20
de juliol
de
2022, 20:16
Actualitzat:
21
de juliol,
10:02h
El novembre del 2019, sis mesos després de les eleccions municipals, el cap del grup municipal del PP a l'Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, es va trobar amb una sorpresa: des de la seu del partit del carrer d'Urgell li enviaven les tres lletres majúscules (B-O-U) que s'havien utilitzat durant la campanya. A la seu feien nosa. Per Bou, va ser un indici que les coses no anirien bé. De fet, és des d'aquest moment que l'equip del regidor considera que van venir els problemes.
Aquest dimecres, el regidor i cap del grup municipal del PP ha anunciat formalment queno competirà per ser cap de llista a les properes municipals. Bou ha assegurat que continuarà en el grup popular fins que acabi el mandat i que no pensa trucar a la porta de cap partit. Però tampoc ha negat que escolti propostes. La seva roda de premsa ha mostrat la que ha estat, sens dubte, una constant en els tres anys que porta al consistori: el seu aïllament dins del PP. Cap dirigent de la formació conservadora era present en la compareixença. Això sí, tot el partit estava pendent del que digués. Segons fonts del PP, "encara podia ser pitjor".
Un lleig rere l'altre
Bou ha donat detalls dels continus xocs produïts entre ell i l'estructura del partit. De fet, sempre ha estat vist com un estrany. A això hi ha contribuït una manera de fer poc compatible amb la d'un polític professional i disciplinat. En la seva compareixença s'ha referit a un seguit de situacions que han buscat fer-li el buit al PP, com no convidar-lo a actes oficials i trobar-se -com va passar al Círculo Ecuestre en un acte amb Cayetana Álvarez de Toledo- que no hi havia cadira per a ell a la mesa presidencial.
Persones del seu entorn expliquen que el cap del grup municipal no ha tingut mai accés a les claus dels comptes del partit a Barcelona a les xarxes socials, que han estat sempre en mans de l'aparell d'Urgell. Fins i tot, barrejant situacions generades dins del PP amb rumors interessats que van circular, ha insinuat que s'havia fet córrer que posseïa un compte a Suïssa. En tot cas, el seguit de situacions generades entre el regidor independent i la maquinària del partit ha anat foradant la confiança entre totes dues parts.
El pastís institucional
Un fet és determinant per entendre perquè, malgrat la tensió acumulada entre totes dues parts, no s'ha produït una ruptura formal del grup a l'Ajuntament, i és econòmic i institucional. Les darreres hores, persones properes al PP assenyalaven que "Bou té el control de la caixa", ja que com a cap del grup, disposa de recursos en les seves mans. De fet, Bou va fer diverses "purgues" durant aquests tres anys, retirant la confiança diversos assessors del partit.
Si es produís la trencadissa definitiva, això suposaria un cop per a les finances de la formació. De fet, el grup al consistori és de les peces institucionals preuades al PP. Càrrecs del partit sense vinculació directa amb la política municipal estan adscrits a l'aparell municipal de Barcelona. A banda de la pèrdua d'ingressos, el partit perdria bona part de la seva representativitat i aparell a Barcelona (tres consellers de districte: Sarrià, les Corts i Nou Barris, així com cinc assessors). Per això s'ha de descartar, de moment, que el partit faci algun pas en contra de l'empresari.
La defensa aferrissada de Luis Barroso
El moment en què Bou va trencar les naus amb la direcció del PP a Catalunya va ser, probablement, el març del 2020. En aquell moment, va efectuar una remodelació de l'equip municipal, desfent-se de Joan Castelló, el cap de comunicació, un històric de la formació estretament lligat a Alberto Fernández Díaz i que després va passar a Valents. Allò va ser considerat la consolidació com a home fort de Bou del veneçolà Luis Barroso, un assessor polític que no pertany al PP i que sempre ha estat vist amb rebuig per Urgell.
Aquest dimecres, Bou ha fet una defensa encesa de Barroso, a qui sectors del PP han etiquetat de "bolivarià", una cosa que ell sempre ha negat. En realitat, Barroso és militar de carrera i fou primer de la seva promoció a l'armada veneçolana, on ell explica que els sectors més propers al règim el consideraven un oficial "institucionalista". En tot cas, els defensors de Barroso consideren que hi ha hagut un element d'"histèria" amb els atacs a l'assessor veneçolà per part de l'aparell del PP.
Feijóo es renta les mans
Hi ha un moment en què Bou comprèn que ha perdut la partida interna. I és quan el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, deixa ben clar que no pensa efectuar canvis en la cúpula dels populars catalans. És una política general de Feijóo: ha vist com la contínua intromissió de Génova, en temps de Pablo Casado, en les organitzacions territorials ha convertit el partit en una olla a pressió. El gallec, tot i que molt crític amb l'estat dels populars a Catalunya, creu que s'ha de donar confiança als presidents de les comunitats i no pensa tocar Alejandro Fernández.
Bou ha explicitat avui que Casado i Teodoro García Egea tenien previst canviar la direcció del PP a Catalunya. "Ara això s'ha aturat", ha assegurat Bou. En el congrés de Sevilla, que va entronitzar Casado, el regidor barceloní ja va intuir que l'ambient a Génova havia canviat respecte a ell. Casado l'havia fitxat i Casado ja no hi era.
