Fa set anys, Barcelona va organitzar una jornada sobre la germana petita de les polítiques en habitatge, la rehabilitació. Aleshores, el gerent d'Habitatge a l'Ajuntament, Javier Burón, va llançar una advertència: "Si no hi ha polítiques públiques i col·laboració amb el sector privat en matèria de rehabilitació d'edificis, tindrem un munt de problemes de salut, ambientals i socials". L'avís anava acompanyat d'un altre matís, que és que caldrien milers de milions d'euros per resoldre-ho, i no només de desenes de milions d'euros. Gairebé una dècada més tard, aquesta veritat s'ha anat despullant, però els plans per resoldre-la encara no són prou clars. Ara, administracions i experts detallen a Nació quins passos s'han fet i quins en queden pendents.
El primer que assumeixen totes les parts és que estem molt lluny d'on tocaria. Tanmateix, els darrers anys s'han bellugat algunes solucions d'una carpeta que cada vegada era més difícil d'ignorar, també per la pressió de la Unió Europea (UE). A Catalunya, el 2020 es va informar que el 70% del parc d'habitatges del país es considerava envellit, ja que corresponia a edificacions prèvies al 1980. Això suposa problemes estructurals, però també d'eficiència energètica. Mentrestant, hi ha col·lectius socials especialment colpejats per les mancances d'un parc d'habitatges deficient: això inclou tant les persones amb situacions de vulnerabilitat social -per combatre situacions de pobresa energètica- com les que requereixen viure en un edifici plenament adaptat en qüestions d'accessibilitat universal.
El canvi en la rehabilitació: els fons europeus
Entre el que s'ha mogut al país, el gran canvi a l'hora de reformar llars i edificis ha estat l'aparició dels fons europeus Next Generation. Es tracta d'un suport econòmic a aquells interessats a reformar un edifici o una llar, entre altres supòsits. Les darreres dades disponibles, oferides pel Departament de Territori de la Generalitat, estableixen que a data de 31 de març de 2025 s'havien tramitat peticions que ajudarien a millorar fins a 31.177 habitatges. Això suposava també haver exhaurit els 480 milions d'euros contemplats per a aquestes ajudes.
"A Catalunya hi havien existit algunes polítiques de suport a la rehabilitació, però mai del nivell dels fons Next Generation. Potser caldria remuntar-se al "Barcelona, posa't guapa" dels anys noranta, tot i que es va centrar especialment en les façanes", estableix el president del Col·legi d'Administradors de Finques Barcelona-Lleida. De fet, segons dades del col·legi, abans de l'arribada dels fons europeus, al país es rehabilitaven una mitjana d'unes 1.000 llars per any. Ara, en el context de la coincidència amb les ajudes europees, entre 2023 i 2026 es preveu que es rehabilitin uns 35.000 habitatges. És a dir, gairebé 9.000 pisos o cases millorats anualment.
A Barcelona també s'ha treballat en aquesta línia potenciadora: l'Ajuntament es posa l'objectiu d'arribar a reformar 11.000 habitatges, entre els fons europeus (47,7 milions) i l'aportació municipal (19,6 milions).
Ara bé, malgrat l'excepcionalitat dels fons Next Generation -centrats en la millora de l'eficiència energètica com a argument per validar les reformes-, l'impacte sobre el total del parc d'habitatges del país és mínima. A Catalunya hi ha 3,9 milions d'habitatges.
L'altre focus a rehabilitar: la urgència dels pisos en risc
Sigui com sigui, les males condicions de les llars suposa haver de consumir més calefacció, o més aire condicionat, o més aparells elèctrics, i per tant emetre més contaminació. Però també hi ha altres realitats: una és la dels problemes urgents, com la dels riscos imminents per les construccions deficients. És una realitat que es concentra a punts com el barri del Besòs, on hi ha nombroses finques amb puntals a les bases de l'edifici o a l'interior dels pisos. Algunes famílies fins i tot han hagut de marxar del pis després que caigués el sostre de casa seva un dia qualsevol.
Aquestes finques, moltes ubicades a l'entorn metropolità, haurien de ser prioritàries. "Tot el cinturó de Barcelona on es va construir d'una manera extraordinària en els anys 60 i 70 amb una qualitat constructiva ínfima, no baixa, ínfima, és una bomba de rellotgeria. No és una exageració. Són edificis construïts amb molt baixes qualitats constructives, però a més a més amb una gran concentració de persones amb una alta vulnerabilitat social", apunta Lorenzo Viñas. El mateix representant dels administradors de finques apunta que l'any 2024 es van viure fins a sis esfondraments totals o parcials d'edificis en males condicions al país, alguns d'ells amb víctimes mortals, com va passar a Badalona.
Però què explica aquest retard i ritme baix de rehabilitació? Un dels motius és que existeixen pocs programes, la ciutadania no els acostuma a conèixer i el pressupost és limitat. De fet, si ara algú entra al portal "Ajuts a la rehabilitació" de la Generalitat, trobarà quatre propostes. Una és la de participar en els fons Next Generation, que convida la ciutadania a informar-se'n i participar. Les altres tres, per contra, van acompanyades d'un titolet que diu: "no actiu".
