Dirigents del PSC se senten ara incòmodes amb la moció a Badalona

Sabater s'enfronta avui a l'intent dels socialistes, amb només tres regidors, de desbancar-la de l'alcaldia de la mà del PP i Cs

Publicat el 20 de juny de 2018 a les 06:00
Actualitzat el 20 de juny de 2018 a les 07:23
4 de juny del 2015. Guanyem Badalona en Comú, ERC, ICV-EUiA i el PSC anuncien un acord per fer Dolors Sabater alcaldessa. Objectiu: traçar un cordó sanitari per barrar el pas a Xavier García Albiol. Els socialistes, que no entraven a govern, sí eren clau votant la investidura. Tres anys després és el mateix PSC qui, entre dubtes interns a la seva direcció, podria capgirar el rumb de Badalona amb una moció de censura amb el PP i Ciutadans. Si prospera, la quarta ciutat de Catalunya passarà a estar governada per una extrema minoria de tres regidors socialistes a menys d'un any de les municipals del 2019.

O la continuïtat de Sabater com a alcaldessa, que passi el que passi tornarà a ser candidata a l'alcaldia per decisió de l'assemblea de Guanyem aquest dimarts, o una nova etapa amb Álex Pastor al capdavant del consistori. Aquesta és la dicotomia que es dirimeix en les pròximes hores. L'actual equip de govern dona quasi per perduda la partida, però els populars són els que tenen l'última paraula i, després dels estira-i-arronsa i la impossibilitat de tancat un acord de governabilitat amb el PSC, encara no s'han pronunciat de forma definitiva.

L'escenari polític badaloní no deixa de ser, però, el retrat d'una paradoxa: ara que el PSOE ha arribat a la Moncloa tot fent bandera d'haver desterrat el PP i descol·locat a Ciutadans, el PSC a Badalona intenta fer-se amb l'alcaldia de la ciutat de la mà dels partits de dretes. La situació incomoda alguns dirigents de l'executiva nacional del PSC, que si bé inicialment creien que la moció de censura era una tàctica dels representants municipals del partit per marcar perfil de cara a les municipals tot donant per fet que no prosperaria, reconeixen que ara es veuen en la tessitura de culminar-la. En bona part, per l'acció inesperada d'Albiol de regalar-los les firmes per presentar-la.

[blockquote]"Alguns dirigents crèiem que el que havíem de fer era distanciar-nos dels uns i dels altres, però ara ja és un fet consumat"[/blockquote]
"Alguns dirigents crèiem que el que havíem de fer era distanciar-nos dels uns i dels altres, però ara ja és un fet consumat", afirma un dirigent de la cúpula socialista que sí comparteix que la situació a Badalona era "insostenible" i que subratlla que no s'ha pactat "cap contrapartida" amb els populars. Alguns alcaldes socialistes, especialment els més pròxims territorialment, temen que la situació de Badalona sigui utilitzada per les seves respectives oposicions contra ells. També hi ha, però, una altra visió dins del partit tenint en compte el mal estat de salut del PSC a Badalona, amb només tres representants quan van governar durant més de tres dècades la ciutat. "O ho intentem tot, o no revifarem. Incomoditat per rebre el suport del PP hi ha, però això no té res a veure amb l'oportunitat", argumenten fonts coneixedores de la situació. Tots comparteixen, però, que Sabater ha incomplert l'acord pel qual els socialistes van votar a favor de la seva investidura.

El PSC assenyala la "paràlisi" de l'Ajuntament i l'independentisme de Sabater

Per què els socialistes de Badalona han liderat la iniciativa per arrabassar l'alcaldia a Sabater? La decisió es va madurar després que Sabater perdés la qüestió de confiança del mes d'abril. Que quallés la maionesa entre PP, PSC i Ciutadans semblava inviable -havien fracassat en l'intent en anteriors ocasions-, però les tres formacions han acabat fent una diagnosi comuna. Assenyalen la "paràlisi" de la gestió de l'Ajuntament en projectes clau, partides pressupostàries no executades i falta de neutralitat davant del conflicte entre Catalunya i Espanya. El secretari d'organització del partit, Salvador Illa, va assenyalar directament les idees sobiranistes de l'alcaldessa com una de les causes de la censura.

