L'Audiència Nacional dobla l'aposta i intenta excloure Tsunami de l'amnistia

El terrorisme necessita morts i el jutge Manuel García Castellón ha començat a aplanar el terreny per trobar-ne. L'Audiència Nacional ha posat al punt de mira Carles Puigdemont, i ha imputat Marta Rovira i una desena de persones més en la causa de Tsunami Democràtic, que investiga per terrorisme l'organització que va coordinar i promoure les protestes contra la sentència del procés. En la recta final de les negociacions sobre la investidura, en què l'amnistia és al cor dels acords del PSOE amb l'independentisme, el jutge dobla l'aposta i mira de deixar fora de l'eventual llei la causa de Tsunami. Ho fa atribuint a les protestes de l'octubre de 2019 la mort d'un ciutadà francès, les desenes de ferits i el risc per la vida de centenars de persones que va tenir el bloqueig de l'Aeroport del Prat.

Si les suposades accions terroristes d'aquells dies van implicar morts o ferits greus, tot plegat faria més difícil que es poguessin emparar en l'amnistia. L'acusació de terrorisme és rellevant i així ho ressalta el jutge. "La persecució dels delictes de terrorisme resulta una qüestió essencial per a la seguretat nacional i internacional, i existeix un mandat del Consell de Seguretat de Nacions Unides per assegurar el seu enjudiciament", diu la interlocutòria. En tot cas, la causa es troba en instrucció i la Fiscalia presentarà recurs contra la maniobra del jutge per tal que la causa continuï als jutjats de Barcelona per un delicte de desordres públic agreujats. Si decau l'acusació per terrorisme, l'Audiència Nacional perdia la competència per jutjar Tsunami. En paral·lel, però, el jutge, que abans de l'estiu va acordar allargar la instrucció fins a principis de l'any vinent, ha deixat entrar Vox a la causa.
 

1. Deixar fora Tsunami

En la interlocutòria, el jutge encarrega als investigadors que busquin la possible vinculació entre la mort d'un ciutadà francès i l'acció de Tsunami a l'Aeroport del Prat. De confirmar-se el vincle, que l'home va morir a causa del bloqueig de la infraestructura, l'acusació contra els responsables de Tsunami pujaria un esglaó, i seria més difícil d'incloure el delicte de terrorisme en una eventual llei d'amnistia. A l'espera de veure el text legal que acabi sortint del pacte entre ERC, Junts i el PSOE, la qüestió del terrorisme -tant de Tsunami com dels CDR- va ser un dels esculls que finalment es va poder esquiva en el text pactat entre republicans i socialistes.

​"La investigació haurà de determinar la relació entre la mort de la persona i l'acció exposada; també s'haurà d'investigar si les lesions són imputables als responsables de l'organització investigats", sosté el jutge. El jutge fa especial referència a les lesions greus que van patir manifestants i policies, i els "resultats catastròfics" que podria haver suposat el bloqueig de la torre de control del Prat per a les persones que en aquell moment estaven volant. També detalla l'agressió que va patir un agent de la policia espanyola i que va comportar el seu ingrés a l'UCI. Tots aquests elements, si es confirmen, també dificulten l'entrada dels responsables de Tsunami a la llei d'amnistia.


 

2. Reunions amb Puigdemont i Rovira

Fins ara, Carles Puigdemont pràcticament no havia aparegut en la causa de Tsunami Democràtic. En la interlocutòria, el paper que se li atribueix és més aviat difús. El jutge dirigeix la investigació cap a ell, amb l'amenaça del terrorisme, i demana que se'l citi a declarar per què hauria participat en reunions sobre Tsunami Democràtic a Ginebra. En aquestes trobades, es van planificar, presumptament, accions de l'organització. L'instructor pressuposa un rol de "lideratge" de Puigdemont per les converses que va tenir amb el seu director d'oficina, Josep Alay, i amb l'empresari Josep Campajó, tots dos imputats també en la causa. Puigdemont té, ara com ara, la clau de la investidura de Sánchez, i és a les seves mans desencallar l'amnistia. Com que és eurodiputat, el jutge li demana una declaració "voluntària". Per poder-lo imputar formalment, caldrà demanar un nou suplicatori al Parlament Europeu, tràmit que s'allargarà durant mesos. 

