Quan es construeix una casa o un bloc de pisos, l'aïllament tèrmic és una de les prioritats per a tots els equips que hi participen. De fet, prop de nou de cada deu noves construccions exhibeixen una de les màximes puntuacions en l'escala d'eficiència energètica (A o B, en una escala que baixa fins a la G). Però això no sempre ha estat així. Durant molts anys, l'estalvi d'energia era un factor de poca rellevància, tal com mostren les dades de certificacions de Catalunya, on quatre de cada cinc habitatges tenen una mala puntuació que, d'aquí a set anys, serà insuficient si es vol vendre o llogar. 

Que una part important dels habitatges del país es construïssin quan encara ningú no parlava de la transició energètica no significa que no s'hi pugui fer res. Si bé són necessàries mesures a gran escala i que les impulsin les administracions, hi ha millores que sí que es poden fer a títol individual. Unes actuacions que aporten uns beneficis clars, tant ambientals com econòmics.

Què vol dir que un habitatge sigui eficient?

L'eficiència energètica es mesura en dos grans pilars: que l'habitatge estigui ben aïllat de l'exterior i que el sistema energètic per a escalfar les estances sigui basat en energies renovables. En primer lloc, l'aïllament requereix unes parets gruixudes, bones finestres i, especialment, que els seus marcs tinguin un bon sistema per evitar les fuites de calor. Aquests són els principis generals, ja que a la pràctica hi haurà grans diferències de la zona on es trobin. No serà igual d'eficient una mateixa casa si es troba al Maresme o a l'Alt Pirineu, ja que les cases d'alta muntanya necessiten parets i finestres més gruixudes i materials més aïllants.

Per altra banda, cal aconseguir que el sistema emprat per produir l'energia sigui el més sostenible possible. Això significa, principalment, descartar les calderes de gas o gasoil i substituir-les per bombes de calor. No només són més eficients (i l'energia produïda, més barata): l'electricitat genera menys emissions que els combustibles fòssils.

De què serveix tenir una bona eficiència energètica?

Les normatives europees i les polítiques locals i nacionals que aposten per la rehabilitació d'habitatges tenen un objectiu clar: reduir dràsticament el consum d'energia a les llars, especialment la que no és renovable, un pas indispensable per a la transició energètica i el camí cap a la neutralitat de carboni. 

Però a escala individual, els beneficis també són fàcils de palpar a l'hora de pagar les factures: l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) calcula que un habitatge amb un certificat E —que a Catalunya són majoritaris— pot arribar a gastar prop de 1.000 euros anuals més que un amb un nivell A. Al cap i a la fi, un sistema energètic eficient i un aïllament tèrmic que impedeixi que s'escapi el fred o la calor fa reduir l'energia que es fa servir, especialment la que prové del gas. Així, cal posar menys estona l'estufa o l'aire condicionat per viure amb una temperatura confortable.

A més, reduir el cost dels subministraments ajudaria a avançar en la lluita contra la pobresa energètica, que té impactes demostrats sobre la salut, tal com explica Mireia Sender, arquitecta i investigadora a l'Observatori d'Habitatge de Barcelona (O-HB). L'evidència científica apunta que passar molt de fred durant llargues temporades o patir cops de calor pot conduir a diverses malalties. 

Quines reformes es poden fer i quants diners costen

Cada casa és un món i, depenent de com està construïda i de quin és el clima de la zona, pot tenir unes necessitats o unes altres. En termes generals, però, hi ha tres tipus d'actuacions que permetran millorar l'eficiència energètica de qualsevol habitatge:

• Millorar l'aïllament del pis o de l'edifici: reforçar les parets i canviar les finestres
• Substituir la caldera de gas per una bomba de calor elèctrica
• Instal·lar plaques fotovoltaiques per a generar la teva pròpia electricitat

Els experts consultats coincideixen que l'ordre no és indiferent. "Fer una gran inversió en una caldera elèctrica en un habitatge mal aïllat serveix de molt poc", alerta Manel Rivero, formador en eficiència energètica, de la mateixa manera que té poc sentit instal·lar plaques solars si el gran gruix de consum prové de la caldera de gas. 

Com s'aïlla un habitatge?