Els darrers anys s'han fet esforços per normalitzar tràmits i algunes polítiques han posat el focus -com el Pla de barris barceloní- en apropar possibilitats a les zones més empobrides. Ara bé, el necessari encara és lluny. La gran política de rehabilitació ha situat l'aconseguiment d'un certificat energètic per cada pis com a condició necessària per llogar o vendre des del 2013. Tenir el certificat no requereix l'assoliment de cap nivell d'eficiència específic, ni força el propietari a fer cap gran reforma, però dona informació als futurs habitants d'aquell espai. Això fa que la immensa majoria del parc d'habitatges català no tingui cap etiqueta energètica, i que els que la tenen siguin considerats poc eficients energèticament.
Això es classifica en lletres. Però, tal com explica Nació aquest cap de setmana, dels certificats vigents a Catalunya, els que tenen alguna lletra de l'A a la D, els nivells més acceptables, no arriben ni al 20%. Per contra, els nivells E, F i G s'enduen el gruix (83%) de les avaluacions. Això el 2030 incompliria les condicions de la UE per poder vendre una llar, tot i que caldrà veure com s'aplica aquesta normativa. Aquestes necessitats de reformar gran part del parc residencial, i la reticència que puguin tenir els propietaris dels immobles, però, es pot convertir en una oportunitat per a l'administració. "Una primera mesura seria aprofitar i adquirir molts pisos amb necessitats de rehabilitació per tanteig i retracte. L'administració s'ho ha de plantejar així: si hem d'abocar molts diners a reformar pisos, tant per tant que entrin a la cartera d'habitatge públic", planteja la investigadora urbana Carme Arcarazo, de l'Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA).
Ajuts desviats, subvencions als menys necessitats
Javier Burón, l'exgerent barceloní, recordava que amb un parc de l'habitatge tan repartit -una de les anomalies de l'estat espanyol és el gran nombre de propietaris de pisos- les grans ambicions de reforma requereixen grans esforços. "Els propietaris no sempre tenen la capacitat o el desig d'invertir en el manteniment i en la rehabilitació", resumia, l'any 2018, en aquelles jornades municipals.
Això encara afecta més especialment les famílies amb ingressos baixos, que malgrat ser les que viuen en els pisos més ineficients energèticament, són les que menys accedeixen a les ajudes i línies de subvenció per a rehabilitació, exposa Arcarazo. L'experta, que fa temps que regira informació sobre la matèria, conclou que "els ajuts per a millores d'eficiència energètica s'estan concentrant en les llars que tenen menys urgència".
De manera similar, des de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE), entitat que també està integrada dins del moviment estatal "Aliança per la rehabilitació d'habitatges sense deixar ningú enrere", resolen que, segons les dades que han anat reclamant a l'administració, només es pot assegurar que "l'1% dels fons públics dedicats a la reforma i millora d'habitatges han anat a parar a persones vulnerables". Ho explica Mònica Guiteras, que lamenta que actualment hi ha diverses "barreres" que eviten que les persones amb més situacions de pobresa resolguin la realitat del seu immoble.
Ajudes adaptades a les llars sense recursos econòmics
Una d'aquestes realitats és que els principals interessats a fer reformes poden ser "els llogaters i no els propietaris". Per resoldre-ho, la membre de l'APE planteja que es creï una unitat administrativa que tingui aquestes situacions com a prioritat i que ajudi a coordinar la relació entre inquilins, propietat i accés a la subvenció. A més, denuncia que moltes vegades les ajudes econòmiques arriben a les llars després que s'hagi fet la inversió i la reforma, fet que impossibilita que les famílies que van justes econòmicament puguin ni tan sols plantejar-s'ho. "Aquestes subvencions requereixen que avancis els diners i després se't retorna. I així és difícil", remata Guiteras. En el mateix sentit, reclama que es potenciïn les subvencions que cobreixen el 100% del cost de l'obra en els casos de les famílies vulnerables, una opció que actualment ja existeix, però que és "ínfima".
De moment, la Generalitat ja reivindica haver abordat amb els Next Generation una de les demandes. Fonts del Departament de Territori assenyalen que una de les claus per impulsar les rehabilitacions energètiques a Catalunya ha estat la possibilitat d'avançar el 50% dels diners de l'obra abans de començar, perquè les comunitats de propietaris o les llars individuals no haguessin de fer tot l'esforç econòmic en solitari, d'inici.
Malgrat això, encara queda la majoria dels deures pendents de solucionar. Per resoldre-ho, moltes mirades apunten a una gran inversió que hauria de fer l'administració, com ja apuntava Burón l'any 2018, en referència a aquells "milers de milions d'euros". Però també s'han de fixar obligacions als propietaris, recalca Lorenzo Viñas, del Col·legi d'Admistradors de Finques Barcelona-Lleida. "Si no hi ha una llei que forci que el certificat energètic tingui un valor més gran, que actualment no té, és molt difícil que hi hagi una continuïtat en les reformes del país. El propietari sempre pensarà: si no m'apreten, per què em gastaré molts diners?", reflexiona. Després, i això ja és una carpeta a banda, caldria muscular encara més les empreses encarregades de fer les reformes i la mà d'obra disponible, adverteixen des del sector, ja que ara mateix no es podria cobrir les necessitats de rehabilitació del país. Això, però, també seria una oportunitat per al sector econòmic català, sempre que es cuidin les condicions dels treballadors, assenyalen les diverses fonts consultades.
