El Principat, amb un 67% de participació, ha votat enmig d'una incertesa sobre els resultats després de tres legislatures -des del 2011- en les quals la formació de centredreta Demòcrates d'Andorra ha ocupat el govern. Espot es presenta a la reelecció i amb els resultats en mà és favorit, però no és ell el cap de l'Estat. El sistema polític andorrà té la seva complexitat. Constituït com a principat, els dos coprínceps són el president de França i el bisbe de la Seu d'Urgell, que comparteixen la condició de caps d'estat.
Els andorrans han elegit els 28 membres del Consell General, el parlament de les valls. La meitat d'ells, 14, són elegits per sistema majoritari en cada una de les set parròquies. La força que s'imposa en una s'emporta dos consellers. Això dona als sectors més conservadors del país, amb especial domini de les petites parròquies, com Canillo o Ordino, un clar avantatge. Els 14 consellers restants són elegits a través d'una llista nacional.
L'associació amb la Unió Europea
El lligam amb la Unió Europea ha estat un dels temes de debat en la campanya. Hi ha negociacions entre la UE i els petits estats europeus com San Marino, Mònaco i Andorra. Està previst tancar un acord d'associació amb Brussel·les, que després es posaria a referèndum, potser a finals d'any. Però el vincle amb la UE genera controvèrsia. Perviu al país un corrent molt hostil a les influències foranes. I aquesta campanya ha mostrat l'existència d'un populisme de dretes, encarnat per Andorra Endavant, liderat per Carine Montaner, que propugna aturar les negociacions amb Brussel·les i "prioritzar Andorra".L'associació amb la UE tindrà efecte en molts aspectes de la vida andorrana. Caldrà veure com es produeix l'encaix del sector financer i de les grans operadores monopolístiques, com Andorra Telecom i FEDA (Forces Elèctriques d'Andorra).
Habitatge i cost de la vida, temes centrals
Una novetat de l'actual moment polític a Andorra és el predomini que han tingut els temes socials en la campanya. La inflació també ha fet els seus estralls al país i l'habitatge i la pèrdua de poder adquisitiu han estat tema de debat. La pressió d'inversors estrangers ha imposat la construcció d'habitatges de luxe, forçant segments cada cop més nombrosos del país a haver de fixar la seva residència fora del Principat. La pandèmia ha accentuat l'arribada de gent de nivell alt que s'han refugiat al país. No hi ha preu de lloguer digne per un treballador mitjà.D'altra banda, malgrat que la FEDA és pública i l'electricitat sempre ha estat relativament barata al país, se n'ha d'importar de França i Espanya, i el cost ha pujat, afectant també el nivell de vida i empobrint una franja de treballadors i classes mitjanes. Sobre aquesta inquietud creix el partit Concòrdia, format per joves andorrans com Cerni Escalé i que alguns qualifiquen de nova política.
