02
de febrer
de
2017, 12:37
Actualitzat:
03
de febrer,
16:31h
"Vostès tenen un problema i es diu 3%". Es va fer un silenci a l'hemicicle. L'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall va deixar anar aquesta frase mirant als ulls de l'aleshores cap de l'oposició, Artur Mas. Maragall ho va expressar de forma sobtada enmig del debat al Parlament sobre l'esfondrament del túnel del metro al barri de Carmel. "Vostè ha perdut els papers", va replicar Mas. Era l'any 2005. L'estupefacció es podia llegir al rostre de bona part dels diputats.
Aquella frase aparentment fortuïta de Maragall va acabar sent el punt de partida del cas del presumpte finançament irregular de CDC, ara PDECat. L'any 2009 va esclatar el cas Palau, el judici del qual començarà precisament aquest mes de març, però la investigació s'allarga amb aquesta operació que parteix d'una denúncia d'ERC a l'Ajuntament de Torredembarra.
Més d'una dècada després de la revelació de Maragall, l'operació Pika ha sacsejat de nou la política catalana i impacta de ple en el PDECat amb una vintena de detencions i 25 escorcolls. És la continuació de les tres fases en què es va desenvolupar l'operació Petrum, comandada per la Guàrdia Civil de Tarragona, i que investiga el presumpte pagament per part d'empresaris de comissions del 3% a CDC a canvi d'obtenir obra pública, uns diners amb el qual el partit s'hauria finançat de forma irregular.
L'última actuació de l'operació Petrum va ser l'octubre del 2015, quan va ser detingut el tresorer de CDC Andreu Viloca i set persones més. Entre els arrestats hi havia dos treballadors de CDC i Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures.cat, empresa pública de gestió d'infraestructures que depèn del departament d'Economia de la Generalitat. A Viloca se li atribueixen un total de sis delictes relacionats amb la corrupció que són els de suborn, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, tràfic d'influències, alteració de preus en concursos o subhastes públiques i blanqueig de capitals.
El punt de partida de Petrum: Torredembarra
L'origen de l'operació parteix a l'Ajuntament de Torredembarra arran de les denúncies presentades per una ex-regidora d'ERC l'any 2013. El 27 de juny del 2014 la Guàrdia Civil va escorcollar el consistori de Torredembarra i va detenir Daniel Massagué, de CiU, que aleshores era l'alcalde, a més de sis regidors tant de CiU com del PP i del Grup d'Independents de Torredembarra, els tres partits que governaven en coalició. La investigació apuntava que Massagué podria haver cobrat comissions de la constructora Teyco i que la consultoria Efial podria haver rebut encàrrecs irregulars per un cost de 18.000 euros al mes.
Un any després, ja al juliol del 2015, la Guàrdia Civil torna a actuar i deté el conseller delegat de la constructora Teyco, Jordi Sumarroca -fill de Carles Sumarroca, un dels fundadors de CDC-, i una cosina i un oncle seu. També torna a ser detingut Massagué, que aleshores ja havia estat expulsat del partit. Segons la Fiscalia Anticorrupció, la família Sumarroca hauria pagat presumptament 1,4 milions d'euros a Massagué, a través de set empreses, suposadament a canvi d'afavorir que Teyco obtingués adjudicacions d'obra pública. L'actuació acaba, al mes d'agost, amb la posada en llibertat de Jordi Sumarroca sota fiança de 600.000 euros.
La detenció del tresorer Viloca
Un dels moments de gran impacte del cas es va produir el 28 d'agost del 2015, quan tot just quedava un mes per a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Agents de la Guàrdia Civil irrompen a la seu de la CatDem -la fundació de CDC, abans anomenada Trias Fargas- i al despatx del seu administrador i tresorer de CDC, Andreu Viloca. La investigació sospita que el partit s'hauria pogut beneficiar del cobrament de comissions presumptament il·legals a través de la fundació CatDem. En aquesta segona fase de l'operació Petrum, els agents van recopilar expedients d'obres executades per Teyco als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Figueres, Sant Celoni i Lloret de Mar.