Al PP no les tenen totes amb els moviments que pugui fer Bou en els mesos que queden. Encara queden deu mesos per a les eleccions municipals. A Urgell més d'un considera que així que s sàpiga qui és l'alcaldable del PP a Barcelona, la situació es farà (encara) més complicada.
Aquest dimecres, el regidor i cap del grup municipal del PP ha anunciat formalment queno competirà per ser cap de llista a les properes municipals. Bou ha assegurat que continuarà en el grup popular fins que acabi el mandat i que no pensa trucar a la porta de cap partit. Però tampoc ha negat que escolti propostes. La seva roda de premsa ha mostrat la que ha estat, sens dubte, una constant en els tres anys que porta al consistori: el seu aïllament dins del PP. Cap dirigent de la formació conservadora era present en la compareixença. Això sí, tot el partit estava pendent del que digués. Segons fonts del PP, "encara podia ser pitjor".
Un lleig rere l'altre
Bou ha donat detalls dels continus xocs produïts entre ell i l'estructura del partit. De fet, sempre ha estat vist com un estrany. A això hi ha contribuït una manera de fer poc compatible amb la d'un polític professional i disciplinat. En la seva compareixença s'ha referit a un seguit de situacions que han buscat fer-li el buit al PP, com no convidar-lo a actes oficials i trobar-se -com va passar al Círculo Ecuestre en un acte amb Cayetana Álvarez de Toledo- que no hi havia cadira per a ell a la mesa presidencial.
Persones del seu entorn expliquen que el cap del grup municipal no ha tingut mai accés a les claus dels comptes del partit a Barcelona a les xarxes socials, que han estat sempre en mans de l'aparell d'Urgell. Fins i tot, barrejant situacions generades dins del PP amb rumors interessats que van circular, ha insinuat que s'havia fet córrer que posseïa un compte a Suïssa. En tot cas, el seguit de situacions generades entre el regidor independent i la maquinària del partit ha anat foradant la confiança entre totes dues parts.
El pastís institucional
Un fet és determinant per entendre perquè, malgrat la tensió acumulada entre totes dues parts, no s'ha produït una ruptura formal del grup a l'Ajuntament, i és econòmic i institucional. Les darreres hores, persones properes al PP assenyalaven que "Bou té el control de la caixa", ja que com a cap del grup, disposa de recursos en les seves mans. De fet, Bou va fer diverses "purgues" durant aquests tres anys, retirant la confiança diversos assessors del partit.
Si es produís la trencadissa definitiva, això suposaria un cop per a les finances de la formació. De fet, el grup al consistori és de les peces institucionals preuades al PP. Càrrecs del partit sense vinculació directa amb la política municipal estan adscrits a l'aparell municipal de Barcelona. A banda de la pèrdua d'ingressos, el partit perdria bona part de la seva representativitat i aparell a Barcelona (tres consellers de districte: Sarrià, les Corts i Nou Barris, així com cinc assessors). Per això s'ha de descartar, de moment, que el partit faci algun pas en contra de l'empresari.
La defensa aferrissada de Luis Barroso
El moment en què Bou va trencar les naus amb la direcció del PP a Catalunya va ser, probablement, el març del 2020. En aquell moment, va efectuar una remodelació de l'equip municipal, desfent-se de Joan Castelló, el cap de comunicació, un històric de la formació estretament lligat a Alberto Fernández Díaz i que després va passar a Valents. Allò va ser considerat la consolidació com a home fort de Bou del veneçolà Luis Barroso, un assessor polític que no pertany al PP i que sempre ha estat vist amb rebuig per Urgell.
Aquest dimecres, Bou ha fet una defensa encesa de Barroso, a qui sectors del PP han etiquetat de "bolivarià", una cosa que ell sempre ha negat. En realitat, Barroso és militar de carrera i fou primer de la seva promoció a l'armada veneçolana, on ell explica que els sectors més propers al règim el consideraven un oficial "institucionalista". En tot cas, els defensors de Barroso consideren que hi ha hagut un element d'"histèria" amb els atacs a l'assessor veneçolà per part de l'aparell del PP.
Feijóo es renta les mans
Hi ha un moment en què Bou comprèn que ha perdut la partida interna. I és quan el nou president del PP, Alberto Núñez Feijóo, deixa ben clar que no pensa efectuar canvis en la cúpula dels populars catalans. És una política general de Feijóo: ha vist com la contínua intromissió de Génova, en temps de Pablo Casado, en les organitzacions territorials ha convertit el partit en una olla a pressió. El gallec, tot i que molt crític amb l'estat dels populars a Catalunya, creu que s'ha de donar confiança als presidents de les comunitats i no pensa tocar Alejandro Fernández.
Bou ha explicitat avui que Casado i Teodoro García Egea tenien previst canviar la direcció del PP a Catalunya. "Ara això s'ha aturat", ha assegurat Bou. En el congrés de Sevilla, que va entronitzar Casado, el regidor barceloní ja va intuir que l'ambient a Génova havia canviat respecte a ell. Casado l'havia fitxat i Casado ja no hi era.
Al PP no les tenen totes amb els moviments que pugui fer Bou en els mesos que queden. Encara queden deu mesos per a les eleccions municipals. A Urgell més d'un considera que així que s sàpiga qui és l'alcaldable del PP a Barcelona, la situació es farà (encara) més complicada.