Malgrat que no es coneix amb exactitud qui forma part d'aquesta plataforma, que ja ha convocat concentracions similars davant les seus de l'ANC o d'ERC durant el 2017, han començat a fer córrer la convocatòria diverses organitzacions ultres, com Somatemps o Democracia Nacional.
En concret, Somatemps no dona detalls de l'acció, però la justifica perquè "fins ara la prepotència del separatisme s'ha basat en el supremacisme d'uns i el matonisme daltres". "La catalanitat hispànica no tem la fanfarroneria de la CUP i els ho direm a la cara", afegeix el text del seu web.
Al seu torn, Democracia Nacional assegura que "la dictadura en els carrers de Catalunya de l'ultraesquerra separatista ha acabat" i que "aquesta majoria silenciosa de catalans de la que tant parlen els mitjans han perdut la por a la dictadura separatista i han recuperat els carrers enfront els separatistes". Malgrat tot, lamenta que "no està tot guanyat" i "les inoportunes eleccions convocades pel govern, la seva covardia i titubejos, junt amb els altres també denominats constitucionalitats, estan a punt d'arruïnar-ho tot", ja que, "en lloc d'haver avançat en la desarticulació d'aquest endiablat sistema autonòmic que arruïna i enfronta els espanyols, parlen de concerts econòmics a la basca des del PP, pactes amb ERC des del PSOE o Espanyes federals des de Ciutadans".
Per això, aquesta organització ultra crida a dir "prou d'enganys". "Aquesta Espanya trencada no és l'Espanya que volem i l'única pressió que podem imprimir-los-hi és la de no perdre el carrer", segueix, motiu pel qual subscriu una convocatòria davant de la seu de la CUP, "allò més radical i virulent del separatisme català que comença de nou a créixer-se veient com de lax i dèbil és l'oposició constitucionalista", els quals han de saber "que tindran enfront a l'oposició patriota".
Durant la reunió del consell polític
En tot cas, la CUP ha reaccionat a aquesta convocatòria alertant del fet que, precisament a aquella hora, estarà reunit el seu consell polític per aprovar el programa electoral del 21-D, motiu pel qual ha denunciat la concentració a la Junta Electoral i als Mossos. Així, ha optat per mantenir la reunió prevista per deixar-se "intimidar" i no aturar l'"activitat política per les amenaces feixistes", per bé que esperen que es prohibeixi l'acció per garantir el "normal desenvolupament" de la seva activitat política.
Igualment, recorda que "la CUP ja ha estat objectiu en diverses ocasions d'aquests grups feixistes, els quals han fet de pintades i sabotatges" als seus locals, així com, "en la ràtzia del passat 20 de setembre" -el dia de les detencions al departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda i els registres a altres conselleries- el local dels anticapitalistes "també va ser objectiu de la policia nacional espanyola, qui va intentar accedir-hi sense cap autorització i va mantenir un setge de 7 hores davant d'una seu defensada per milers de persones".
Perill de l'extrema dreta
Finalment, denuncien "un cop més la violència que l'extrema dreta està escampant arreu del país amb les seves concentracions o en les mobilitzacions organitzades per Societat Civil Catalana juntament amb Cs, PSC i PP". "Per la CUP, aquesta activitat de l'extrema dreta no és un fet casual i entenem que forma part d'una estratègia d'estat per impedir amb violència i amenaces el desplegament de la República catalana", conclou.
Pel que fa al text presentat al departament d'Interior, els anticapitalistes avisen que, "a la vista del cartell es dedueix un manifest missatge insultant cap l'organització política, als seus representants públics, al seus simpatitzants i als seus militants" i "es desprèn un contingut que clarament incita a l'odi i la violència contra tot allò relacionat amb la CUP". Per això, demana saber si s'ha autoritzat la convocatòria i si es deixarà que es faci.
Petició a la Junta Electoral
A la Junta Electoral, però, sí que li reclama explícitament que suspengui la concentració, ja que en diverses ocasions "han prohibit la celebració de manifestacions crítiques amb l'activitat política del govern" i recorda que "s'han prohibit fins i tot símbols per entendre que poden influir el cos electoral", en relació als llaços grocs dels membres de les meses electorals o pancartes d'ajuntaments en favor dels presos polítics. Igualment, recorda que es produeix un "risc per a l'ordre públic" amb les "convocatòries d'extrema dreta com les denunciades, tan llargament emparades i impunes per part dels poders públics espanyols".