Marta Rovira va ser una de les beneficiades per la reforma del codi penal, que va aconseguir desactivar la causa per l'1-O contra ella. Ara bé, la dirigent d'ERC va refredar de bon principi retorn imminent a Catalunya, precisament pel risc que suposava la causa -aleshores secreta- de Tsunami Democràtic. Finalment, el jutge l'ha imputada. El seu nom apareix en diversos passatges del sumari, i la Guàrdia Civil la situa com a "coordinadora política" de l'organització, encarregada de buscar suports institucionals i del seu partit. En la interlocutòria, el jutge situa Rovira en diverses reunions a Ginebra de planificació d'accions de Tsunami. Quan neix l'organització, la secretària general d'ERC fa més d'un any que resideix a Suïssa. Fins ara, no estava investigada oficialment en aquesta causa, malgrat que era qüestió de temps que el jutge la imputés.


 

3. Imputats de la Volhov

L'instructor imputa més gent, alguns dels quals provenen de l'operació Volhov. Aquella causa, que també es presenta com un dels esculls de les negociacions per l'amnistia, s'investigava entre altres coses Tsunami. Amb els mesos, aquesta part va passar a l'Audiència Nacional, que ja investigava les protestes. L'editor Oriol Soler i l'exdirigent d'ERC Xavier Vendrell formaven part d'aquella causa, i l'Audiència Nacional també els ha imputat. També Marta Molina, a qui el jutge situa, juntament amb Campajó, com les persones que van liderar sobre el terreny l'intent de bloquejar l'Aeroport de Barajas. També hi ha imputats Jaume Cabaní, que apareix a Volhov, i Ruben Wagensberg, diputat d'ERC i que era, suposadament, el responsable dels comunicats de Tsunami. Entre els investigats també hi ha el periodista Jesús Rodríguez, el membre d'Òmnium Oleguer Serra i Nicola Flavio, en aquest cas per la suposada aportació econòmica que va fer a Tsunami.
 

4. El cost econòmic de Tsunami

El jutge posa números a les accions de Tsunami Democràtic. Així, xifra el "greuge econòmic" que va suposar l'acció a l'Aeroport del Prat en 1,8 milions d'euros, que surt de la suma de les pèrdues que va patir Vueling i els danys materials i diners que es van deixar de guanyar segons el Ministeri de Transports. L'aerolínia sosté que va perdre 978.000 euros, mentre que l'informe d'Aena que apareix a la causa situa la xifra en 815.018,25 euros. El total suma els prop d'1,8 milions d'euros. Pel que fa al tall de l'AP-7 a la Junquera, el jutge estima un perjudici econòmic de 566.115,29 euros, xifra que surt de l'estimació de l'empresa concessionària d'autopistes de l'Estat. En l'acció del Barça-Madrid, els incidents provocats per les protestes van suposar danys per valor de 85.304,22 euros, segons dades de l'Ajuntament de Barcelona.
 

5. El testimoni Otegi

En la interlocutòria apareix també Arnaldo Otegi, el líder d'EH Bildu. Se'l situa en diverses reunions a Ginebra amb Marta Rovira i Carles Puigdemont l'estiu de 2019. "Resulta cridanera la presència d'Otegi en la gestació de l'organització de Tsunami Democràtic", diu el jutge. En la causa apareixen diversos missatges entre el dirigent de l'esquerra abertzale i dirigents independentistes, i per "aprofundir" en el que va passar a Suïssa cita a declarar Otegi com a testimoni. L'objectiu, assenyala el jutge, és esclarir quin coneixement tenia sobre la planificació i aparició de Tsunami, i quina aportació va fer a l'organització. De la interlocutòria del jutge se'n desprèn que Otegi també podria acabar imputat per la participació en aquestes trobades, si apareixen indicis que va col·laborar en la creació de Tsunami.