El líder del PSC creu que la feina del Consell Nacional de Transició és un insult als catalans Foto: ACNEl PSC ha enviat aquest divendres al PSOE el seu projecte de reforma constitucional. En el text els socialistes catalans proposen atorgar més pes jurídic i polític a l'Estatut i donar-li "consideració de Constitució de la comunitat autònoma", limitant, a més, "el control del Tribunal Constitucional" en algunes matèries territorials. El PSC vol també reformar el Senat perquè tingui l'última paraula en competències autonòmiques, perquè estigui composat per membres dels governs territorials, i puguin, així, les comunitats escollir la meitat de la composició del Tribunal Constitucional.
El PSC presentarà públicament la proposta en dos actes aquest maig a Madrid i Barcelona. Mesos de consultes i reflexions al sí de la Fundació Rafael Campalans han acabat plasmats en un document que el PSC ha convertit en la proposta de reforma constitucional amb la que negociarà amb el PSOE. Aquest projecte pretén descentralitzar i federalitzar l'Estat, començant ja per les pròpies institucions i lleis. En aquest sentit, la reforma determina atorgar "la consideració a l'Estatut com a Constitució de la comunitat autònoma, canviant també el procediment per a la seva aprovació que serà tasca exclusiva de les autonomies i la limitació del control del Tribunal Constitucional".
"En virtut de la desaparició del principi dispositiu, els Estatuts deixen de tenir com a missió principal l'assumpció de les competències autonòmiques, i aquest fet altera la natura d'aquestes normes, que poden passar a configurar-se como la 'Constitució' de la comunitat autònoma", detalla el PSC a la proposta. El document dels catalans enviat al PSOE també determina que la "funció principal" dels Estatuts serà, doncs, "dissenyar l'organització de la comunitat autònoma, que podria condicionar-se només de manera molt general al text constitucional".
Un Senat federal i amb membres dels Governs
Una altra de les grans novetats que ofereix la proposta és la reforma del Senat, convertint-lo en una institució "completament federal". El document del PSC atorga a la que ara és considerada càmera alta de l'Estat un paper essencial en tot allò que gira al voltant de les autonomies. Així, el nou Senat tindria l'última paraula -fins i tot en alguns casos l'única- en matèries que afecten a les competències autonòmiques o en temes sensibles pels territoris com el sistema de finançament o l'equilibri pressupostari.
Aquest Senat seria també l'encarregat "d'impulsar i dirigir les relacions intergovernamentals i la participació de les comunitats autònomes en les institucions de l'Estat i de la UE", així com de "facilitar la participació de les autonomies en les decisions comunitàries en les que intervé l'Estat espanyol".
Aquesta reformada cambra tindria, igualment, una nova composició ben diferent a l'actual, on els senadors són en part escollits a les urnes i la resta designats pels parlaments territorials. La proposta del PSC planteja un Senat amb membres designats pels governs autonòmics, amb una distribució que atorgaria tres seients a cada autonomia. Aquests senadors disposarien de tres, quatre, cinc, vuit, nou, deu o onze vots, en funció de la quantitat d'habitants que tingui cada territori. En virtut d'aquesta composició, Cantabria, La Rioja i Navarra tindrien tres vots al Senat; Aragó, Astúries, Extremadura, Balears i Múrcia, quatre; Canàries, Castella-La Manxa, Castella i Lleó, Galícia i Euskadi, cinc; el País Valencià, vuit; Madrid, nou; Catalunya, deu; i Andalusia, onze vots.
Els Governs i el TC
Amb aquest model de Senat, el PSC defensa que es podria combinar el caràcter "tècnic" dels seus membres -donat que els consellers designats poden anar canviant en funció de la matèria que s'hagi de tractar a la sessió- i la utilitat -donat que en ser els governs autonòmics els que en formen part, la seva implicació i aplicació seria més "eficaç".
La composició que proposa el PSC, a més, permetria que el Senat "nomenés a la meitat dels membres del Tribunal Constitucional", donant així "participació" als executius autonòmics en la designació dels magistrats de l'alt tribunal. El document estableix també, en aquest sentit, que els membres del TC haurien de ser escollits en base a "un criteri de bons juristes, desautoritzant el sistema de quota dels grups parlamentaris".
La reforma constitucional dels socialistes catalans planteja la necessitat -expressada en diverses ocasions pel primer secretari, Pere Navarro- de delimitar les competències de l'Estat i dels territoris. En aquest sentit, determina que les autonomies haurien de tenir competències exclusives en matèries com "el règim lingüístic" s'haurien de reconèixer les competències diferenciades a Catalunya i Euskadi en "matèria d'organització territorial, seguretat, trànsit, educació, justícia i acció exterior, en allò referit a les seves competències".
El finançament, a la Constitució
Tal i com ja havien anunciat diversos membres de la cúpula del PSC, la proposta de reforma també reclama que la nova Constitució inclogui el sistema de finançament autonòmic. Garantir la suficiència de recursos, la solidaritat, el principi d'ordinalitat, la bilateralitat i multilateralitat en la negociació, l'autonomia de recaptació i la correcció de disfuncionalitats del sistema són els principis que, segons el PSC, haurien d'estar detallats en la Constitució. Tot i explicar en el document que també s'haurien de determinar els percentatges i la participació de les autonomies en els impostos i les potestats tributàries, la proposta no tanca -en absolut- un model de finançament concret per Catalunya ni per cap comunitat autònoma.
