De Llarena a García Castellón: l'alta judicatura s'alça contra l'amnistia

El moviment del jutge Manuel García Castellón dilluns, quan va acordar imputar Carles Puigdemont, Marta Rovira i una desena d'independentistes en la causa de Tsunami Democràtic per terrorisme, va impactar directament en les negociacions per la investidura de Pedro Sánchez. El jutge enviava un missatge diàfan des de Madrid fins a Brussel·les, on Puigdemont i el PSOE miren d'arribar a un acord que desencalli la governabilitat de l'Estat. Els jutges, concretament l'alta judicatura, no ho posarà fàcil a l'hora d'aplicar l'amnistia, si finalment aquesta llei s'acaba materialitzant.

La maniobra del jutge de l'Audiència Nacional d'intentar imputar la mort d'un ciutadà francès als organitzadors de les protestes de la sentència busca deixar al marge de l'amnistia aquesta causa. Els negociadors d'ERC i el PSOE van acordar una fórmula perquè quedés emparada en la llei, però si el jutge interpreta que arran de les protestes postsentència hi va haver morts o ferits greus, ho podria saltar pels aires. Les garanties que busca Puigdemont per tal que la llei que s'acordi s'acabi aplicant encallen ara com ara les converses amb el PSOE, que sap que té en contra bona part de la judicatura.

La imputació de Puigdemont i Rovira és la punta de l'iceberg de tot un seguit de pronunciaments de representants del Poder Judicial que, de manera més o menys vehement, han anat mostrant el seu rebuig a l'amnistia que preparen el PSOE, Sumar i els independentistes per oblidar els fets de 2017. Amb la reforma del codi penal no n'hi va haver prou per despenalitzar l'1-O, tal com pretenia ERC, per la interpretació que els jutges van fer del nou delicte de malversació. Ara, amb l'amnistia sobre la taula, els tribunals avisen que, si hi ha escletxes, tornaran a esquivar la llei que surti del Congrés.

Aquests són tots els pronunciaments de l'alta judicatura sobre l'amnistia:
 

- Llarena qüestiona la constitucionalitat de l'amnistia

Una de les veus que s'ha pronunciat sobre l'amnistia ha estat Pablo Llarena, el jutge instructor de la causa del procés i que fa més de sis anys que persegueix Puigdemont per Europa. En una conferència a la facultat de Dret de Burgos l'11 de setembre, el magistrat de la sala segona del Suprem va mirar d'abordar de manera objectiva el debat al voltant d'aquesta llei: va dir que el primer que cal concretar és si la llei és constitucional o no i si persegueix un objectiu "constitucionalment legítim" que justifiqui que es desactivin principis fonamentals com la divisió de poders o el principi d'igualtat. Llarena, però, va posar en dubte que els arguments al voltant de l'amnistia tinguin "prou força". En concret, va dir que prometre el suport a una investidura a canvi d'una amnistia no sembla un argument de pes i, d'aquesta manera, va acabar qüestionant que l'amnistia sigui aplicable a Puigdemont.
 

- García Castellón compara l'amnistia amb l'esclavitud 

El jutge Manuel García Castellón, en una conferència el 5 d'octubre al Fòrum la Regió d'Ourense, va comparar l'amnistia amb "l'esclavitud" per qüestionar que aquesta llei pugui ser constitucional. Un dels arguments a favor de l'encaix de l'amnistia a la Constitució és que no està explícitament prohibida -com sí que ho estan els indults generals-, però García Castellón va girar l'argument i va dir que "l'esclavitud tampoc està prohibida" i, en canvi, no és constitucional. Alhora, va recordar també que els líders del procés han dit que ho tornaran a fer i, per això el jutge es pregunta si aquesta serà la primera amnistia de moltes. Pocs dies després, l'instructor de la causa contra Tsunami Democràtic va fer públic l'escrit en què imputa Puigdemont, Rovira i altres independentistes, i en què maniobra per esquivar la llei que negocien el PSOE, ERC i Junts.

 

- Guilarte dubta que sigui d'interès general

El president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Vicente Guilarte, també s'ha posicionat en contra de l'amnistia. El 24 de setembre, en una entrevista a El Mundo, va dir que la llei que s'està plantejant és "aliena a l'interès general" i que és "constitucionalment inviable" començar el debat territorial de l'Estat amb una amnistia, que el president del govern dels jutges entén que és un pas previ a "pretensions alienes a l'ordre constitucional vigent". Segons Guilarte, per parlar de l'amnistia cal, abans, que hi hagi un "consens general" que ara no existeix. "Podria ser legítima si prèviament existís un pacte nacional sobre una possible reordenació de l'anomenada qüestió territorial entre els principals partits", va argumentar.
 

- El CGPJ avisa que "s'abolirà l'estat de dret"

Nou vocals del Consell General del Poder Judicial també s'han pronunciat en contra de l'amnistia i sostenen que si s'aprova "s'abolirà l'estat de dret" a Espanya. Malgrat no haver llegit la llei, el sector conservador del govern dels jutges va promoure dilluns de declaració inèdita sobre un text que encara no és públic. Per majoria, el ple del govern dels jutges va expressar la "intensa preocupació i desolació" davant l'eventual llei, que si tira endavant tindrà conseqüències negatives per l'interès real de l'Estat. Un vocal, Álvaro Cuesta, va advertir que la convocatòria del ple era "il·legal" i no hi va assistir, cosa que va facilitar als conservadors tirar endavant el posicionament. El president, Vicente Guilarte, va votar en blanc i aquest dimecres afirmat que el posicionament és "prematur", perquè encara no hi ha llei, però ha admès també una "profunda preocupació" per la despenalització del procés.

 

- Els jutges conservadors veuen en risc la democràcia

L'associació majoritària entre els jutges, la conservadora Associació Professional de la Magistratura, va emetre el 2 de novembre un comunicat en què alertava que l'amnistia suposarà "el principi del final" de la democràcia. Segons els jutges conservadors, una llei d'aquestes característiques suposa "trencar les regles" de la Constitució i fer "saltar pels aires" l'estat de dret, i també posa en qüestió la tasca dels tribunals contra els líders del procés i "deslegitima" tant el Poder Judicial com el Poder Legislatiu. Els magistrats són crítics amb el fet que el PSOE negociï amb els responsables del procés i sostenen que aquesta llei vulnera els principis d'igualtat i de separació de poders. Llarena forma part d'aquesta associació de jutges.