Segons els socialistes, Sabater ha incomplert l'acord pel qual ells van votar a favor de la seva investidura i s'ha significat amb la línia independentista dels cupaires. De fet, va ser una de les alcaldesses que el passat 27 d'octubre al Parlament va exhibir el seu compromís amb la República catalana proclamada i posteriorment no executada i el govern municipal ja va concentrar tots els focus per la seva decisió d'obrir el 12 d'octubre, dia de la Hispanitat, del 2016, motiu pel qual es va obrir un procediment judicial.

"Sabater ha fet un mal ús de la nostra confiança. S'ha equivocat. No ha aconseguit ampliar el seu suport i s'ha acabat convertint en només representa la gent del centre de Badalona", explica un dirigent de la cúpula del PSC tot fent referència als barris de la perifèria, clarament de vot unionista, i recordant que el vot independentista és minoritari a la ciutat.

[blockquote]"Certament, algunes coses no s'han fet bé", expliquen fonts de l'òrbita del govern municipal[/blockquote]
"Certament, algunes coses no s'han fet bé", expliquen fonts de l'òrbita del govern municipal. Amb tot, consideren que "cap error" pot justificar que la ciutat perdi el "segell progressista" per acabar de nou, en deu mesos, a les urpes del "racisme més ferotge" del PP. Aquest risc i el fet que és "materialment impossible" comandar una ciutat com Badalona amb tan sols tres regidors són els dos arguments que Sabater ha repetit en les últimes hores per demanar al PSC que es repensi la seva acció.

La moció de censura es va activar després d'un gest inesperat d'Albiol. Malgrat tenir deu regidors -va guanyar amb claredat les eleccions del 2015- i que sempre s'havia postulat com a alternativa, va accedir a donar suport a una moció de censura liderada pels socialistes. No hi ha hagut, però, acord per formar un govern tripartit perquè el PSC, per directriu nacional, ha posat com a condició sine qua non que Albiol no pot formar part de l'executiu.

L'últim cartutx d'un PSC a Badalona més dèbil que mai

Certament l'operació del PSC de governar amb tres regidors és arriscada i els més reticents de dins del partit consideren que assumir en aquestes condicions el govern de la ciutat només acabarà servint per donar volada a la figura de Sabater o servir en safata l'alcaldia a Albiol a les pròximes eleccions. Fonts coneixedores de la situació expliquen, però, que Pastor, busca situar-se al focus mediàtic i assegurar-se que serà el cap de llista a les eleccions del 2019.

Fa tres anys ho va ser l'exalcalde Jordi Serra, que va governar la ciutat entre el 2008 i el 2011 -fins el triomf i els quatre anys d'alcaldia d'Albiol- i que l'agost del 2015 va acabar plegant després d'una patacada electoral sense precedents: els socialistes passaven de nou a tres regidors a una ciutat on van governar durant més de tres dècades. Pastor va apuntalar la moció de censura amb una consulta a la militància en la qual el 92% dels participants va rubricar la proposta.

Va ser just després de la investidura de Pedro Sánchez, gir copernicà que va agafar per sorpresa els socialistes badalonins mentre teixien el suport a la moció de censura, que el propi Miquel Iceta es van afanyar a posar-hi cullerada dibuixant una línia vermella: disposició a governar amb el PP i Ciutadas, tota; però sense Albiol. Aquesta exigència és la que ha impedit en bona part l'entesa de govern malgrat que el líder del PP ho atribueixi a una falta d'entesa en el full de ruta. Els populars tindran aquest dimecres l'última paraula per posar fi (o no) a l'etapa Sabater. Conscient que la seva etapa com a líder del PP a Catalunya no s'allargarà gaire més, Albiol concentra tot el seu esforç en recuperar l'alcaldia de Badalona l'any que ve. Els números, assegura més d'un, li surten, però els socialistes volen cremar l'últim cartutx.