El cap de llista de la CUP, David Fernàndez, divendres al Parlament. Foto: Jordi Borràs/Nació Digital.

La Candidatura d'Unitat Popular (CUP) va decidir l'any passat de concórrer a les eleccions al Parlament del 25 de novembre. 126.435 catalans la van votar, aconseguint tres diputats. Completat el primer curs parlamentari, el cap de llista de la formació, el periodista David Fernàndez, apunta a una primera valoració positiva del pas de l'esquerra independentista per la Cambra catalana. "Ara, estem perfeccionant el sistema? L'estem canviant? És un debat", reflexiona.

Sobre el procés d'independència, retreu a CiU i ERC que "amb la CUP no s'hi ha comptat per res", descarta sumar-se a una llista unitària a Europa, reivindica el dret a discrepar i assegura que el futurible Estat català hauria de néixer d'un procés "de reconeixement del que ha passat, de reparació i amb garanties de no-repetició". "O no ens en sortirem", avisa.


- S'acaba el primer curs en què la CUP ha estat al Parlament, després d'intensos debats sobre si calia entrar-hi o no. Ha valgut la pena?

- En bona lògica cupera i cupaire, això ho haurà de decidir la gent de la CUP: tenim una assemble a la tardor. Ara, la sensació és que, en principi, sí, que estem començant a fer el que volíem fer. Durant el debat previ sobre si anàvem al Parlament o no, ara també s'ha confirmat bona part del que dèiem: sabíem que és un instrument d'eficàcia política limitada, que el Parlament és un estri més en la caixa d'eines del canvi polític i social. I també hem ratificat aquella metàfora de Troia i Esparta: estem en un terreny advers, hostil i que no és el nostre. I tenim por del poder, perquè hem vist què ha fet amb les esquerres. De fet, venim aquí amb escafandre, esquivant els sistemes de cooptació, de folklorització, dient-nos que som els del cau i els de l'esplai...

- La dinàmica parlamentària no és la de la CUP. Detecteu un risc d'encarcarar-vos?

- No, però has de saber que estàs a Matrix. I que, per tant, quan ets aquí vas amb la pastilla blava, i que quan surts t'has de prendre la vermella per tornar a la realitat del carrer. Veus una part del país que desconeixíem, que sempre havíem vist des de lluny i que ara escodrinyes des de dins, i el que veiem tampoc no ens convenç. Hi ha un contrast bastant bèstia entre la realitat del carrer i la realitat del poder. Són dues realitats que viuen d'esquena, molt allunyades. Hem detectat alts nivells d'insensibilitat i de mediocritat, dit des de la humilitat. És així. I hem constatat també que el poder polític no és aquí. Qui s'està carregant tot el model anterior que havíem conegut són els mercats.

- Malgrat tot això, es tanca un curs en què, amb tres diputats, la CUP ha marcat una certa agenda parlamentària, ja sigui amb les bales de goma, ja sigui amb les caixes. D'altres grups mixtos anteriors no van aconseguir aquests èxits tot just començar.

- Diria que sí. I diria que sí perquè existeix el carrer. Hi ha una comissió sobre les bales de goma perquè hi ha Stop Bales de Goma, Ester Quintana, Carles Guillot... I, en les caixes i bancs, al darrere hi ha el drama immobiliari, el drama hipotecari, les preferents... Tots ells són les veus, i la CUP n'és el ventríloc. Segurament és la primera vegada que els màxims responsables de Caixa Catalunya han escoltat el que pensa una majoria social, voti o no voti a la CUP. Hem pogut marcar aspectes de l'agenda no només per obrir el debat, sinó també per propiciar escenes de reconeixement que eren impensables fa només sis mesos.

- Entrant al Parlament, legitimeu un sistema que preteneu canviar?

- Hem incorporat una altra forma de fer política, des de l'arrel. Ara, estem perfeccionant el sistema? L'estem canviant? És un debat. Si aconseguim que el Parlament obri una comissió sobre les bales de goma, que es diguin coses que mai no s'havien dit... què fas? Reforces el sistema? És una tensió i una contradicció que ja teníem, i que el temps dirà cap on es resol, i si és veritat que les idees neixen a l'esquerra i moren a la dreta. I si tot això servirà per blindar encara més un sistema que volem canviar de dalt a baix.

- Un altre punt clau del curs polític va ser la Declaració de Sobirania. Mirat amb perspectiva, esteu orgullosos d'haver-hi emès dos vots en blanc i un de positiu?

- Sí. I per diversos motius. Per metodologia, perquè són noves formes de fer política contra la partitocràcia regnant. Un vot a favor i dues abstencions, el "sí crític" que vam dir-ne, remet a una ponderació del vot del consell polític de la CUP. Respon a la pluralitat interna, en comptes d'imposar-se cap sensibilitat sobre una altra. Ara faríem el mateix: estem en aquest viatge i no firmem xecs en blanc a canvi de res. I més encara en aquell moment.

- Parleu de ponderació de vot del consell polític, però la primera intenció d'aquell consell era emetre tres vots afirmatius. Després, es va votar diversos cops fins que va sortir aquesta fórmula.

- I hi havia propostes de dos vots a favor i una abstenció. Això remet a un debat que no es va fer en les millors condicions: ens va arribar la Declaració de Sobirania a taula parada. Ja estava tot fet. Nosaltres no vam participar en la redacció del text. Això també és important. I això ho hem reviscut amb el Pacte Nacional pel Dret a Decidir, amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional (CATN)... Amb la CUP no s'hi ha comptat per res. Per res. I no és la millor fòrmula de generar sinergies.