Bona part del parc d'habitatges de Catalunya es va construir abans que guanyés importància l'eficiència energètica. Parets fines, finestres amb vidres únics i marcs que no aïllen... La part més crucial de la rehabilitació d'edificis, coincideixen els experts, és l'aïllament tèrmic: que a l'estiu, la calor del carrer no es coli dins de casa i que a l'hivern, no s'escapi l'escalfor. Pel que fa a les parets (i el sostre!), hi ha tres maneres de fer-ho: 

• "Abrigar" la casa per fora: consisteix a folrar tot l'edifici amb un material aïllant, una tècnica anomenada SATE (Sistema d'Aïllament Tèrmic Exterior). Especialment indicat per a cases unifamiliars, ja que és una obra estructural i en escales de veïns requereix que tothom hi estigui d'acord, cosa que pot resultar complicada. És l'opció més efectiva, però també la més cara: pot arribar als 400.000 euros per a un bloc de pisos, principalment per les despeses de mà d'obra. 
• Insuflar les cambres d'aire: a partir de 1997, tots els nous edificis incorporen cambres d'aire entre la façana exterior i les parets interiors. Un espai 'buit' que, fàcilment, es pot farcir amb materials aïllants com la cel·lulosa o el porexpan. Com que és una reforma que es pot fer en un pis de manera individual, el preu també és molt més moderat: pot ballar entre 500 i 1.000 euros. No és tan efectiva com el SATE, però pot augmentar l'aïllament un 30%.
• Aïllar per dins: per als pisos antics, que no tinguin cambres d'aire, se'n poden construir alçant una segona paret interior —perdent alguns centímetres de pis— i omplir-los amb aïllant.

Però millorar les parets no és suficient: també cal reforçar les finestres. Rivero suggereix les de triple cristall —el tercer, específicament dissenyat per a rebutjar la calor del sol, deixant entrar la seva llum—, especialment per a les cases que mirin cap al sud. A més, és important que els marcs no deixin escapar l'energia: han de tenir un sistema que separi la temperatura interior de l'exterior. Un truc per a comprovar si la finestra aïlla o deixa entrar la calor: durant els mesos d'estiu, a mitja tarda, col·loca la mà contra el vidre. Si està calent, voldrà dir que tota la calor de l'exterior està entrant a casa.

Per què la teva caldera és molt poc eficient

La immensa majoria d'habitatges fan servir una caldera de gas o de gasoil per a escalfar l'aigua i, en cas de tenir-ne, fer anar la calefacció. De tots els electrodomèstics que hi ha en una casa, és de lluny el més potent, però en el dia a dia aquesta potència és completament innecessària: cal relativament poca energia per a escalfar l'aigua de la dutxa. El que realment gasta, la calefacció, només és útil unes poques setmanes a l'hivern. La resta de l'any, cada cop que ens dutxem, activem tota aquesta maquinària, mobilitzant una gran quantitat d'energia que s'acaba perdent.

La pregunta clau és: realment fa falta un electrodomèstic tan i tan potent (i contaminant) quan gairebé mai fa falta tanta potència? Manel Rivero ho compara amb comprar un autocar, però que només hi viatgin dues persones. A més, les calderes de gas clàssiques són extremadament ineficients: per cada kWh d'energia no renovable que consumeixen, només produeixen 0,8 kWh d'energia tèrmica.

Substituir la caldera per una bomba de calor aerotèrmica

La principal mesura en aquest sentit, doncs, és eliminar la caldera clàssica i instal·lar-ne una d'elèctrica. Se'n diuen bombes de calor aerotèrmiques i serveixen per escalfar aigua a partir de l'aire captat del carrer. El seu impacte ambiental és molt més petit per dos motius: el primer és que consumeix energia elèctrica i, com que la xarxa estatal està molt descarbonitzada —si bé la de Catalunya va molt endarrerida—, les emissions contaminants derivades són molt menors que les de les calderes. En segon lloc, són unes màquines molt eficients: els 0,8 kWh que generen les calderes convencionals augmenten fins a 4 kWh en el cas d'aquesta tecnologia.

Els experts consultats xifren el cost d'electrificar el sistema entre els 10.000 i els 15.000 euros. Un preu molt més elevat que una simple caldera, però que repercutirà positivament en la factura: s'eliminarà per complet el consum de gas (si s'instal·la també una vitroceràmica a la cuina, tot i que això no és tan rellevant) i la despesa en electricitat només serà una mica més cara. 

Plaques fotovoltaiques, l'últim pas

Un cop s'ha minimitzat el consum energètic gràcies a les millores en aïllaments, i s'ha electrificat l'energia utilitzada per a escalfar aigua i fer anar la calefacció, la tercera fase pot passar per generar l'electricitat consumida d'una forma 100% renovable. A escala individual, això implica instal·lar plaques fotovoltaiques a la teulada o al terrat. Per a abastir un pis mitjà, pot suposar una despesa d'entre 3.000 i 5.000 euros. 

