La vida és un conjunt de casualitats. A vegades són explicables, a vegades no. Si les casualitats són estel·lars, els fidels d'Aramís Fuster conjuren amb el que anomenen astrologia. De fet, hi ha gent que només es cura els ulls de poll si Saturn entra en òrbita en la constel·lació d'Escorpí.
Així els que miren els estels per curar-se els peus aquest 8 d'abril, el dia que els sobiranistes convertiran el Congrés en un frontó on la consulta rebotarà una i altra vegada amb la paret del “no”, tenen una excusa per explicar qualsevol cosa que passi. Avui, 8 d'abril, el dia que els catalans passarem una pantalla més mediàtica que útil, es produirà un extraordinari fenomen còsmic: una alineació planetària inusual.
La Terra i el planeta Mart assoliran el punt en la seva òrbita en el que tracen una línia perfecta en conjunció amb el sol (foto, Muy Interesante). Serà les 10 de la nit, hora catalana, a l'hora que el Congrés haurà votat un “no” més gran que un sol a una de les portes que els catalans intenten obrir per decidir si marxen de la casa gran.
Això només passa cada 778 dies, és a dir, cada dos anys,un mes i 18 dies. És inusual, però no és res comparat amb la insòlita conjunció que viu Catalunya, que després de molts anys, moltíssims, un senyor de Parets del Vallès, una vigatana i un postcomunista del barri obrer de La Verneda explicaran des de Madrid al món que hi ha un poble que vol votar. Això sí que és estrany. En qualsevol cas, ja ho diuen: de Madrid, al cel.
