, però finalment el jutje els ha exclòs del procés en al·legar immunitat parlamentària i per tant no estan afectats per la condemna. SCC considera que han "buscat un privilegi respecte la resta de signants" del text, cosa que és, afirma, "incompatible amb la dignitat d'un representant electe"
 
Tot plegat arrenca d'un manifest del 30 d'octubre del 2015 en contra del reconeixement a SCC amb el premi Ciutadà Europeu atorgat pel Parlament Europeu el 2014. Es demanava anul·lar-ne la concessió perquè, deia el manifest, que "l'apologia del franquisme, del nazisme, són incomptable amb valors de la Carta de drets fonamentals de la Unió Europea".