No va ser, però, fins l'octubre que Viloca i set persones més van ser detinguts. A més de Rosell, van ser arrestats Jordi Soler (Grup Soler), Xavier Tauler (Copisa), Antonio García Bragado (Tec 4), José Luis Romero (Rogasa), Josep Manel Bassols (Oproler Barcelona) i Sergio Lerma (Oproler Madrid). La seu de CDC del carrer Còrsega va ser escorcollada i també ajuntaments com el d'Olot i Sant Fruitós del Bages.
El cas Palau: el finançament de CDC sota sospita per primer cop
Si Viloca va assumir la tresoreria de CDC és perquè, abans, Daniel Osácar es va veure forçat a dimitir en ser esquitxat pel cas Palau de la mateixa manera que aquest l'escàndol va ser el motiu pel qual la fundació Ramon Trias Fargas va canviar de nom, ara CatDem, per intentar netejar la seva imatge.
Tot i que la frase llançada a l'aire per Maragall va inquietar tots els estaments polítics, no va ser fins el 23 juliol del 2009 que el finançament de CDC es va situar a l'ull de l'huracà. Els Mossos d'Esquadra van irrompre al Palau de la Música i es va fer públic un desfalc de 31,2 milions d'euros per part de Fèlix Millet, que presidia la institució, i Jordi Montull, que dirigia l'Orfeó Català-Palau de la Música. Segons la investigació, ells es van emportar una bona part dels diners i la resta hauria anat a parar a les finances de CDC en uns anys en els quals Artur Mas era el secretari general del partit. El modus operandi era, segons la investigació, el següent: l'empresa Ferrovial abonava al Palau de la Música una comissió per l'obtenció d'obra pública adjudicada per la Generalitat i, d'aquesta comissió, una part se la quedaven Millet i Montull per fer d'”intermediaris” i la resta anava a parar a CDC almenys entre els anys 1999 i 2008.
En la documentació decomissada el juliol del 2009 hi apareix reiteradament el nom de "Daniel". La investigació considera que es referia a Daniel Osácar, ex-tresorer de CDC, que era el responsable de finances de CDC i també administrador de la Fundació Ramon Trias Fargas, ara fundació CatDem. De tota la investigació es desprèn que Millet seria la baula entre Ferrovial i CDC a través del seu responsable de finances.
Aquella frase aparentment fortuïta de Maragall va acabar sent el punt de partida del cas del presumpte finançament irregular de CDC, ara PDECat. L'any 2009 va esclatar el cas Palau, el judici del qual començarà precisament aquest mes de març, però la investigació s'allarga amb aquesta operació que parteix d'una denúncia d'ERC a l'Ajuntament de Torredembarra.
Més d'una dècada després de la revelació de Maragall, l'operació Pika ha sacsejat de nou la política catalana i impacta de ple en el PDECat amb una vintena de detencions i 25 escorcolls. És la continuació de les tres fases en què es va desenvolupar l'operació Petrum, comandada per la Guàrdia Civil de Tarragona, i que investiga el presumpte pagament per part d'empresaris de comissions del 3% a CDC a canvi d'obtenir obra pública, uns diners amb el qual el partit s'hauria finançat de forma irregular.
L'última actuació de l'operació Petrum va ser l'octubre del 2015, quan va ser detingut el tresorer de CDC Andreu Viloca i set persones més. Entre els arrestats hi havia dos treballadors de CDC i Josep Antoni Rosell, director general d'Infraestructures.cat, empresa pública de gestió d'infraestructures que depèn del departament d'Economia de la Generalitat. A Viloca se li atribueixen un total de sis delictes relacionats amb la corrupció que són els de suborn, prevaricació, finançament il·legal de partits polítics, tràfic d'influències, alteració de preus en concursos o subhastes públiques i blanqueig de capitals.
El punt de partida de Petrum: Torredembarra
L'origen de l'operació parteix a l'Ajuntament de Torredembarra arran de les denúncies presentades per una ex-regidora d'ERC l'any 2013. El 27 de juny del 2014 la Guàrdia Civil va escorcollar el consistori de Torredembarra i va detenir Daniel Massagué, de CiU, que aleshores era l'alcalde, a més de sis regidors tant de CiU com del PP i del Grup d'Independents de Torredembarra, els tres partits que governaven en coalició. La investigació apuntava que Massagué podria haver cobrat comissions de la constructora Teyco i que la consultoria Efial podria haver rebut encàrrecs irregulars per un cost de 18.000 euros al mes.
