El conseller de la Presidència, Jordi Turull, ja és el candidat virtual a la presidència de la Generalitat, després que l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez, hagi donat per fet aquest dimarts que renunciarà a l'acta per facilitar la seva excarceració. El president del Parlament, Roger Torrent, anunciarà aquest dimecres que buscarà una alternativa, amb la mirada posada en Turull i un ple que, com va avançar NacióDigital, es preveu per a la setmana vinent.

JxCat i ERC ja tenen firmada en secret la distribució del Govern i el seu programa, però qui ja és el "pla C" de l'independentisme encara ha de resoldre diversos serrells per garantir-se la investidura i una legislatura viable just després. Per començar, encara no té els suports assegurats per sortir escollit, ni tan sols en segona volta, però hi ha altres elements que condicionaran un mandat que, en cas d'arrencar, no serà gens ordinari. En línia amb uns prolegòmens, marcats per dos candidats vetats per la justícia espanyola, diputats empresonats i exiliats o uns terminis a l'aire -o a la taula del Tribunal Constitucional (TC)- arran d'una investidura fallida.

1. El suport de la CUP

Com que Cs, PSC, "comuns" i PP sumen 65 diputats, l'independentisme necessita 68 vots per investir Turull en primera volta o 66 en segons. Com que només hi haurà 64 parlamentaris presents de JxCat i ERC, l'abstenció anunciada per la CUP és insuficient en cap dels dos casos. Els anticapitalistes, a més, van avisar que, si en lloc de Sànchez, el candidat era algú del PDECat, encaririen el seu suport, tot i que aquest dimarts el seu cap de files al Parlament, Carles Riera, ha tret ferro al nom del presidenciable.

En canvi, la CUP posa èmfasi en la negociació del programa de govern. Concretarà les seves exigències aquest dimecres, en una conferència al Born, però, pel que han anat avançant, versaran sobre la necessitat de la desobediència amb l'Estat -per exemple, aplicant lleis suspeses pel TC-, d'implantar la República i d'impulsar un procés constituent amb terminis marcats i que culmini amb un multireferèndum i una Constitució catalana. En aquest sentit, ERC cedeix a JxCat la iniciativa de convèncer els anticapitalistes, cosa que van intentar -per ara, sense èxit- el cap de setmana proposant una moció de confiança a mitja legislatura.
 
2. El rol dels exiliats

Una altra opció per arribar als 66 diputats seria que els dos diputats exiliats, Carles Puigdemont i Toni Comín, renunciessin a l'acta -com els va demanar en una entrevista a NacióDigital l'exdiputada de MES Magda Casamitjana-. Per contra, la CUP desafia la mesa del Parlament a que els permeti delegar el vot o exercir-lo a distància, com una mostra de desobediència a l'Estat.

JxCat i ERC, però, no són massa partidaris de forçar el reglament del Parlament -no creuen que fos efectiu, ja que el ple seria impugnat-, però Puigdemont i Comín tampoc no tenen intenció de deixar l'escó. El president ho rebutja perquè no renuncia a ser investit en algun altre moment de la legislatura, si el clima canvia i la pressió de l'Estat es relaxa. Al seu torn, el conseller de Salut argüeix que cedir la seva acta no serviria per tenir cap majoria. No sembla, per tant, que aquesta sigui una opció, tot i que, si la CUP s'enroca, podria tornar a posar-se sobre la taula.

3. La conselleria de la Presidència

Turull va ser un dels dirigents del PDECat a qui Puigdemont va reclutar el juliol per encarar la fase final de la legislatura. En aquell moment era president del grup parlamentari de Junts pel Sí i va fer el salt a la conselleria de Presidència, des de la qual va exercir també com a portaveu. Va tenir un paper actiu en els debats sobre el referèndum i va ser una de les cares públiques que van aparèixer des del Govern per informar de la jornada de votació. La seva idea era la de tornar al càrrec en l'esquema de restitució plantejat per JxCat, i la tria com a president obre un forat en l'organigrama.

En aquest sentit, l'ascens de Turull farà que calgui triar un nou o nova conseller/a de Presidència, un dels càrrecs més rellevants de l'executiu. No només per una qüestió de competències -que també, perquè controla el Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) i l'àrea de comunicació-, sinó d'influència política: té despatx a Palau i acostuma a tenir associat el càrrec de portaveu. Qui se situï a Presidència sap que tindrà pes polític i que es convertirà en una de les cares del Govern.

4. La lupa del Suprem

La presidència de Turull, si acaba tirant endavant, estarà observada amb lupa per la Fiscalia i el Tribunal Suprem, que dirigeix el procés judicial contra l'1-O que ja el va mantenir a la presó 32 dies. Llavors, va deixar-lo en llibertat tant a ell com a d'altres consellers i, en canvi, no a Oriol Junqueras i Joaquim Forn, perquè a aquests els veia un major risc de reiteració delictiva.

Sigui com sigui, tots ells van renegar de la via unilateral i la desobediència en les seves declaracions. Liderar un Govern que reprengués el procés català -com preveu el programa de JxCat i ERC- podria equivaldre a un bitllet directe de retorn a la presó, fins i tot abans de finalitzar la fase d'instrucció, com a tard a l'abril del 2019 -moment en què els encausats podrien ser inhabilitats-. Fins ara, en les investidures fallides, la mesa del Parlament i els dos principals grups independentistes ja han evitat desacatar res per evitar-ho. Quin marge de maniobra pot tenir Turull en el Govern en aquesta situació?
 
5. El "pla D"

L'excepcionalitat de la legislatura fa que ja hi hagi hagut tres noms sobre la taula per anar a la investidura: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Jordi Turull. Existeix la possibilitat -totes les fonts consultades, polítiques i jurídiques, així ho indiquen- que el dirigent del PDECat acabi sent inhabilitat pel jutge Llarena quan acabi la instrucció -o abans- de la causa contra el procés al Suprem, i això obligaria a buscar una alternativa. I el perfil d'aquesta alternativa és un dels punts de discussió existents entre JxCat i el partit que n'ostenta els drets electorals i econòmics.

Un dels noms que apareix en aquest context és el d'Elsa Artadi, que possiblement es converteixi en presidenta del grup parlamentari de Puigdemont quan es faci efectiva la renúncia a l'acta de Jordi Sànchez, que és qui ostenta ara el càrrec. Puigdemont preferiria un independent, però el PDECat és partidari d'algú amb carnet. De moment, però, la prioritat és formar Govern i començar a revertir les conseqüències del 155.