- La CUP va trobar-se de cop amb una votació que hauria necessitat més temps per pair?

- Segurament va ser la votació més difícil que tindrà la CUP en aquesta legislatura. Arribar i, al cap d'un mes, haver de votar allò, quan encara estàvem discutint si s'havia d'estar al Parlament o no... Després hi ha elements de projecte polític: Països Catalans, Unió Europea, participació popular... I una desconfiança, per motius històrics, envers una força política com CiU, que en quatre mesos ha canviat de sobte. Hi havia una desconfiança legítima sobre cap a on anàvem, i el temps també ho diu. Tenint clar tot això, segueix sent veritat que estem d'acord amb la frase "el futur d'aquest poble el decideix la seva gent". Si algú no ha fallat en 40 anys reivindicant la independència dels Països Catalans és l'esquerra independentista, diguin el que diguin alguns que sobtadament són independentistes des de fa cinc mesos, i que fa nou mesos apostaven pel pacte fiscal. Si algú pensa que la CUP no estarà dipositant milers de vots pel "sí", el problema el té ell, no nosaltres.

- El "sí crític" va ser una rebequeria per no haver comptat amb vosaltres?

- No és rebequeria. És que estan patrimonialitzant el procés. És un procés sobiranista Societat Anònima. Que és la gran garantia perquè això falli. L'única garantia perquè això tiri endavant és la força social i l'empenta col·lectiva dels que estem per fer un nou país. Portem vuit mesos esperant Godot! Per tant, no és rebequeria, és indignació. En aquells 105 vots a favor, n'hi ha un de la CUP, i tothom se n'ha oblidat. I la CUP vam votar la nostra pròpia Declaració de Sobirania. És a dir, hi ha 107 vots sobiranistes.

- Votar al costat de CiU us incomoda?

- Cap procés cap a la plena llibertat d'un poble està exempt de contradiccions. I algunes ens les posen molt difícils. En aquest país, la corrupció té un color. O hi ha un reconeixement del que ha passat, hi ha reparació i garanties de no-repetició, o no ens en sortirem. Ara, les corrents de fons són molt interessants. El que de veritat ha canviat és la gent, que ha fet un 'clic'. Són les persones que van participar a la manifestació de la Diada, les que van participar a les 555 consultes... Per cert, consultes en què ens vam trobar amb CiU en totes, des de les nostres diferències. No és una qüestió de maximalistes i metonímies. La unitat és pluralitat, i respecte a l'heterogeneïtat del país.

- Assenyaleu la manifestació de l'any passat com un moment clau en la història del país. La CUP va dubtar sumar-s'hi, i finalment ho va fer. De cara a aquest Onze de Setembre, us sumareu a la Via Catalana?

- Ens hi sumarem.

- I la tradicional manifestació de l'esquerra independentista?

- L'endarrerim. Serà a les 7 de la tarda. Per tant, combinarem. La manifestació de l'any passat es va convocar molt d'esquenes a l'esquerra independentista, sense comptar amb ella. No dic que se li tirés una catifa vermella, dic que fa 35 anys que en aquest país hi ha una manifestació que a les 5 de la tarda de la Diada surt de plaça Urquinaona. Gent independentista que porta 40 anys trencant-se les banyes per la independència dels Països Catalans. I no és cap rebequeria. Estarem a la Via Catalana, però també diem a l'ANC que hauria d'exercir més de tensor i menys de coixí. Perquè l'equació fonamental del procés és que la gent empenyi.

- Personalment, us sentiu molt al marge del procés?

- No. Al marge, no. Però aquí hi ha un risc que tot s'impregni de la cultura de la transició, una cultura nefasta que privatitza la política i la deixa en mans dels partits. Correm el risc que ara passi el mateix. S'ha de tenir matèria crítica i capacitat de dir: "Això no ens convenç." I no ho diem per gust. Ja m'agradaria sortir dient que el procés s'està fent en uns termes de treball comú, de generar consensos, de diàleg, de desplegar-nos al territori, de pedagogia política... impecables. Però no.

- El nou independentisme us incomoda?

- Hi ha un independentisme que simplement no és el nostre, i amb el qual podem sentir-nos distants: l'independentisme de butxaca. Podem parlar del maltracte fiscal, que òbviament existeix, però la llibertat política d'un poble no és una balança fiscal. Són moltes més coses. Aquesta idea de primer la independència i després ja en parlarem... si són els que tanquen escoles i hospitals, que també és no fer país! És com si no hi hagués àmbit social!

- Parleu també d'una nova manera de fer política. Vau dir que us limitaríeu el sou i que es faria públic. S'ha fet?

- S'ha fet internament, i s'ha fet molt en el tu a tu, quan la gent ens ho ha preguntat els ho hem explicat. L'assemblea ha decidit que nosaltres cobrem 1.400 euros en catorze pagues. Ara falta l'informe econòmic del primer semestre. Tot això estarà a la web, no només el que hem ingressat, sinó com ens ho hem gastat. I ara hi ha un debat econòmic sobre què fem amb les partides econòmiques que tenim assignades. Ara estan guardades, però la CUP ha de prendre decisions: si en retornem una part, si ho tornem a la nostra manera, si ho destinem a beques menjador... Tot plegat ho farem a l'octubre, en el que serà un dels punts claus de l'assemblea.