Un any després, ja al juliol del 2015, la Guàrdia Civil torna a actuar i deté el conseller delegat de la constructora Teyco, Jordi Sumarroca -fill de Carles Sumarroca, un dels fundadors de CDC-, i una cosina i un oncle seu. També torna a ser detingut Massagué, que aleshores ja havia estat expulsat del partit. Segons la Fiscalia Anticorrupció, la família Sumarroca hauria pagat presumptament 1,4 milions d'euros a Massagué, a través de set empreses, suposadament a canvi d'afavorir que Teyco obtingués adjudicacions d'obra pública. L'actuació acaba, al mes d'agost, amb la posada en llibertat de Jordi Sumarroca sota fiança de 600.000 euros.
La detenció del tresorer Viloca
Un dels moments de gran impacte del cas es va produir el 28 d'agost del 2015, quan tot just quedava un mes per a les eleccions plebiscitàries del 27-S. Agents de la Guàrdia Civil irrompen a la seu de la CatDem -la fundació de CDC, abans anomenada Trias Fargas- i al despatx del seu administrador i tresorer de CDC, Andreu Viloca. La investigació sospita que el partit s'hauria pogut beneficiar del cobrament de comissions presumptament il·legals a través de la fundació CatDem. En aquesta segona fase de l'operació Petrum, els agents van recopilar expedients d'obres executades per Teyco als ajuntaments de Sant Cugat del Vallès, Figueres, Sant Celoni i Lloret de Mar.
No va ser, però, fins l'octubre que Viloca i set persones més van ser detinguts. A més de Rosell, van ser arrestats Jordi Soler (Grup Soler), Xavier Tauler (Copisa), Antonio García Bragado (Tec 4), José Luis Romero (Rogasa), Josep Manel Bassols (Oproler Barcelona) i Sergio Lerma (Oproler Madrid). La seu de CDC del carrer Còrsega va ser escorcollada i també ajuntaments com el d'Olot i Sant Fruitós del Bages.
La Guàrdia Civil, amb el tresorer de CDC Andreu Viloca. Foto: ACN
El cas Palau: el finançament de CDC sota sospita per primer cop
Si Viloca va assumir la tresoreria de CDC és perquè, abans, Daniel Osácar es va veure forçat a dimitir en ser esquitxat pel cas Palau de la mateixa manera que aquest l'escàndol va ser el motiu pel qual la fundació Ramon Trias Fargas va canviar de nom, ara CatDem, per intentar netejar la seva imatge.
Tot i que la frase llançada a l'aire per Maragall va inquietar tots els estaments polítics, no va ser fins el 23 juliol del 2009 que el finançament de CDC es va situar a l'ull de l'huracà. Els Mossos d'Esquadra van irrompre al Palau de la Música i es va fer públic un desfalc de 31,2 milions d'euros per part de Fèlix Millet, que presidia la institució, i Jordi Montull, que dirigia l'Orfeó Català-Palau de la Música. Segons la investigació, ells es van emportar una bona part dels diners i la resta hauria anat a parar a les finances de CDC en uns anys en els quals Artur Mas era el secretari general del partit. El modus operandi era, segons la investigació, el següent: l'empresa Ferrovial abonava al Palau de la Música una comissió per l'obtenció d'obra pública adjudicada per la Generalitat i, d'aquesta comissió, una part se la quedaven Millet i Montull per fer d'”intermediaris” i la resta anava a parar a CDC almenys entre els anys 1999 i 2008.
En la documentació decomissada el juliol del 2009 hi apareix reiteradament el nom de "Daniel". La investigació considera que es referia a Daniel Osácar, ex-tresorer de CDC, que era el responsable de finances de CDC i també administrador de la Fundació Ramon Trias Fargas, ara fundació CatDem. De tota la investigació es desprèn que Millet seria la baula entre Ferrovial i CDC a través del seu responsable de finances.
Fèlix Millet i Jordi Montull, en una imatge d'arxiu. Foto: Guillem Sánchez/ACN