NacióDigital ha consultat com es viu el dia a dia amb la intervenció, i el sector públic es queixa de la pèrdua d'autonomia. En opinió del gerent del Consorci de Normalització Lingüística, Josep Madorell, se'ls ha "segrestat". Al sector públic coincideixen en el fet que la intervenció els va venir per sorpresa. "Sabem que estem intervinguts perquè l'entitat bancària ens ho va comunicar", relata Rosa Vilavella, gerent de dos organismes de recerca biomèdica, l'institut IDIBAPS i la Fundació Clínic.
El procediment és el mateix per a tothom: cal adjuntar una "declaració responsable" segons la qual no es finança "cap actuació il·legal o contrària a les decisions dels tribunals", o sigui, que es garanteix que amb el pagament no es contribueix a pagar el referèndum. I els bancs no realitzen cap operació en els comptes afectats sense prèvia autorització d'Hisenda, malgrat que només siguin uns pocs euros.
1. Incògnita sobre el pagament de la renda garantida
Els àmbits de protecció social, salut i educació no s'haurien de veure afectats per la intervenció estatal dels comptes, però l'Estat ha fet diverses excepcions, com la renda garantida de ciutadania. El motiu és que aquesta iniciativa forma part del programa del Govern d'igualtat, qualitat i integració laboral, en el qual s'impedeix cap nova despesa. Malgrat això, a hores d'ara encara és aviat per determinar quina serà l'afectació, ja que la renda s'acaba d'estrenar: el termini de sol·licituds per ser-se beneficiari es va obrir tot just el 15 de setembre, i el Govern té quatre mesos per resoldre-les.
[blockquote]"Exigirem el compliment de la llei sí o sí", adverteix la Comissió Promotora de la renda garantida[/blockquote]
Els 27.000 perceptors de la fins ara renda mínima d'inserció seran la prova de foc de fins a on arriba l'efecte de la intervenció de l'Estat, ja que el 4 d'octubre han de començar a cobrar la renda garantida, que també substituirà la renda mínima d'inserció (RMI). Fonts del Departament d'Afers Socials han admès que els 27.000 beneficiaris "es poden veure afectats", però intentaran que no es quedin sense cobrar. El Govern té una setmana de marge. Diosdado Toledano, un dels representants de la Comissió Promotora de la renda, ha afirmat que no disposen de cap informació que indiqui problemes en el pagament, però exigiran que es compleixi la llei amb la qual s'ha creat la renda. "Exigirem el compliment de la llei sí o sí", ha subratllat.
2. El principi d'autonomia universitària, "vulnerat"
Les universitats i centres de recerca catalans són dels àmbits que més han patit els darrers dies, i dels primers en advertir-ho el dijous en un comunicat amb el qual van acusar Montoro de "posar en risc l’activitat acadèmica". A la Universitat de Barcelona (UB) preveuen que hi hagi "endarreriments en determinades gestions", com el pagament a proveïdors. A l'Autònoma (UAB) també confirmen que la intervenció els alenteix les operacions financeres. On també es nota és a la Universitat de Lleida (UdL), on han quedat en stand by diversos pagaments que s'havien de fer durant la setmana passada, segons ha avançat Àlvar Llobet.
El Consell de Govern de la UAB ha aprovat aquest dimecres un manifest amb el qual mostra el seu "ferm i enèrgic rebuig" a la intervenció dels comptes perquè aquesta acció "vulnera el principi d'autonomia universitària i posa en risc la seva activitat acadèmica i de recerca", en reclama l'aturada immediata i explica que la universitat comunicarà la situació als organismes internacionals els recursos dels quals hagin estat afectats per la mesura. I la UB també ha expressat el seu rebuig "al bloqueig econòmic", que "afecta el normal funcionament" de les universitats públiques i els centres de recerca.
Estudiants en una manifestació a Lleida a favor del referèndum. Foto: ACN
3. Centres de recerca: es pot abonar un dinar però no un taxi
El Departament d'Empresa i Coneixement estima que es veuen afectats més de 30 milions d'euros d'aquí a finals d'any, 11,7 dels quals destinats a programes de recerca. Des de la Institució Centres de Recerca de Catalunya (CERCA), el seu director, Lluís Rovira, ha subratllat que a finals de la setmana passada van quedar "tots els comptes bloquejats". La institució CERCA, una fundació de majoria pública, agrupa 41 centres, i en 38 dels quals la Generalitat és majoritària. Només en els tres privats no han patit cap efecte. Rovira s'ha queixat de la "desproporció increïble" de la intervenció estatal, i de les formes "nefastes" d'actuar, ja que els centres s'ho van trobar quan ja estava tot fet.