Una inversió que es notarà a les factures de la llum —especialment si tot el consum energètic és elèctric. Així i tot, Rivero defensa que és la mesura menys necessària de cara a la transició energètica, ja que en termes generals, el mix energètic de l'Estat prové majoritàriament de fonts renovables, com l'eòlica o la hidràulica.

Subvencions per a rehabilitacions energètiques

Ja fa anys que totes les administracions han optat l'estratègia d'ajudar econòmicament a les persones que facin reformes per a millorar l'eficiència energètica de les llars. Les tres principals són aquestes:

• Fons Next Generation: ajudes de 3.000 euros per millorar l'eficiència energètica d'un edifici o habitatge. Les gestionen diferents administracions, depenent de la localitat
  • A Barcelona, ho fa l'Ajuntament, que complementa l'ajut amb 3.000 euros addicionals. Les obres (i el termini per demanar-ho) acaba el juny de 2026.
  • A la resta de l'Àrea Metropolitana: les ajudes de l'AMB ja s'han exhaurit i la convocatòria ha tancat.
  • A la resta de Catalunya, es sol·liciten a l'Agència de l'Habitatge de Catalunya. Actualment, s'ha esgotat el pressupost i les noves sol·licituds estan en llista d'espera.
• Deduccions fiscals a l'IRPF 
  • Deducció del 20% del valor invertit (màxim 5.000 euros), si s'ha reduït un 7% la demanda de calefacció i refrigeració. Les obres van haver d'acabar el 2024.
  • Deducció del 40% del valor invertit (màxim 7.500 euros), si s'ha reduït un 30% el consum d'energia no renovable o s'ha arribat a la qualificació A o B en habitatges habituals. Les obres van haver d'acabar el 2024.
  • Deducció del 60% del valor invertit (màxim 15.000 en tres anys), si s'ha reduït un 30% el consum d'energia no renovable o s'ha arribat a la qualificació A o B en habitatges d'ús preodminant residencial. Les obres han d'acabar aquest 2025.

En tots els casos, per a demostrar que s'ha dut a terme una millora en l'eficiència energètica, cal veure l'abans i el després: demanar un certificat abans de començar les obres, i demanar-ne un just quan han acabat. Això permetrà veure com de gran és l'estalvi i quants diners es poden demanar. Cada subvenció, però, té les seves especificitats, per això és important consultar-ne bé les bases i, davant de cap dubte, demanar hora a l'oficina d'habitatge de referència.

El nou sistema CAE: descomptes directes a la factura de l'obra

Fins ara, les bonificacions econòmiques per a reformes energètiques anaven vinculades a ajuts i deduccions fiscals, tràmits farragosos amb terminis de temps. Bona part dels diners venia de les distribuïdores energètiques, com Repsol o Iberdrola, que estan obligats a dipositar-hi l'1,5% de la seva facturació anual. Com es pot veure, si bé encara n'hi ha algun d'actiu, la majoria d'ajuts s'han exhaurit, i difícilment tornaran a convocar-se.

Això és perquè el sistema està canviant a un nou model: el dels Certificats d'Estalvi Energètic (CAE, per les seves sigles en castellà), que demostren que una persona ha fet una reforma positiva per al medi ambient. Ara, les energètiques, en lloc d'abonar diners a l'Estat, pot donar-los a persones que han fet una reforma per demostrar la seva "implicació" en la transició energètica. Des del punt de vista d'una persona que vol fer una reforma a casa seva, aquests són els passos que ha de seguir:

• Quan vols fer una millora energètica (com aïllar les parets, canviar les finestres o substituir la caldera per una bomba de calor), sol·licites un certificat energètic previ i una estimació de com serà després.
• Al tècnic, instal·lador o arquitecte encarregat de la reforma, li demanes un CAE que certifiqui que gràcies a la reforma, estalviaràs energia. Per cada MWh estalviat, t'atorgarà un CAE.
• El mateix instal·lador t'oferirà un descompte directe en el preu de la reforma, a canvi de quedar-se amb els teus CAE.
• Després, l'instal·lador vendrà aquests CAE a una companyia energètica.

El preu de referència dels CAE fluctua entre els 110 o 140 euros, tot i que poden variar en un futur depenent de l'oferta i la demanda. Avui, algú que hagi canviat la caldera per una bomba de calor obtindrà un descompte d'aproximadament uns 2.500 euros, que equival al 25% del cost total.