Sovint, en política, i malauradament en molts altres ordres de la vida, el cinisme i la maldat no només no haurien de tenir premi sinó que haurien de tenir càstig. Però les enquestes sostenen que el PP és, de bracet de Vox i de ningú altre, en disposició d’arribar a la majoria absoluta a les pròximes eleccions. Tant li fa la nefasta gestió de la Dana al País Valencià, la insolvència que Alberto Núñez Feijóo va demostrar a la darrera campanya electoral, o que el partit no hagi fet propòsit d’esmena dels casos de corrupció que ha protagonitzat. 

[Si vols rebre al correu El Despertador o un altre butlletí de Nació clica aquí]

Tampoc ha mostrat cap voluntat de rectificar la seva conducta sobre l’operació Catalunya. L’oferta del PP implica continuar utilitzant a favor dels seus interessos partidistes i en contra dels seus enemics (que són també els enemics d’Espanya, siguin independentistes o d’esquerres) els aparells de l’Estat i mediatitzar tant com li sigui possible els poders judicial, econòmic i mediàtic. Al Madrid DF, el particular ecosistema polític que els darrers anys s’ha fet gran dins de l’M-30, té no pas poques palanques per fer-ho i les maniobres aperturistes o centristes ni hi són ni s’esperen. Us aconsello la peça de Tania Tapia de tot plegat.

Dissabte, Feijóo va ser a Castelldefels, ciutat que governa, per animar la mobilització contra el govern de Sánchez. El seu partit acusa d’assaltar les institucions, d’actuar com “la màfia” (quan les paraules es fan anar amb aquesta lleugeresa perden sentit, “quan tot és màfia, res és màfia”), i d’estar entregat als independentistes. Per boicotejar-lo el govern del PSOE, el PP ha desplegat una ofensiva diplomàtica que, sumada a la poca habilitat i la procrastinació del govern espanyol, ha frustrat l’oficialitat del català a Europa. Sobre això us aconsello l'article d'Enric Marín.

El PP n’ha tret pit (aquest vídeo de Santi Rodríguez n'és una bona mostra) i això li ha costat crítiques a Catalunya. Feijóo va tenir una reacció al·lucinant en avisar que no admet lliçons de ningú en defensa del català, o del gallec, que per alguna cosa va ser president de la Xunta. Ho deia just després de pactar amb els ultradretans de Vox els pressupostos al País Valencià -ofeguen econòmicament l’Acadèmica Valenciana de la Llengua- i a les Balears -l’acord només contempla mesures de promoció del castellà, que es converteix en vehicular a l’escola. Eduard Voltas opinava de la situació a les Illes. N’hi ha per llogar-hi cadires.  

La pròxima parada d’aquesta òpera bufa de dubtós gust és la conferència de presidents autonòmics que se celebra divendres a Barcelona. El PP la vol convertir en un clam contra el finançament singular, el desplegament del qual s’hauria d’acordar aquest mes entre els governs català i espanyol i que al País Valencià o a les Balears els aniria molt bé adoptar. No hauria de ser compatible estar en contra d’un canvi radical del model i, alhora, fer vots perquè Catalunya sigui el motor econòmic d’Espanya, tal com els agrada sentir als empresaris que li posen la catifa al líder de la dreta espanyola quan els visita a l’upper Diagonal. És un fet que el PP de Feijóo s’han convertit en el millor dels aliats de Sánchez a Catalunya i que fa oblidar-ne els incompliments i també els pocs riscos que es permet la gestió de Salvador Illa. 

Avui no et perdis

• El candidat de Junts a Barcelona: entre Waterloo i el desig de Quim Forn; per Oriol March.
• Berga, el tallafoc de l'extrema dreta en què es vol emmirallar la CUP; per Lídia López i Sara Escalera.
• Quatre de cada cinc edificis catalans s'hauran de rehabilitar per complir amb la normativa energètica europea; per Ona Sindreu Cladera.
• La rehabilitació d'habitatges: l'altre gran deute social i energètic a Catalunya; per David Cobo.
• Entrevista a Lildami: «Cobrava millor treballant al supermercat que fent d'enginyer»; per Guillem Maneja Juvanteny.

Passadís

Hi ha creadors i mitjans (no és el cas de Nació) que recorren al castellà per allò “d’arribar a més gent”. El castellà no només permet ser llegits (la incidència és una altra cosa) a Espanya, també ho pot fer a l’Amèrica Llatina. I els agitadors d’extrema dreta ho tenen ben present a l'hora de fer rendibles els seus productes. És el cas de Javier Negre, que havia treballat a El Mundo i ara té una plataforma d’agitació a les xarxes (Estado de Alarma). Ara ha desembarcat a quatre països d’Amèrica Llatina, on el combat entre l’esquerra i la dreta és ben viu. Buscant complicitats en el bàndol contrari també fa temps que Pablo Iglesias i el seu Canal Red mirant de fer forat a països com Mèxic, Colòmbia o Argentina.  

Vist i llegit

Ahir va fer vuit anys de la mort de Carles Capdevila, director fundador de l'Ara i periodista dotat d’una gran capacitat per connectar, a través de l’empatia i l’escolta, amb la comunitat de lectors i més enllà. Al tram final de la seva vida, quan l’empresa editora ja l’havia apartat de la direcció, Capdevila va emprar un to més personal i reivindicatiu als seus textos. El Sant Jordi de 2017 el seu últim llibre, La vida que aprenc, va ser el més venut en no-ficció en català. Ahir, a Catorze, el diari que dirigent Eva Piquer, en recuperaven el pròleg. 

Us deixo dues perles: “Que la gent que en circumstàncies normals ja és extraordinària, en casos extraordinaris aconsegueix el miracle que tot sembli normal. Que no hi ha elogi més gran que ser acusat d’ingenu per un cínic” i “que sense confiança no hi ha motivació, perquè confiar sovint dona més fruit que vigilar”, va escriure.

El nom propi

La porteria del Barça sembla estar en el camí d'una renovació profunda i el teòric titular i primer capità, Marc-André Ter Stegen (Mönchengladbach, 1992), es nega a col·laborar. Mentre múltiples informacions, com ara les del periodista Fabrizio Romano, diuen que el fitxatge del flamant porter de l'Espanyol Joan García està molt avançat, Ter Stegen ha assegurat aquest diumenge que "ningú" ha parlat amb ell i que continuarà al Barça la temporada vinent. A més, ha dit que la competència serà Iñaki Peña, tot i que l'alacantí s'ha mostrat descontent amb el rol que li ha donat Hansi Flick i es preveu que marxi. Les declaracions de Ter Stegen arriben des de la concentració de la selecció alemanya, amb la que aspira a ser titular en el Mundial de l'any vinent, motiu pel qual no li interessaria una temporada assegut a la banqueta. I tot plegat, a l'espera de la confirmació de la renovació de Wojciech Szczęsny, que es dona per feta.

[Si t'ha interessat El Despertador i no hi estàs subscrit, fes-ho aquí i el rebràs cada matí]