Ramon Vallverdú i Bordes passa la vida en la tranquil·litat de casa seva a Tàrrega, des d’on veu la ciutat des de la terrassa estant. Farà 94 anys i a la capital de l’Urgell assegura que molts el recorden encara per la seva tasca com a regidor i líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), formació que va gestionar durant el postfranquisme incipient, una època en la qual les sigles d’ERC cotitzaven gairebé a zero després dels llargs anys d’exili i de grans dificultats per adaptar-se al nou escenari democràtic.

L’any 1979 va ser elegit regidor al consistori targarí, i des d’aleshores, el seu activisme apassionat el va aparionar amb les responsabilitats polítiques fins al 1991. En una conversa amb Nació, el republicà fa la memòria per rememorar la seva trajectòria en l’antifranquisme, la participació en les primeres eleccions municipals i el seu concurs en el canvi de govern del 1987, quan una coalició dels grups d’esquerra va forçar el canvi polític a la ciutat entregant la vara d’alcalde al conservador Delfí Robinat (CiU), en detriment d’Eugeni Nadal (independent).
 
Vallverdú era un polític de carrer. De bar, millor dit. El seu, concretament. Regentava el “Bar Espanya, un nom heretat de l’antic local i que va mantenir tot i l’evocació d’un país que mai ha considerat propi. “Ja prou em pesava el nom”, apunta l’ancià, que explica com es descabdellaven les converses entre els clients a col·lació dels seus quefers com a edil; “Em deien si els obligaria a parlar en català”, diu. Alguns d’aquells homes que feien la broma mentre jugaven a cartes ara són votants, diu, de l’actual alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan i Vallverdú, la seva neta i candidata a la reelecció amb una llista que ell mateix tanca. “Li vaig proposar i em va dir que sí, que li faria il·lusió”, explica la primera edil targarina, que ha completat quatre anys al càrrec després d’una rocambolesca trama de pactes, dubtes i renúncies.

L'any 2019, Pijuan anava de número dos a la candidatura d’ERC, que va aconseguir cinc regidors i situar-se com a segona força rere els postconvergents de Rosa Maria Perelló, aleshores la dona amb més poder de Ponent perquè era alcaldessa i presidenta de la Diputació de Lleida: “Tothom donava per fet que Junts governaria, però el PSC ens va voler donar els vots per forçar el canvi polític, i amb la CUP vam acabar de reblar el pacte”, diu la política republicana, que va accedir a l’alcaldia després que el candidat del partit, Òscar Amenós, renunciés a assumir el càrrec un dia abans de la investidura.
 

"Amb 11 anys assistia als plens"

Aquest aterratge en política hauria pogut esdevenir per uns viaranys més estàndards si s’atén el bagatge de l’alcaldessa, una apassionada de la política des de ben jove. “Anava a fer campanya amb el iaio, i amb onze anys assistia als plens”, recorda. En aquest sentit, apunta que també assistia a les conferències que organitzava el partit, uns actes “on érem quatre gats”, remembra Pijuan, que ho compara amb el poder assolit pel seu partit en els darrers anys i que ella ha contribuït a consolidar: “La nostra centralitat política actual ens ha permès ampliar l’electorat sense renunciar a l’independentisme, que és la raó de ser del partit”. La primera edil llença un dard contra els independentistes crítics amb l’estratègia republicana perquè creu que no poden alliçonar “aquells que fa quatre dies seguien les tesis autonomistes de Pujol”.

Vallverdú rebla el clau recordant les reunions clandestines que organitzava al local del partit a la capital de l’Urgell, on s’hi reunien sovint destacades figures de l’Esquerra com el secretari general del partit Heribert Barrera i Víctor Torres, i joves promeses com Miquel Pueyo, actual Paer en cap de la ciutat de Lleida. “Ens la jugàvem, fent allò”, diu el “iaio”, que s’enriola recordant les converses amb la Guàrdia Civil per intentar assuaujar l’ambient i evitar denúncies inoportunes.
 
L'històric republicà té ben fermada en la memòria les aventures polítiques com també quan acompanyava la seva neta a Bellaterra, a mitjan anys 90, on estudiava traducció i interpretació i on va fer el doctorat en Teoria de la Traducció. Vallverdú en parla amb orgull de l’alcaldessa, que admet que s’ha sentit còmoda en aquest mandat i que, si es donessin les circumstàncies d’aritmètica, repetiria el pacte de govern. Els acords poden encarrilar-se per aquesta via més que cap a la de Junts, una formació que considera que “no ha paït encara haver perdut l’alcaldia fa quatre anys”. Pijuan admet que també l’ha sorprès la lentitud de l’administració i assegura que quan noti cansament, ho deixarà. Sembla que, de moment, té corda per estona. I el seu iaio, també.