Ha explicat que des d'aquest dimarts algun centre ja ha pogut fer el pagament de nòmines, però es dona el cas que cadascun necessita un certificat digital propi perquè Hisenda validi els pagaments, i no tots en disposaven. "Ara la majoria han pogut fer pagaments d'allò més important, i han pogut fer cobraments", ha ressaltat, però ha avisat del fet que "el problema més gran" segueix sent amb les targetes de crèdit. Hisenda només permet algunes despeses, com restaurants i peatges, però no la de taxis ni la de bitllets d'avió per a investigadors estrangers que han d'acudir a fer avaluacions.
[blockquote]"Ara no tenim autonomia com la teníem fa una setmana", es queixa l'institut IDIBAPS[/blockquote]
Rosa Vilavella és gerent de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i de la Fundació Clínic per a la Recerca Biomèdica, i ha advertit del fet que els comptes d'aquest segon organisme s'han vist intervinguts pel govern espanyol malgrat que no rep aportacions de la Generalitat. A l'IDIBAPS necessiten una firma mancomunada per autoritzar pagaments, i ara estan subjectes al fet que també els autoritzi Hisenda. "Ara no tenim autonomia com la teníem fa una setmana", s'ha queixat. S'han assegurat de pagar nòmines, però estan pendents que Hisenda accepti el pagament a proveïdors previst aquest dijous.
4. Denúncia a Europa d'Unió de Pagesos per la intervenció a agricultura
Unió de Pagesos ha presentat una denúncia contra l'Estat davant la Comissió Europea (CE) per la intervenció dels comptes del Govern en l'àmbit de l'agricultura. També es veuen afectats la ramaderia i pesca. Segons l'organització agrària, la mesura estatal és "arbitrària i il·legal", i suposa una infracció del dret de la Unió Europea i la seva Carta de drets fonamentals perquè s'anul·len tots els programes pressupostaris del Departament d'Agricultura, excepte les remuneracions del personal i les despeses corrents vinculades.
Tractors a Lleida el dissabte en defensa del referèndum. Foto: ACN
En concret, UP adverteix del fet que comporta bloquejar la seguretat alimentària, la sanitat animal i vegetal, la formació professional agrària i pesquera, i l'aplicació de la Política Agrària Comuna (PAC). El responsable d'Organització d'UP, Josep Carles Vicente, considera que és difícil de mesurar l'abast de la mesura però la veu "irresponsable", ja que el sector "pràcticament està lligat de mans i peus sense poder atendre els problemes que puguin venir del dia a dia". Ho ha exemplificat amb el fet que, si ara es produís un brot de grip aviària, "no es podrien gastar diners per fer investigació".
5. El control d'Hisenda va arribar a la coordinadora de colles castelleres
La intervenció del pressupost del Govern també afecta l'àmbit de la cultura. En concret, a més d'una trentena d'actuacions que té en marxa el Departament d'aquest àmbit, com la restauració de la Seu Vella de Lleida, valorada en 830.000 euros, i les activitats de Biblioteques i de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC). En opinió del conseller de Cultura, Lluís Puig, es tracta d'"una salvatjada". Un dels organismes afectats és el Consorci per a la Normalització Lingüística. El seu gerent, Josep Madorell, opina que l'Estat el que fa és "segrestar tota la capacitat que pugui tenir la Generalitat i el sector públic".
Una altra entitat que havia vist intervinguts els seus comptes bancaris malgrat que no té vinculació amb la Generalitat és la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya (CCCC), segons va denunciar l'entitat, que aplega les colles castelleres catalanes. Considera l'acció de l'Estat "injustificable" perquè es tracta d'una entitat privada sense ànim de lucre ni cap relació amb la Generalitat, però finalment Hisenda ha aixecat la intervenció aquest dimecres. Hisenda s'ha excusat amb l'entitat, ja que se'ls va incloure per error en el llistat d'organismes a qui el govern espanyol ha intervingut les finances: apareixia el Consorci del Museu Casteller de Valls amb el NIF de la Coordinadora.
